Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

La batlessa i la farsa matrimonial

mirollull | 27 Abril, 2005 22:53

“El Mundo / El Día de Baleares”, de dia 27 de abril, titula “Una decisión impecable”, en la secció “El Mundo OPINA”, la decisió de la batlessa Cirer de no celebrar matrimonis entre homosexuals. I diu: «Pocos derechos hay más sagrados en la Constitución que el de un ciudadano a la libertad de conciencia, nadie debe entrar en el terreno más íntimo de una persona. La determinación de la jefa de Cort es impecable...”

Voldria m’ho explicassin millor, perquè jo no ho entenc. Segons la batlessa, a la mateixa plana del diari: «Para mí el matrimonio es un sacramento [...] Si el texto hablase de unión y no de matrimonio me podría plantear casar a las personas del mismo sexo que lo deseen...»

Ella no ho vol fer. En canvi, no té cap inconvenient en delegar en els regidors, és a dir, fer que ho facin en nom seu, la celebració d’aquests matrimonis. ¿Es pot entendre una consciència tan inconseqüent? Però, no sols és inconseqüència, és també inconsciència, manca de criteri i carència d’escrúpols.

¿Perquè, idò, la batlessa admet la celebració dels matrimonis civils, que no són, tampoc, cap sagrament? I que, per acabar-ho d’arreglar, els celebrarà baix la mateixa llei que, tant per homosexuals com per heterosexuals, estableix unes unions de fer i desfer, una espècie d’ajuntament amb papers per temporada; i, fins i tot, una trampa legal per a nacionalitzar estrangers (fàcilment, sense diferència de sexe, de tres a quatre per any: ben organitzat, tota una possibilitat de muntar negocis d’unions temporals fictícies).

Serà una llei de les més desbaratades que es puguin concebre. Si prospera, aquest gran invent socialista, servirà tant per a unions conjugals estables com per amistançaments de mitja hora amb fi comercial. Serà la llei de la farsa matrimonial. Però, als benpensants, –batles del PP i similars– pareix que només els incomoda la qüestió dels homosexuals.

Carta a n’Elena

mirollull | 05 Abril, 2005 12:55

Per raons “tècniques” vaig rebre una comunicació teva en castellà i et vaig contestar en el mateix idioma. Potser, no deixa d’esser un avantatge poder utilitzar les dues llegües de la nostra terra, i altres si es coneixen. Tanmateix, les llegües són per entendre’ns, i. com més possibilitats tenguem, millor.

Una altra cosa, és això que dius, vertader bessó de la qüestió idiomàtica: “Se'm fa un poc estrany parlar amb tu en castellà... així que ara que t'envio un missatge més personal, torno al registre que solíem emprar per comunicar-nos.” A mi també em resulta forçat i estrany, no parlar en mallorquí amb els meus fills; i també amb altres persones.

La llengua materna, diguem-ne la de l’aprenentatge per anomenar les coses i els sentiments, forma part de la personalitat i de la psicologia de cadascú. Per tant, no existeix un dret a la pròpia llengua, és molt més que un dret, és una imperatiu vital. I voler imposar com a primera llengua, una distinta de la pròpia, pot arribar esser un violació, com qualsevol altra, intolerable.

Ara, fet el sermonet, torn a allò que em dius:

“D'altra banda, fa unes dues setmanes que vaig deixar de fumar i estic les mínimes hores possibles davant l'ordinador, que és on me pega més la fumera.»

Per favor, no et desanimis, i deixa de fumar. Tampoc costa tant. Fa uns 10 anys vaig anar a un oto-rino-laringòleg per problemes de veu i d'irritació de gargamella. Em va fer una exploració que gravà en video. Em mostrà el resultat: una corda vocal tenia dos pòlips i no vibrava bé. La primera recepta va esser: deixi de fumar i torni dins 20 dies. Als 20 dies: ha millorat, segueixi igual i torni en 20 dies. Així, varies vegades, fins que me va dir: ara ja no millora tot sol, hem d'ajudar amb medicació. Però arribà un punt que ja no millorava més, i me va dir: ara ja no queda altre solució que el quiròfan; i així es va fer. Els pòlips no varen esser malignes.

Bé, tot això ve perquè es dia que me va dir que deixàs de fumar, des que vaig sortir des seu despatx no he fumat mai més. L'única manera es prendre una decisió seriosa y convençuda i deixar-ho de cop.

Ara, quan, pel motiu que sigui, ha atacat seriosament el càncer, el metge m'ha dit que hi ha moltes causes pel càncer, i no es pot saber quina ha estat la causa immediata, que fins i tot, hi ha motius genètics, però que es fumar du moltes possibilitats. Fins i tot, quan li vaig dir que feia uns nou anys que havia deixat de fumar, em va dir, idò encara va fer tard.

Una cosa es segura, qualsevol afecció de gargamella o vies respiratòries és més greu i més difícil de curar per un fumador.

En el meu cas, diu que dur 10 anys sense fumar ha fet que tot anàs millor, que la recuperació fos més fàcil, i que hagi evitat tota una sèrie de complicacions i molèsties que tenen els fumadors en aquestes –i altres- operacions.

Si en Ramon deixa de fumar serà més fàcil per a tots dos. I no és tan difícil; i l'efecte de la falta de nicotina no és gens mal de superar, sempre que el cervell domini les ganes de fumar.

La Real, un poc més

mirollull | 03 Abril, 2005 12:50

Fabián, tampoc tu ¡no et prives de res! Tens una manera ben directa de dir-ho: “No defienden La Real, sino que atacan a quienes gobiernan”.

A mi m’han dit inconscient i desinformat, però a tu ¿què t’han de dir? Bé, a tu i a mi, perquè jo encara afegiré en el banyat.

Perquè també m’han dit: “Estar darrera el Salvem La Real és el més digne que podem fer ara mateix els mallorquins per recuperar la dignitat”. (Idò! com diria un angelot d’En Pla.)

Bé, deix el meu comentari per després; ara, però, voldria saber quants dels fervorosos defensors de La Real sap realment què és i si han trepitjat el seu sòl per qualque cosa més que dur o anar darrere d’unes teles pintades.

¿Saben que es tracte d’un monestir que, fundat en una època ben remota, de la La Real. Ca 1965, esbós de mllconstrucció primitiva no en queden gaire pedres, i que fou famós pels estudis promoguts per Ramon Llull, però que la biblioteca, d’altra banda ben acollidora i bella i ben dotada de llibres i gravats antics, no és la primitiva sinó una edificació més pròxima als nostres dies i el seu fons, recopilat no fa gaire més d’un segle?

¿Saben que té un claustre ample, agradós i pacífic; que per les finestres, quan n’és el temps, es veuen els ametlers florits, i que té uns terrenys propis que envolten les edificacions?

¿I que és un lloc estimat pels mallorquins, per ventura especialment pels ciutadans que ja fa més de cinquanta anys, per Sant Bernat, i anàvem per l’alfabaguera i per comprar siurells?

Tot això, que jo sàpiga, ningú no ho ha atacat; ni sé que s’hagin volgut expropiar ni terrenys ni edificacions del monestir; ni que s’hagi volgut treure a fora els “coritos”.

¿Què és idò lo que, amb tant d’aldarull d’un grup de gent (gent que diu que està molt ben informada), necessitam salvar?

Jo, fins ara, el pegat més gros que he vist davant La Real, és una pretensiosa instal·lació de venda de plantes de “segona mà”, això que, crec, en diuen un viver, que posa una nota bastant barroera en el paisatge.

I ara torn al principi, a allò que lo més digne que podem fer ara mateix els mallorquins és estar darrera el “Salvem La Real? A mi, què voleu que vos digui, em sona a frase ampul·losa i buida, d’aqueixes que volen parèixer importants i que no diuen res. I amb això de “recuperar la dignitat” no em queda sinó preguntar ¿quina dignitat? Si la dignitat dels mallorquins depèn d’aquest sarau, anam ben arreglats: ¡pobra i esquifida dignitat!

-----

Il·lustración: Miró Llull. >La Real. ca 1965. Esbós al oli d/cartó.

Catarina Sureda

mirollull | 01 Abril, 2005 16:26

Pels indicis he de pensar que en la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca ben aviat hi pot haver canvis de personal de dalt a baix.

Si una persona que, segons manifestació de la pròpia Consellera de Cultura, és eficaç, complidora, apta, preparada, adequada, que ha fet i fa un bon treball, se la destitueix, ¿què pot passar amb la resta?

Si la Consellera de Cultura no confia amb una persona de tals aptituds i característiques –es a dir, que aquesta persona no mereix la confiança de la Consellera- què s’ha de pensar: la conseqüència que es pot treure és horripilant.

Jo proposaria a la Consellera de Cultura que es mira en el primer mirall que tengui a mà. I que es mira bé i potser conclourà que ella mateixa no es mereix la seva confiança: perquè no té les idees clares o perquè li imposen decisions contràries a les seves pròpies opinions. Ja que no vull ni pensar que sigui una cínica i digui allò que no pensa; això, ningú millor que ella s’ho pot veure en el mirall.

-----

Reproducció de l’escrit rebut.

Alguns usuaris de la Casa Museu Llorenç Villalonga hem fet un escrit de suport a Caterina Sureda, que com segurament sabràs ha estat fins avui la seva directora. Hem obert a Internet una pàgina per a la recollida d'adhesions a l'escrit, text que reproduïm també tot seguit en aquest mateix missatge. Pots, si vols o hi estàs interessat, formalitzar la teva adhesió des de la pàgina http://www.mallorcaweb.net/suportsureda, o bé responent aquest missatge. Caldrà, en aquest darrer cas, que ens indiquis nom i llinatges, núm. de document d'identitat i, si ho trobes oportú, la teva professió.

En suport de Caterina Sureda

Per mitjà d'aquest escrit, volem expressar el nostre suport a Caterina Sureda, directora gerent de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, arran de la intenció de rellevar-la del seu càrrec anunciada per la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca.

Des del primer dia, l'agenda d'activitats de la Casa Museu Llorenç Villalonga s'ha ajustat als objectius de la Fundació. Els cicles de conferències, les lectures poètiques, els concerts, els itineraris literaris i les exposicions de temàtica diversa han definit un espai d'independència i de llibertat creativa, inexistent fins ara a Mallorca. D'altra banda, l'oferta de cursos acreditats acadèmicament, la convocatòria de beques d'investigació i la publicació d'estudis sobre Llorenç Villalonga i sobre la literatura catalana contemporània han constituït una important via de difusió cultural. L'àmplia participació d'un públic heterogeni en totes aquestes activitats confirma l'encert i l'èxit de la programació.

La consecució de tots aquests objectius ha estat possible gràcies a la professionalitat, l'eficiència i la resolució de Caterina Sureda, que accedí al seu càrrec mitjançant un concurs oposició de caràcter públic i que, a pesar de comptar amb recursos humans i materials limitats, ha sabut convertir Can Sabater en un punt de referència pel que fa a la divulgació de noves iniciatives culturals, a la investigació i a l'intercanvi d'idees.

La interrupció d'una trajectòria tan sòlida, coherent i oberta ens sembla inadmissible, i per això demanam a la consellera de Cultura del Consell de Mallorca que reconsideri la seva decisió de prescindir de Caterina Sureda com a directora gerent de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga. Això ens retornaria la il·lusió que en aquest país existeix la possibilitat d'una política cultural de qualitat, no partidista i independent.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb