Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Paritat, miss travestí i el Gènesi

mirollull | 20 Desembre, 2004 20:12

La paritat, s’està veient no pot aportar cap solució, només posar pegats, a la diferència entre homes i dones *; és a dir, a l’equiparació entre homes i dones; al reconeixement de la igualtat personal i social. És evident que, en aquest aspecte s’ha avançat, però encara queda camí per recórrer. Les dones, en l’esforç de ser com els homes, han donat passes grosses endavant: tenim dones en els exèrcits (que ja són ganes!), en la Guàrdia Civil, en les policies municipal i nacional, en els organismes judicials, en les institucions polítiques, a més de, cosa que ja trobam normal, en nombrosos oficis i professions intel·lectuals i tècnics, i hem de reconèixer que no desmereixen gens en comparació amb els homes; normalment tenen les mateixes aptituds i incapacitats. Això sí, quan surten valentes, agressives, ambicioses, dilapidadores i prevaricadores, en qualsevol d’aquests atributs en donen amb cullereta als homes.

No obstant la cosa no acaba de quedar rodona. ¿Per quin motiu? ¿Qui en té la culpa? Potser, per una part, en són culpables les mateixes dones; aquelles que prefereixen seguir utilitzant les característiques femenines per comandar els homes, arribar on volen i optar per l’exhibició personal o una banda de miss de qualsevol cosa.

Tanmateix, mai no està tot perdut. Ara, mirau per on, es pot redreçar la situació. I de la manera més impensada. Són els homes els qui ho faran possible. Han pres el camí adequat: han descobert, i s’hi van ficant a ulls clucs, que poden metrosexuals (quina paraulota!; l’escric per força); participen ufanosos en concursos de bellesa; fan striptease; assisteixen a manifestacions i carnavalades remenant el cul i parodiant la feminitat; fins i tot n’hi ha que s’implanten postissos i obtenen el títol de miss travestí; a la televisió és veu un transsexual, que ara du faldes, jurant bandera, i, segons la premsa, un altre passa de boxejador a actriu. I els bombers, tal com un grup de senyores decents per a fins benèfics, es fotografien en nus d’insinuació hipòcrita.

Pot arribar una benvinguda solució inesperada: ¿Si les dones no poden igualar els homes, perquè els homes no poden igualar les dones? ¿O fer-se tan iguals a elles com puguin. Perquè, de moment, per a la igualació total, encara hi ha un emperò.

L’home pot exercir els mateixos oficis i professions que la dona, biològicament no tenen gaire diferència, i els afecten les mateixes malalties, fins i tot la mastitis. A pesar de tot, en una funció la dona supera l’home. L’home, aquest ésser superior, no pot infantar. Ni podrà mai llevat que tornem al principi del Gènesi i, amb un lleuger canvi, l’home pugui donar a llum la dona per una costella.

-------

* Cada dia se’m fa més difícil aquesta simplista classificació. ¿Basta parlar d’homes i dones?

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb