Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

P o la purificació del PSOE

mirollull | 29 Gener, 2012 22:57

 

Purificación y Presentación

Festa de la Purificació de Maria Santíssima. Dia 2 de febrer. «Aquesta data no se commemora només la purificació de Nostra Mare sinó també, un segon gran misteri: la presentació de Nostre Redentor en el temple.» (aciprensa.com).

Coincidència en els dies? Predestinació astrològica? Tant té. Sigui com sigui, el PSOE va arribant a la prístina essència: la P.

La E, favorint les autonomies i la venguda massiva de xinesos, mahometans, russos, etc., la va perdre fa estona, i ni Don Pelagi podria reiniciar el retorn; la O, des de la truita, ni quan Corcuera deixà el taller, no l’ha tenguda mai; la S és la primera cosa que d’En Felip a Na Leire ha deixat de banda tota la família.

I així, el PSOE ha adquirit la plenitud de la sigla reveladora: P de partit, xapat pel mig i a punt de fer-se bocins.

Maria Santíssima i el Redentor –baix la benedicció de la mà incorrupta del gran orfebre– se repartiran les despulles.

-----

¿I el PP? ¡Ah!, el PP. Un recanvi inevitable i trist. I com cantava La Trinca: “Narinan, narinan”.

Bona notícia bancària

mirollull | 21 Gener, 2012 20:39

La banca, a pesar de les pujades i baixades de l’Euribor, mantén igual la taxa d’interès sobre els descoberts en compte: un discret percentatge que no arriba al 30% anual. I, endemés, ha conseguit que una retribució dinerari d’aquesta mena no sigui considerada usura.

Quant a les comissions pels seus servicis és distint: les han augmentat –no tots els bancs igual– entre un 200 i un 1.000%; i, d’altra banda, sovint n’apliquen de noves per qualsevol motiu. A les noves no crec que els hagin fet cap pujada, o a mi, al manco, no se m’ocorre com se pot calcular el percentatge d’augment d’una xifra amb valor anterior inexistent. En tot cas hauríem de pensar en un percentatge infinit obtengut per omnipotència divina; una cosa així com la creació del món, que un dia (és un dir) no existia i sis dies més tard, sense encomanar-se a déu ni al dimoni, Jahvè ja el tenia rodant como una baldufa.

Anem, però, a la bona notícia, millor, a les bones notícies, ja que en realitat són dues. Una: els bancs no cobren comissió per trepitjar el seu portal ni es trespol interior de les oficines, on, en hores d’atenció al públic, hom si pot acollir si plou i no du paraigües o si l’arruixada és tan forta que aquest no basta.

L’altra: a certes hores, per no dir en quasi totes, té un cert –o incert– perill utilitzar els caixers automàtics que són a la façana; és convenient recórrer als que tenen un redol protegit per una porta amb biuló per travar-la de dedins. El pany de les portes d’aquests recintes s’obri passant la targeta bancària per un retxilleta. Idò, bé, per l’ús de la targeta per obrir i poder accedir al caixer, els bancs no cobren cap comissió.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb