Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Joan Pla, CA-VA-BA i bacavès

mirollull | 09 Octubre, 2004 11:48

L'amic Joan Pla, en un dels seus PUPUT I ANGELOTS al diari El Mundo/El Día de Baleares, ha escrit que en Jaume Santandreu, també amic i antic condeixeble, va afirmar que parlava i escrivia en "cavaba", referint-se a l'idioma contengut en el Diccionari Ca(talà) Va(lencià) Ba(lear), i, francament, la paraula no sona gaire bé. Jo crec que quedava millor allò de "bacavès" que una colla de lletraferits volia promoure pels anys seixanta, avant enrera, del segle passat. I a mi no m'agrada més per posar BA de balear davant, que no és més que seguir l'ordre alfabètic, sinó perquè canta millor.

En Joan Pla, tanmateix, partint del "cavaba", es fa més endavant i es refereix a "...determinados ciudadanos de nacionalidad balear que se sienten subyugados por la idea de ser independientes de España y dependientes de Cataluña". Amb aquesta afirmació, a diferència del neologisme "cavaba" que pot ser una "boutade" per raspar idees rovellades, en Joan Pla ja es posa una mica insolent; una asseveració d'aquest caire, per dir-ho a la toixa manera de moda, no és políticament correcte.

Ja sé que altres poden estar d'acord amb en Pla, però això no l'excusa. Jo mateix, en temps de l'home providencial que ens regia "por la gracia de Dios", ja deia que preferia que Mallorca depengués de Madrid, que d'una oligarquia barcelonina. Potser la meva elecció tampoc és políticament correcte, la qual cosa no obsta perquè sempre hagi tengut i tengui bons amics a Catalunya. Pens, però, que una cosa són els paratges de llengua catalana, com a molt, en el sentit ample, països de llengua catalana, i una cosa molt distinta "els països catalans", que, en el sentit que es pretén donar a l'expressió, per ara no existeixen.

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

14M: sospitosa reiteració

mirollull | 07 Octubre, 2004 17:09

Repetidament, sent i llegesc que el resultat electoral del 14M va esser legítim, i aquesta reiterada i obsessiva manifestació, tant de tiris com de troians, pareix voler allunyar el més petit dubte sobre la seva bondat; i també palesar l'èxit i salut de la nostra democràcia; i per a mi, tanta repetició i exaltació del valor cívic, són sospitoses de remordiment o mala consciència.

Perquè ni una cosa ni l'altra; ni la dita legitimitat ni la democràcia que tenim, no són per estar satisfets.

El recompte numèric del procés electoral pogué esser matemàticament correcte, però la decisió electiva dels votants es va produir en una situació crispada i viciada. Quant al sistema de govern, si bé s'assembla a una democràcia, tampoc és per presumir ni per tirar coets. Això dels vots de la majoria, sense res més, no és cap garantia d'encert de decisió ni de rectitud de gestió.

Potser hauríem de pensar en recuperar alguns conceptes de l'antiga Atenes, un dels quals era la inexistència de partits polítics -l'entreteniment que ens proporcionen amb les bregues i enfrontaments no justifica la seva presència-; altre concepte, ja que la separació de poders no pareix aplicable per la mediatització dels organismes de govern i decisió, seria tornar a la implantació de l'ostracisme: "A l'antiga Atenes --i a les ciutats que imitaven la seva constitució--, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva".

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

La Sala es desfà per noltros

mirollull | 04 Octubre, 2004 12:22

Els ciutadans mai no agrairem a bastament a la Sala tots els esforços que fa per a què progressem i estiguem al dia. Vagin, només, uns exemples.

En l'aspecte paisatgístic, superant les abundants mostres i exposicions a recintes tancats i en maquetes, organitza demostracions temporals a mida natural, perquè vegem, de viu en viu, les variacions paisatgístiques i jardineres que una fina sensibilitat pot introduir en el medi urbà. D'això, l'esplanada de Ses Estacions n'és una bona prova. I també ho podem esperar de la torrentera verda. Aquesta -no convé desconfiar- podria esser un bon entreteniment per a Penèlope -hi haurà troca de sobres per teixir i desteixir- si es decidís a passar una temporada a la nostra illa esperant a Ulisses.

Un altre exemple són els circuits de sabatacròs, a punt per mantenir-nos àgils i flexibles. Alguns malintencionats diuen que no els fan per això; que realment són prospeccions per trobar els fonaments de la historicitat regional, o sigui, la sobirana independència. Altres, més poca-soltes, creuen que, simplement, s'intenta veure per on perden l'aigua les canonades de ciutat.

El lleure i el divertiment, també tenen acurada atenció. Els qui, per edat, o per qualsevol altre impediment físic o mental, no podem anar als llocs especialitzats en disbauxa, sovint podem fruir d'una bona dosi de decibels per posar-nos al dia, per rebentar-nos els timpans i anorrear les nostres facultats psíquiques. Basta que ens acostem, de tant en quant, entre altres, per la Plaça d'Espanya, la Plaça Major o l'Escorxador, ja que no tots tenim la sort de viure'n a prop. I tot això, ¡què més voleu!, amb l'extralimitació sonora municipal i amb la corresponent benedicció pastoral de les autoritats.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Butaners en primera fila

mirollull | 01 Octubre, 2004 23:57

No puc evitar el comentari; possiblement, altres tampoc. I ben segur que circularan acudits a voler.

Per la televisió he vist imatges de la sala on se celebra un congrés d'una d'aqueixes agrupacions que, en el Regne d'Espanya, van substituint les assemblees d'Acció Catòlica, les Quaranta Hores, l'Adoració Nocturna i bastants processons; i no s'han fet amb el Rosari de l'Aurora, perquè haurien de matinar massa.

En aquest congrés -o potser era en un altre acte- un personatge de coll estirat adulava els homosexuals, supòs que per tenir els seus vots en el moment oportú. Deuen esser molts els vots que pot aportar aquest col·lectiu, sinó no s'entén tanta aferrapilla.

Bé, torn a agafar el fil, que ja el perdia. A la sala del congrés, davant l'altar major amb els concelebrants, a les primeres files hi havia unes rengleres de butaners. Tot un detall ben popular, o democràtic, paraula tant de moda ara.

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Paritat i tocahores

mirollull | 01 Octubre, 2004 13:29

Ara també mos surt el Govern basc amb un avantprojecte de llei "para la Igualdad de Hombres y Mujeres que determina la presencia paritaria de ambos sexos en las listas electorales presentadas al Parlamento y a las Juntas Generales".

A mi, ¿què voleu que us digui?, aquesta obsessió que els ha agafat als polítics i altres espècies em pareix una bajanada de tocahores, llevat que sigui una simple trampa masclista per evitar que les dones, en la participació en el comandament polític, administratiu i empresarial, superin els homes o els vagin desplaçant totalment.

Fa anys, en un article publicat, ja vaig escriure que les dones poden ser tan aptes o inútils com els homes; en les aptituds i capacitats no veig diferència per qüestió fisiològica.

Aqueixa paritat, d'altra banda, tampoc la veig clara. Si volen endinsar-nos per aquests viaranys, ho hem de fer amb totes les conseqüències. Si parlam de gènere, potser no ens hauríem de limitar a la divisió de masculí i femení. I si la paritat es vol determinar, cosa que pareix més natural, en relació al sexe de les persones, això ja és més complex, i més ara que s'està reivindicant una classificació -no nova, per cert- de la realitat humana més ampla.

Per agrupar les persones -i més si ens referim a grups polítics o de poder (aquí la divisió voreja l'absurd)- no té ja cap sentit la simplista i acostumada divisió dual; potser hem de començar a pensar en la divisió psicològica sexista en tres identitats: masculina, femenina i homosexual (si és que així com van les coses, basta en tres entitats).

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Una litografia en el Concurs de Pintura Coll Bardolet

mirollull | 27 Setembre, 2004 23:58

Premsa

Que en els diaris, al peu de la fotografia d'una premsa litogràfica, posin "prensa de grabado" o "prensa de estampación", no és per alabar-lo, però, si per coses més importants s'empra sovint un lèxic bastant pobre, no pretendrem que els redactors, i tampoc els correctors -si encara existeixen- coneguin que són una premsa plana, un tòrcul i una premsa de carro o litogràfica.

Altra cosa és que artistes i gent que es fica en l'entorn de l'art, no sàpiguen què és una litografia i, manco, en què és diferencia l'artística de la industrial. Ho dic, perquè tornant al concurs de pintura instituït a Valldemossa, la dotació del primer premi consisteix en 6.000 euros, una biografia i una litografia del titular del premi.

El senyor Coll Bardolet, persona amatent, afable i entranyable, dedicat a la pintura, la música i altres activitats, segons una nota biogràfica, entre els seus estudis artístics té el de gravat, una disciplina, la del gravat, que no conec que ell hagi cultivat i, de la qual, fins i tot potser ha oblidat els requisits.

Jo, d'aquest artista, en el gènere de l'estampa, sols he vist la reproducció fotomecànica, no sé si per impremta normal o per mitjans litogràfics industrials, d'un quadro de flors; això sí, numerada i firmada com es fa en l'obra gràfica artística, també denominada obra gràfica original.

Ja sé que no només és el senyor Coll Bardolet qui numera i firma reproduccions industrials. Aquesta pràctica, tanmateix, no deixa de ser una tergiversació d'allò que s'accepta com a obra d'art i, a més a més, és una frivolitat professional.

I ara, ja que hi som, em permet de fer un suggeriment: afegir altres dues biografies a la dotació del concurs, la de Sor Tomaseta, santa filla valldemossina, i la de la de la filla adoptiva de Mallorca, George Sand, també senyora Dudevant i, de fadrina, Aurore Dupin. D'aquesta manera, es podria donar un record del concurs a tots els participants no premiats.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

IB3, es pot afirmar, no tendrà credibilitat

mirollull | 25 Setembre, 2004 20:58

El diari El Mundo/El Día de Baleares, publica una entrevista amb el director d'informatius d'IB3.

IB3, supòs que ja se sap, serà la televisió autonòmica balear.

La meva presumpció és que IB3 no tendrà credibilitat. Així, per un titular del diari, es pot deduir d'una afirmació del nou director: "IB3 sólo tendrá credibilidad si logra mantener la independencia informativa".

Somia truites, aquest senyor? ¿O creu en les ametles que s'adrecen?

General | Enllaç permanent | Comentaris (4) | Retroenllaços (0)

Sa bolla d'en Llorenç

mirollull | 22 Setembre, 2004 13:07

La quantitat d'informació i la velocitat dels sistemes de comunicació que la transmeten, fa que les notícies s'oblidin tan ràpidament com es coneixen. Qualcú, de vegades, té la caparrudesa de mantenir viu un assumpte, mes sol esser excepcionalment i sense molt d'èxit. Aquesta riuada informativa cap a l'oblit de succeïts, pel que fa a actes delictuosos, afirmacions, negacions, malifetes i bajanades, no deixa d'oferir avantatges. Per a no pocs personatges -entre ells, alguns banquers, empresaris, jutges, traficants... i, no diguem, polítics- és una vertadera sort. I per la gent normal, també: només ens faltaria el record continu de contradiccions, de manca de vergonya, d'abusos tolerats, de delictes beneïts.

Si féssim una llista d'oblits, hi podria figurar, per exemple, la bolla d'en Llorenç. Vull dir, aquella gàbia esfèrica que conté una mà repel·lent, d'en Lorenzo Quin que, a la part de baix de la Feixina, l'Ajuntament de Palma va posar i després va llevar amb l'excusa d'adobar-la. Una bolla que, si no vaig errat, segons notícies de premsa, a part de despeses d'instal·lació i de retirada, va suposar un dispendi, o per ventura malversació, d'uns 600.000 euros.

Fins ahir, pensava que aquella bolla podia restar, abandonada, en un magatzem; o haver passat a una planta de reciclatge; o haver anat a Son Reus, el seu destí més apropiat. Però, ai las!, segons he vist de rampellada en el televisor, la bolla li ha tocat a un polígon industrial. Confiem que els vidres ben aviat seran bruts: així no en pegar-los el sol no enlluernaran els conductors i, de rebot, amagaran el dit funerari.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Tomàtigues, rém, melons

mirollull | 21 Setembre, 2004 12:04

En el municipi Valencià de Bunyol duen anys fent l’”horterada” –ho fan amb un producte de l’horta- de la “tomatina”. De fa poc, a la vila mallorquina de Binissalem, s’han inventat una “tradició” –supòs que com idea original, no una còpia-: el bunyol d’empastifar-se de rém. Això sí! Amb rém forà i de dubtosa qualitat; perquè el seu és massa bo per fer porqueries. Esper que no prenguin llum de na pastora, entre altres, Sa Pobla amb les patates, Vilafranca amb els melons i Pòrtol amb olles i cossiols, i si ho arriben a fer que sigui, no per donar guany a la competència, sinó per afavorir el consum de la producció local. I ara, deixant-nos de verbes, se m’ocorre que potser no seria mala idea que, per qualsevol commemoració d’aqueixes d’invasors, els dos bàndols, se tirassin, uns, figues de cristià i els altres, figues de moro.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Pintureta en mallorquí

mirollull | 19 Setembre, 2004 18:05

Referint-me als Premis Ciutat de Palma, vaig dir que, per ara, no considerava aplicable el problema del bilingüisme al premi de pintura. I, vaja, vet aquí que ja podem parlar de pintura en mallorquí; o millor dit, pintureta casolana.

Un tal senyor Collingwood, en un llibre ja clàssic sobre qüestions estètiques, distingeix entre allò que és art i allò que és artesania. Aquestes dues categories, afegeix pel meu compte, perquè no record que ell ho digui, poden tenir, cada una, distints nivells de valoració: des del millor al pitjor. I podem afegir que també existeix un grup, que sovint es confon amb una activitat artística, que no passa de ser el dels treballs manuals, molt útils per a l’entreteniment i l’estimulació personals, però, excepte per les eines usades, no li és aplicable el concepte d’art.

I tot això, a què treu cap? Senzillament: l’Ajuntament de Valldemossa ha convocat un concurs de pintura General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Els Ciutat de Palma en foraster

mirollull | 17 Setembre, 2004 00:02

Ja tenim la convocatòria dels Premis Ciutat de Palma d’enguany. Bé, jo encara no; però, per les notícies, ja s’han publicat. Sobre aquesta convocatòria hi ha hagut cridadissa i queixes. I continuaran. Si més no, perquè això que es convoquin independentment i simultàniament en les dues llengües de la nostra Comunitat, és afavorir descaradament els autors que escriuen, aquí o fora Mallorca, en foraster. ¿Té cap sentit que una obra escrita en castellà, pel mer fet de ser presentada a un apartat diferent, pugui tenir un premi a la millor obra del seu gènere literari encara que sigui de menor qualitat, no ja de l’obra premiada sinó també de les finalistes en l’apartat de català. Perquè ni em passa pel cap que el rebuig al castellà, en aquest cas, no sigui altra cosa que por de la competència. En vista del guirigall armat, pens que la cosa més congruent seria convocar un sol premi per a cada gènere per obres escrites indistintament en qualsevol de les dues llengües. Així tothom concursaria en igualtat de condicions, sense avantatge per ningú. Se pot replicar que existeix la possibilitat que part del jurat no estàs en condicions de llegir i jutjar obres escrites en una de les dues llengües. Sé que això és una possibilitat remota, però, per si passàs, sempre hi hauria una solució: que cada concursant presenti el seu original juntament amb la traducció a l’altre idioma. ¿No ho fa així l’Administració pública en notificacions i altres papers? Com es pot suposar, parlant d’aquest problema de bilingüisme, per ara, no he considerat el Ciutat de Palma de pintura.

Ciutat | Enllaç permanent | Comentaris (9) | Retroenllaços (0)

N'Aurora Dupin i en Jordi Sand

mirollull | 12 Setembre, 2004 23:37

¿Qui recorda, a hores d’ara, els noms de les tretze persones acabades de distingir pel Consell de Mallorca? ¿I qui les coneix i sap què feren o han fet? M’atreviria a dir que ni un tres per cent dels habitants en edat de raciocini de l’illa, entre ells, per equiparació, el mateix percentatge de polítics, no recorda els seus noms ni molt manco les identificaria, tan sols, potser, amb una excepció pel rebombori que s’ha alçat: George Sand. El, o la, Jordi Sand que a la vegada és Aurore Dupin i la baronessa Dudevant. ¡Quin escàndol per haver-la nomenada filla adoptiva havent-nos posat, als mallorquins, com un padàs brut. Potser la senyora Dupin no mereix la distinció, però, en tot cas, per la manca de mèrits, no precisament per quatre exabruptes que, dins el context, no són per fer-ne un gra massa; si no són, fins i tot, un poc justificats degut als indígenes que va tractar. ¿Creis que va esser molt ben rebuda pels mallorquins? Imaginem l’acollida que pogué tenir el grup que encapçalava una dona estrafolària, amb aires i vestit masculins, que juntament amb dos fills i una cambrera, arribà amistançada amb un músic varis anys més jove que ella, delicat, possiblement neurastènic, i, per si fos poc, tuberculós, una malaltia que en aquella societat encara era més repulsiva que avui la sida. Serà curiós, però el nomenament d’aquesta història que més es recordarà, per no dir l’únic, serà el d’Aurora Dupin, com a George Sand, és clar. A qualcuna de les cel·les de la Cartoixa de Valldemossa hi figurarà la corresponent menció. I els visitants podran quedar embadalits davant el record del sojorn de tan il·lustre senyora.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Pans i peixos a la Seu

mirollull | 19 Agost, 2004 21:22

No és la primera vegada que es desvesteix un sant per vestir-ne un altre. Ni que es modifiquen, es completen o "s'actualitzen" instal·lacions o parts substancials o accessòries del culte religiós en temples i capelles; i, de fet, no sempre amb encert i bon gust. Normalment, els retocs i els afegitons successius no han fet més que subvertir el sentit estructural i estètic de les construccions originals. No és difícil constatar que els temples on més se té la sensació de serenitat i pau són aquells que millor conserven el seu estat primigeni. ¿S'està produint ara una d'aquestes "intervencions" innecessàries, i segurament també inoportunes i impertinents?
Com es pot suposar, em refereix a la remodelació total de la capella de Sant Pere de la Seu de Palma. No discuteix en aquest moment la pretesa qualitat artística de l'obra: unes simples fotos -d'altra banda no molt afavoridores- no basten per fer-ho. Simplement em pareix que el lloc escollit no és l'adequat per fer aquest muntatge; només això ja em sembla un acte transgressiu.
Hi ha hagut altres rellevants artistes moderns que han fet bones aportacions a l'art religiós, però ho han fet a llocs de nova planta, en el quals arquitectura i obra queden conjuntades.
Altres consideracions mereix el dispendi que suposa la "dita genial intervenció". Els promotors supòs que al·legaran que Déu mereix que se li reti aquest homenatge. Se sol usar la inscripció A.M.D.G. (Ad majorem Dei gloriam), que pens consideren ara convenient. Jo més aviat crec que, en aquest cas, s'hauria d'aplicar A.M.B.G. (Ad majorem Barcelonis gloriam) o, si voleu, A.M.B.R. (Ad majorem Barcelonis remunerationem).
I per ventura, per acabar aquesta nota, valgui la pena recordar que en l'Evangeli es conte que quan es retreu que, podent dedicar-lo als pobres, es tudi el valor d'un preciós perfum amb què una dona ungeix Jesús, aquest diu: "Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al temps de la meva sepultura. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, però a mi, no sempre em tindreu." (J.12-7,8)

Ciutat | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

38 500 cabres

mirollull | 07 Agost, 2004 00:19

38 500 cabres. ¡Quina precisió matemàtica!; sense tenir-ho gens fàcil, els comptadors han fet una bona feina. Però,d'altra banda, es ben trist que ara 38 500 cabres hagin de pagar la imprevisió dels organismes que han de velar per la conservació de la vegetació muntanyenca. Tantes cabres "sobrants" no han vengut de cop; que jo sàpiga no existeix un turisme d'aquesta mena. Qualque factor extrany, tanmateix, ha d'haver desbaratat l'equilibri que per naturalesa autoregula els ecosistemes. Potser no hi ha altra alternativa, i s'han d'eliminar les cabres, amb tots els perjudicis i contaminació ambiental que originin. Però convé que seveixi de lliçó una solució tan dràstica. Això de les cabres, ens pot distreure una estona, però no és l'únic problema. Si seguim pel camí de voler mantenir territoris d'ecosistemes equilibrats [Ecosistema: m ecol Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten.] s'haurà de pensar en ampliar la llista d'elements, tant o més que les cabres, a eliminar o limitar.

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Indicació prèvia

mirollull | 05 Agost, 2004 00:10

Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Eurorregió

mirollull | 05 Agost, 2004 00:06

Euroregió. Aquesta paraula, vista ara escrita, no em pareix ni eufònica ni tan sols harmònica en la seva grafia. En canvi, en el lèxic vigent, pot ser una troballa important per sobreposar una nova demarcació territorial, encara que el trastoqui –o simplement l’embulli– del sector de la cartografia corresponent al cercle d’estrelletes en fons blau. De tot d’una, això d’una possible nova regió m’ha duit al cap les robes de llengües i els teixits venecians, les persianes verdes, les lògies senyorívoles, les coques de verdura amb sardinetes, els colors i altres detalls de l’arquitectura, i fins i tot en el vidre bufat, detalls tots que tant uneixen varis llocs mediterranis. Però ¿per natural que pareixi té res que veure tot això amb lo que se m’ocorre? No pot ser tan senzill. Segurament es tracta d’enllestir un organisme més on assentar un nou estament de preclares euroregionals canongies. ¿I quina seria l’euroregió? Això té manco importància. Crec que va ser un tal Parkinson que va definir que la burocràcia engendra burocràcia. I l’acompliment d’aquesta llei, per sort de molts, segueix inexorable. I també té l’avantatge que molts de desenfeinats no engreixen l’estadística de la desocupació.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Benvingut al teu blocAnotacions més o manco impertinents

mirollull | 04 Agost, 2004 00:02

Ja tens el teu propi bloc. Per començar a escriure-hi pots accedir a l'administració amb el teu nom d'usuari i la teva clau. Aquest missatge surt per defecte i el podràs esborrar o subtituir pel teu propi missatge de benvinguda. Atenció: si obres un nou diari i no fas cap mena d'aportació l'esborrarem sense previ avís.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb