Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Sobre el tercer secret de Fàtima i les jerarquies celestials

mirollull | 02 Novembre, 2012 18:37

 

V de Montserrat
Verge de Montserrat

Se va dir que el tercer secret de Fátima anunciava una agressió mortal contra el Sant Pare i se va relacionar amb l’atemptat que va sofrir Joan Pau II. Del text escrit per Lucia dos Santos abans de morir no és tan simple la interpretació, més bé dóna a entendre l’auguri de l’esfondrament de la jerarquia vaticana i conseqüentment el final de l’estructura catòlica. Cosa ben possible; basta veure la consumpció per envelliment d’aquest organisme eclesial.

¿Com és possible que això que acab d’escriure sigui factible si cada dia hi ha més gent que anhela l’emparament religiós? Sí, es així. Una bona mostra la tenim a Facebook, on va en augment diari la publicació d’oracions, de jaculatoris, de estampes dolces i florides demanant i donant gràcies al sant de torn, a una de les moltes advocacions marianes i a jesusos de cara dolça i cabellera onada. I van creixent diverses esglésies o comunitats, unes que agombolen gents senzilles i altres que, prioritàriament, reuneixen persones selectes. Totes, no faltaria més, les agrupacions, enriquint el seu patrimoni y procurant el digne benestar de les seves jerarquies terrenals. Aquest fet del creixement de les creences supersticioses i esotèriques, tanmateix, pot ser l’indici del compliment del tercer anunci de la “senyora lluminosa” als pastorets a Cova d’Iria, que, en les primeres manifestacions donaren una descripció de la senyora de poc mes d’un metre d’estatura i una vestimenta peculiar, que ben aviat va ser canviada i adaptada als designis de les autoritats religioses.

Fàtima
Petita senyora lluminosa de Fàtima
segons la descripció dels pastorets

En aquest escrit parl de religions, esoterismes i actes màgics i miraclers d’Europa i Amèrica, però no d’Àsia i d’Àfrica, que tenen peculiaritats molt distintes i en el cas de l’islamisme, una intransigència agressiva molt notable.

Aquestes reflexions les ha originades el tercer secret de Fátima amb l’auguri de la desaparició de la branca catòlica del cristianisme. Aquest fet deixaria desemparada una immensa quantitat de devots de les diverses advocacions divines i d’un incomptable santoral per protegir totes les activitats humanes, pal·liar mancances, curar malalties i beneir les collites i el bestiar.

Mirant enrere, veim que les cultures que mos precedeixen directament no tengueren tanta abundant protecció celestial com ha arribat a tenir el catolicisme.

La religió egípcia, que va durar un poc més de tres mil anys, se’n sortí amb una vintena de deïtats principals que cobrien tots els aspectes de l’existència humana: des de Ra, “gran déu”, símbol de la llum solar, dador de vida i responsable del cicle de la mort y la resurrecció, passant per Nut, la deessa del cel, que se la representa revestida d’estrelles, i per Isis, mare i reina dels deus, deessa de la maternitat i el naixement, presumiblement immaculada, ja que els egipcis no foren creats pel déu d’Adam i Eva, fins arribar a Thot, déu de l’escriptura, la llengua, las biblioteques, els nombres, els encisos, las matemàtiques i l’astronomia. Egipte sabia molt més que no mos pensam, estava per damunt del poble hebreu i el seu pòsit se manifesta en la mitologia cristiana.

Isis
Isis, deesa de la
maternitat i el naixement

Grècia, que va tenir un Olimp nombrós, entre deus, deesses i semidivinitats, dotze dels quals eren els principals, se queda en una cinquantena; i si bé no tenen la sacralitat dels egipcis, adquireixen una vida de passions, afectes, enveges, traïcions, lluites i bestieses que els confereix una divinitat humana.

Roma acull els déus grecs, els rebateja i els posa més a prop de la vida terrenal, tant es així que els integra a la vida familiar afegint tota una iconologia casolana que participa de la vida diària: déus llars, que cuiden la salut de la família i la concòrdia entre tots els membres; déus penats, guardians del rebost; déus manes, esperits dels avantpassats morts; i a l’atri, el centre de la casa, se ret culte a Vesta, mantenint el foc encès, símbol de la llar.

Immaculada
La Immaculada Concepció
revestida d’estrelles
com la deesa Nut

El catolicisme, procedent del cristianisme –i aquest, de les religions anteriors– ha tornat el prestigi diví i misteriós al culte, i ha elevat als altars, després d’enrolar-los als cercles celestials del Serafins, Querubins, Trons, Dominacions, Virtuts, Potestats, Principats, Arcàngels i Àngels, un immens i fins ara creixent santoral que deixa minúscula qualsevol cura y protecció proporcionada per les religions que he mencionat abans.

Roma mai no pogué imaginar com els seus déus llars, penats, manes i Vesta serien superats balderament per la graciosa voluntat divina del Déu catòlic conferida al seu vicari Vaticà. No sé ara, però fa molts d’anys, les fàbriques d’imatges d’Olot tenien representada en els seus catàlegs una bona selecció l’estament diví, on tothom podia trobar el protector (o protectors) convenient per tenir-lo a ca seva. De la seva bondat o eficàcia hauríem de tractar-lo en un altre moment. Ara només puc dir que jo, sent encara un adolescent, vaig deixar d’anar a posar-me l’oli beneït de San Blai i, molts d’anys després, el càncer de laringe el va haver d’arreglar la cirurgia mèdica. Pot ser qualcú me dirà que si no hagués estat per aquells olis de Sant Blai, la medicina no hagués resolt el mal i ara no escriuria aquest article. Vet a sebre! Per ventura els Sants Pares i Sant Tomàs puguin respondre. Per ara, que quedi així.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb