Anotacions més o manco impertinents

Rapinyaires: aclariment

mirollull | 26 Novembre, 2005 22:33

No em referia a la batlessa de Palma. Ho he d’aclarir, perquè hi ha hagut qui m’ha mal interpretat.

En un paràgraf de l’article “El falcó del Rei”, vaig escriure: «el falcó pelegrí, un ocell carnisser, la femella del qual, com és habitual entre les aus rapinyaires, té una grossària i pes molt superiors als del mascle».

No crec que la batlessa de Palma en tengui res d’au rapinyaire; jo em referia al grossària i pes de la capacitat rapinyaire.

D’exemples, pens, que tots en coneixem; els diaris n’han parlat i en parlen, i també n’hi ha que són o han estat batlesses, però no de Palma sinó de municipis el nom dels quals comença amb la lletra c.

El tinent de batle d’Educació el té afaitat?

mirollull | 26 Novembre, 2005 20:02

Crec que l’Ajuntament de Palma ha encertat de ple distribuint una guia “Sexconsulta” per llevar als joves de 15 a 35 anys el complex de minifal·lus. Per això, entre altres instruccions, els recomana la solució d’afaitar-se el pel púbic perquè així els pareixerà que el fal·lus és més gros. I afegeix «(els pornostars ho saben)».

Esper que el projecte ara iniciat amb aquest manual, tal com ha anunciat la Regiduria, continuarà adequadament. Jo suggeriria que, entre els manuals futurs, en fessin un sobre la conveniència d’afaitar-se una franja de 2 a 5 cm aquells que els cabells els arriben massa prop de les celles. D’aquesta manera podran tenir la sensació de ser més intel·ligents.

Un front ample, diuen, és indicatiu d’una bona intel·ligència: en trobam una comprovació en la fotografia del tinent de batle d’Educació, Cultura, Joventut i Esports (els pornostars no ho saben, ni els fa cap falta).

La guia també explica maneres inadequades, ineficaces i perilloses per aconseguir un engrandiment de l’estri. No prevé, en canvi, del perill d’afaitar-se amb navalla o eines que puguin amputar el penis. En això s’ha d’anar molt alerta, perquè la peça només els podria servir, amb tres escuradents clavats a manera de fletxes, per reproduir l’insinuant cartell de les festes de Sant Sebastià d’enguany.

La conveniència i serietat de la guia és avalada pel patrocini de la Fundació Sa Nostra, el fabricant de preservatius Durex i l’Institut de Treball i Servicis Socials.

El falcó del Rei

mirollull | 19 Novembre, 2005 23:36

Pareix el títol d’una rondalla, però no ho és del tot.

Crec haver llegit que per arruixar els estornells que envaeixen certs indrets de Palma es volen emprar falcons; no sé si es una xanxa o va de veres. Perquè d’aquesta manera, o els estornells fugen astorats o els falcons poden quedar esbraonats fent tantes volades.

Allò que sí es ben cert és que es muntà tota una honorable mascarada medieval des de Porto Pi fins en el Palau del Consell.

A la Sang, en honor de Melita, el falcó del Rei, adornat amb un vistós pompó damunt la caputxa, i que fou beneït eclesiàsticament, se celebrà un emotiu ofici religiós, i cinc nous falconers feren el jurament de fidelitat al Rei.

Melita, que acompanyaven altres vuit falcons, era portada pel Falconer Major del Regne, que vestia casaca negre rivetada de blanc i lluïa medalles i penjaroll.

A continuació, en el Palau del Consell, on aquest va ser nomenat Protector del Reial Gremi de Falconers, Melita va reposar en l’amatent i molt honorable braç enguantat de la Presidenta.

En resum, tot un fastuós i bell retorn d’una tradició, iniciada per Carles I d’Espanya, en torn d’una au emblemàtica, que, domesticada, es passa part de la vida amb els ulls tapats: el falcó pelegrí, un ocell carnisser, la femella del qual, com és habitual entre les aus rapinyaires, té una grossària i pes molt superiors als del mascle.

El Capítol catedralici, també

mirollull | 17 Novembre, 2005 21:50

L’aportació del milió per fer els vitralls de la Seu ja no serà com varen dir fa uns dies.

O el senyor Matas i la senyora Cirer no havien arribat a l’acord publicat o, pensant’s-ho millor i no volent tudar tants de doblers han fet anques enrere.

De totes maneres, l’anunciada aportació no ha estat debades; ha servit per remoure la solidaritat d’altres entitats que puguin participar en la factura dels cinc vitralls i també pagar el projecte addicional, encara no pressupostat, d’il·luminació elèctrica del receptacle.

«Aquesta capella serà de les poques dedicades al Santíssim amb temàtica eucarística», ha dit, segons la premsa, mossèn Llabrés. Una afirmació que em fa pensar que jo no sé de la missa la meitat –per ventura per haver sortit massa prest del seminari– o que ell està en èxtasi i té visions.

Potser convengui destacar que el Capítol catedralici ha decidit formar part de la Fundació Art a la Seu i pagarà un dels vitralls d’aquesta obra –en paraules de Llabrés–«sumptuària» «de culte i adoració». (!!??)

La capella enfangada

mirollull | 14 Novembre, 2005 00:16

L’excel·lentíssim senyor Miquel Barceló, Premi Príncep d’Astúries de les Arts, Doctor Honoris Causa per la U.I.B. i Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a la fira de Frankfurt, ha presentat el llibre La catedral baix el mar . Un títol que no té res a veure amb La catedral submergida del músic Debussy ni amb els dels escriptors Augusto Casola y Manuel Orestes.

El d’en Barceló és un llibre amb fotografies d’Agustí Torres que recorren el procés de realització de la magna obra que l’artista felanitxer més feiner i de més categoria mundial i el pintor millor promocionat internacionalment, ha aixecat damunt les pedres de Sant Pere (de la capella de Sant Pere, vull dir).

L’obra, basada en el miracle dels pans i dels peixos de l’Evangeli de Sant Joan, ultrapassant la intenció primigènia s’ha convertit, segons les fotografies que s’han pogut veure, en un ingent compendi bíblico-cultural que no només inclou els pans i els peixos, sinó també un munt de passatges i esdeveniments: des de les gerres de la conversió de l’aigua en vi de les noces de Canà, els pops de la mar mediterrània, el peixot que engolí Jonàs, les catacumbes mortuòries, la cova d’Alí Babà... i, sobretot, la transfiguració en el Tabor. Foto de 1951 Escena, aquesta darrera, que va trastornar l’ànim del meu condeixeble mossèn Llabrés per una qüestió pròxima a la del sexe dels àngels.

Hi havia una gran preocupació per poder arribar a despenjar la cortinota negra que oculta l’obra. L’autor de l’endemesa ha dit que és lamentable que encara no es pugui veure, y el mossèn, que no s’ha de mostrar fins que no estigui acabada. Ara, però, pareix que s’ha encarrilat el final i que no quedarà a mitges com el campanar.

Els diaris han informat que s’ha acordat que Matas i Cirer aportaran el milió d’euros per poder fer els cinc vitralls, que no sé qui ha dit que són imprescindibles per il·luminar i donar color a tota l’enfangada. Si els vitralls han de salvar l’obra, estam arreglats!

Amb tot, lo important és que s’ha aconseguit que els balears, inclosos els que tenen la Seu de Ciutadella i la Seu d’Eivissa, siguin generosos amb la Seu de Mallorca; això sí, en distintes proporcions: tots els balears amb la part aportada per Matas; els mallorquins amb la part de Matas i de Munar; i els palmesans per triplicat, la part de Matas, la de Munar i la de Cirer.

I és curiós pensar que tot aquest embolic va començar com una proposició desinteressada de l’excel·lentíssim senyor Barceló i ha acabat –o això pareix– amb el regal d’un lloc privilegiat per lluir-se l’artista fent –per descomptat baix contracte i estipendi– una pasterada inoportuna i inadequada per a la Seu.

Quant al milió que hem d’aportar ara, mos podríem donar per satisfets si servís per arribar a un bon final d’aquest assumpte: fer neta la capella de Sant Pere i traslladar l’obra barceloniana a qualsevol de les rotondes que van florint pel paisatge mallorquí. La Seu en resultaria beneficiada, el Doctor Honoris Causa amb el prestigi del llibre sol hi sortiria guanyant i els balears, ¡què voleu que vos digui!, com altres, ja mos anam acostumant a pagar i callar.

Medalles

mirollull | 06 Novembre, 2005 18:40

Quan jo era nin, a les nostres illes, no era difícil que et donassin una medalla. Pel carrer, el de Sant Nicolau mateix, aturaves unes monges –sempre anaven dues juntes–, besaves la corretja, el cordó o el rosari que penjava de la cintura sobre l’hàbit, i et podien donar una medalla del Cor de Jesús o de la Miraculosa, que, endemés, era beneïda.

Uns anys després vaig saber que també en el “Salón de Otoño” es concedien medalles a les obres d’art considerades millors, i que algunes institucions i entitats atorgaven l’honor d’una medalla a persones o agrupacions per actituds i actuacions rellevants.

Ara, ja que les coses han canviat i no és fàcil trobar una monja que et doni una medalla i Medalla de plata XXXII Salón de Otoño el “Salón de Otoño” ja no existeix, sants organismes de l’administració autonòmica i local, han reprès, més que indignament i amb gran entusiasme, el repartiment de medalles, amb una barreja desigual i confusa –i d’ara sí, ara no– de destinataris i amb una inadequada i anticipada publicitat de llistes.

Potser hem assolit un sistema generosament "democràtic" de concessió, però tenc un dubte: l’actual manera de repartiment ¿afegeix cap honor a qui rep la medalla o ha rebaixat la credibilitat de la distinció?

No voldria que això que he escrit se suposàs fruit de ressentiment per la meva part. Gens ni mica. Jo no em puc queixar: em donaren medalles beneïdes i en tenc una del “Salón de Otoño”.

Elionor

mirollull | 04 Novembre, 2005 20:09

Ara que l’hem armada grossa per tirar-nos els trastos pel cap, i que el llibre d’Américo Castro Los españoles y cómo llegaron a serlo s’hagi de completar amb «y cómo dejaron de serlo», el senyor Pascual Maragall ha tengut el delicat detall d’admetre, i en cert aspecte retre-li vassallatge, una futurible reina d’Espanya, enviant la felicitació al príncep Felipe pel naixement de la infanta “Elionor”.

Si no, què significa aquesta frisosa adopció del nom en català? ¿Que pensa que Espanya seguirà sent Espanya? ¿Que el català serà la “primera” de les llengües cooficials d’Espanya i que Catalunya tendrà la seu de la metròpoli?

Perquè potser ja seria mal pensar massa creure que, subliminarment, ha volgut recordar que la primera reina peninsular d’aquest nom, filla d’Alfons VIII de Castella, fou reina de curta durada. Jaume I, el Conquistador, va fer anul·lar el seu matrimoni amb ella i esposà Violant. I Elionor es retirà al convent de Las Huelgas.

Presentació

Josep Maria Miró Llull (Palma, Mallorca, 1937) Escriptor, gravador i pintor.
Directiu empresarial jubilat.

"La Història està feta d'històries / irremeiablement repetides.
Així es van escrivint unes cròniques / que poden fer-vos morir de fàstic / o rebentar de riure."
(J.M.M.Ll. De La Història està feta d'històries. Bajarí, juny de 1979, Palma de Mallorca.)

Menú

Cerca

Calendari

«	Novembre 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30