Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Poesia, màgia, Kyoto

mirollull | 13 Febrer, 2005 20:47

Hem de reconèixer que des del temps de “Información y Turismo” (a Palma, Soriano Frade; a Madrid, Fraga Iribarne. ¿Qui se’n recorda?) els diaris han canviat molt. Hi ha llibertat d’expressió, i, mig mig, és vera.

Abans hi havia assumptes, el comentari o l’explicació dels quals, s’havia de fer d’acord amb les indicacions i consignes de “Información”, i les notícies que no fossin les de la “casa de socorro” i altres de locals, arribaven als diaris per Hell, normalment des d’Efe, amb una redacció unívoca per evitar interpretacions desviades.

Ara és distint. No hi ha censura prèvia (almanco més enllà dels interessos propis i convenguts de cada capçalera editorial). La mateixa cosa es pot interpretar i explicar de maneres distintes i també contradictòries. Així s’enriqueix la visió, la coneixença i el judici que en puguin obtenir els lectors.

D’altra banda, per al lector també val l’aforisme “todo es del color del cristal con que se mira”. Encara que no tot sigui qüestió de vidres de colors; sense ulleres, així mateix es poden veure les coses de distinta manera. Basta constatar que, una funció de màgia per celebrar el primer any d’Es Baluard, uns diuen que va ser un espectacle de poesia escènica i altres, que va resultar tediós i avorrit, i que desagradà a quasi tots. No sé qui té raó; jo no hi era. D’altra banda, si l’hagués vist, per ventura tampoc n’hagués abastat el valor ètic i estètic, simplement podria haver dit si m’agradava o no.

Los espectadores de excepción

En canvi, una fotografia de l’acte, sí, em suggereix un comentari. La fotografia és d’Enrique Calvo, la publica El Mundo / El Día de Baleares del dia 11 i mostra com reaccionaren “Los espectadores de excepción” que seien a primera fila. De la dreta a l’esquerra tenim el senyor Matas que mira de fit a fit si pot descobrir el truc; la senyora Munar dóna la impressió que a ella ni fu ni fa, la tramoia ja se la sap; la senyora Cirer mira amb devoció; i, darrera, es veu una altra senyora, hipnotitzada.

El mag, d’altra banda, -fos divertit o avorrit- segons conten va tenir un detall digne d’agraïment, per més que El Mundo / El Día de Baleares, s’hagi ofès, perquè, per fer un joc de mans, en cremàs un exemplar. El detall no sé si va esser espontani o prèviament acordat amb la nova directora general contra el canvi climàtic. Fos com fos, cremant un diari dels menys contaminants, respectà els acords de Kyoto.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb