Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

¿Estricta justícia?

mirollull | 27 Octubre, 2004 21:42

Goya,

No m'ho han contat. L'he vist i l'he sentit a la televisió -i he de suposar que no era un trucatge- ; el quídam ha dit que allò que demana es d'estricta justícia.

Molt poc abans ha afirmat: "no quisiera estar en la piel de Zapatero".

Relacionant ambdues afirmacions, com ha fet ell, hem de pensar que pretén forçar el senyor Rodríguez, com a President del Govern del Regne d'Espanya, a prendre una decisió d'estricta injustícia.

Classe política? No. Tropa política.

mirollull | 23 Octubre, 2004 21:39

"Corrupción", intitula Joan Riera, la seva secció "La fiesta en paz" del Diario de Mallorca de dia 17 d'octubre, i diu: "Un conocido divide a los políticos en cuatro categorías, con independencia de su adscripción ideológica: a) competentes e incorruptibles; b) competentes y corruptibles; c) incompententes e incorruptibles y d) incompetentes y corruptibles." L'article, amb les consideracions personals de l'autor, des del meu punt de vista és encertat i aclaridor.

Jo, però, encara furgaria més i establiria grups abans de passar a les quatre categories.

Un grup, segons la "vocació" personal, cosa que existeix i a vegades té una manifestació infantil que perdura en la persona. En aquest, per tant, agruparia les persones amb tendència i aptitud per organitzar i dirigir la "cosa pública", la "res publica" que deien els romans, i d'on sortí "la república". Les persones que, cada generació, esperen poder ser útils a la comunitat, servir-la i, en compensació, poder viure del seu treball i dedicació són poques i, normalment, de curta durada en la seva pretensió. O canvien de grup, o abandonen l'activitat per la rectitud de las pròpies conviccions o els foragiten, amb "delicadesa", o sense miraments, a fi que no facin nosa.

Un segon grup: molt professional i ètic políticament, i que té bastant clar que el concepte de servidor públic no té res a veure amb la funció del polític. Els integrants d'aquest grup estan tan al dia dels valors socials predominants, que sotmeten la seva actuació a l'eficàcia i rendiment econòmics que en poden treure, com més desmesurats millor, que això de ser polític, des que es girà la truita, ja no és per tota la vida -Fragenstein, a part- i el repartiment subsegüent de canongies pot no bastar per a tots.

Llavors, tenim el grup més nombrós, un grup que, com l'anterior, ha tengut i va tenint, un creixement notable gràcies a la proliferació departamental de les desset autonomies i les seves corresponents taifes. Aquest grup, majoritàriament, l'integren individus que, uns més uns manco, no serveixen per molt o no serveixen per res i, sols fent de comparses i sense empipar massa, han aconseguit un "modus vivendi" millor del que tendrien en l'empresa privada, sinó fos que engrossissin la llista de la desocupació.

-----

I ara, una pregunta als qui em llegiu. ¿Dins quin grup es pot incloure un personatge amb les següents característiques? És un polític que, m'han contat, figura en dues nòmines públiques (les privades, no me les han dites); si el cerques en el despatx oficial del poble, et diuen que és a Ciutat, i si a continuació telefones al despatx oficial de Ciutat t'informen que és al poble. Aquest ens, m'han explicat, l'any que ve, per això de jugar a baratar cromos, ha de ser batle d'un municipi de l'Illa.

Basilio, o tu o jo, a tocar l'arpa!

mirollull | 19 Octubre, 2004 11:05

Tocar

Estic en èxtasi. ¡Quin embadaliment! L'efecte del cascall no pot ser més que una pàl·lida imitació. Només s'hi pot aproximar, o per ventura igualar, l'experiència dels grans místics, i allò que pogueren sentir Santa Teresa per les paraules de Sant Joan de la Creu o Sant Francesc d'Assís per les revelacions de Santa Clara.

¡Quanta bellesa! Quinta essència del retorciment mental. ¡Quanta sublimitat! ¡Quanta elevació de pensament! ¡Oh, excelsa retòrica! ¡Quins brodats tan fins realcen l'escriptura i primfilen paràgrafs immarcescibles, i trenen cabells d'or i pengen continuades i perennes estalactites d'admiració!

Crec, per no dir puc afirmar, que mai no havia llegit res tan admirable i tan altament panegíric com l'article d'En Basilio Baltasar en el Diario de Mallorca de dia 17 d'octubre actual sobre la resurrecció d'En Barceló.

Per trobar una similitud o una aproximació difusa, he de tornar anys enrera i cercar dins els racons de la memòria les prèdiques de l'Adoració Nocturna, les pregàries del Mes de Maria o els sermons de les Quaranta Hores.

Estic en èxtasi i sent la ingravitació. Mes, ¿estic a punt de deixar de levitar i, altra vegada en terra, donar-me compte que tot ha estat una al·lucinació meva i que l'article d'En Basilio Baltasar és pura ironia?

Però, ¿i si no és una al·lucinació meva? En aquest cas sols veig un camí. O en Baltasar o jo, hem de cercar un nigul en el quint o en el setè cel per anar, beatíficament, a tocar l'arpa.

-----

Nota: Podeu rellegir "Pans i peixos a la Seu", de dia 19 d'agost passat.

El PP té una ètica política

mirollull | 17 Octubre, 2004 15:17

Dia 16 d’octubre. En la plana 10 de El Mundo/El Día de Baleares, una nota intitulada “El PP agradece el «comportamiento ético» de Nadal”, diu: “Según reza el comunicado emitido por los populares, la dimisión de Nadal demuestra que (sic) «una vez más, la ética política que tiene tanto el ex regidor, como el Partido Popular». D’aquest paràgraf, de redacció obtusa o mala transcripció, trec la conclusió que tant l'ex-regidor com el partit que té la gentilesa d’honrar-lo professen una ètica política”.

Que professen una ÈTICA POLÍTICA, ¿qui ho dubta? Està més clar que l’aigua d’Es Mal Pas fa cinquanta anys, i això ho puc assegurar, perquè també ho he vist.

I manifestar que tenen una “ètica política”, que per cert, no són ells tot sols que la tenen, ja és una concreta aplicació d’aquesta ètica. Una ètica feta a mida d’interessos, de la necessitat o la conveniència. Una ètica circumstancial: per tapar forats i malifetes i presumir de senyors.

En els llibres que tenc a mà, no he trobat cap menció al concepte ÈTICA POLÍTICA; la referència més aproximada ha estat d’En Bertrand Russell, que diu: «Alguns diuen que l’home sols necessita obeir el codi moral acceptat per la seva comunitat». En el nostre cas, la comunitat del Partit Popular.

No vull dir que les paraules ÈTICA i POLÏTICA no puguin anar juntes, però, en tot cas així: POLÍTICA ÈTICA. O sigui, que la política que es faci sigui ètica, una cosa molt difícil, però a pesar de tot, possible.

Nou regne enmig de la mar

mirollull | 14 Octubre, 2004 22:08

Anníbal"

Estava confós. Intuïa que hi haurà d’haver un nou «regne enmig de la mar»; mes, geogràficament, ¿amb quina extensió? Ara ho començ a veure clar; les terres del regne han de ser: Mallorca, Cabrera, Sa Dragonera, s'Illa des Porros, Ses Illetes, Sa Porrassa... I Sa Conillera, que no hi pot mancar, no de bades, segons conten, fou el bres d'Anníbal, fill de cartaginès i mallorquina, que podem dir que va esser, sinó l'únic, el primer mallorquí de naixement amb nom ben sonat que va causar problemes a un dels repetits invasors de la nostra terra, el poble romà.

La nostra història, com la d'altres llocs, però per ventura un poc més per la seva molt golosa ubicació, està plena de lluites d'invasors contra invasors, i de dominacions successives; i la llista de noms il·lustres que ens han deixat, és important: des de Quint Cecili Metellus, passant pel Compte d'Empúries i una llarga fila de noms de moros que acaba amb Abú Yahya, i fins a l'anomenat El Conquistador i els seus successors, que s'envaïen entre sí, etc, etc.

Mallorca, en el primer segle de l'era cristiana, tenia uns 25 000 pobladors, que, segurament, ja en havien de ser producte de mestissatge successiu, i si consideram que cada nova invasió produïa una mortaldat local i una nova aportació humana, ¿quin origen tenim els que avui ens deim mallorquins?

Jo arrib a la conclusió que podríem diferenciar tres grups principals: a) el grup en què predomina l'ascendència dels primers pobladors; b) el grup d'ascendència predominantment invasora; c) un tercer grup, sense dubte el més nombrós, de gent que ni se sent dels envaïts ni tampoc dels invasors, gent de diversa procedència que ha recalat a l'illa en tot temps i s'hi ha establert i la seva descendència hi roman: navegants, comerciants, aventurers, contrabandistes, funcionaris, fabricants, mestres d'obres, i fins i tot fugitius de la justícia d'altres contrades.

Ara, uns estudis de la Universitat de les Illes Balears, m'ajuden a confirmar la meva creença: la major part de la nostra població ve de la continuada i creixent immigració. S'està formant una nova identitat autòctona, fruit de la inevitable mescla.

Dels que ens sentim descendents dels envaïts o dels invasors, amb el temps, no en cantarà ni gall ni gallina.

I d'altra banda, tal com desitgen alguns, potser ha arribat el moment d'aixecar, altra vegada un "regne enmig de la mar". Sols en el territori que el començament d'aquest escrit he proposat. Menorca, no es pot incloure, no és a bastament homòloga amb Mallorca; i les Pitiüses, ni pensar-ho: són d'un altre món.

Quant a la corona pel nou regne, cap problema! A Mallorca ja tenim una princesa que poder coronar i, així, gaudir de la independència beneïda per la monarquia. I precedents en instaurar una monarquia també n’hi ha, i fins i tot d'origen diví, essència d'antuvi lligada al poder. Franco ho va fer, investit de la màxima autoritat divina, la que li atorgava ser «Caudillo por la gracia de Dios».

Joan Pla, CA-VA-BA i bacavès

mirollull | 09 Octubre, 2004 09:48

L'amic Joan Pla, en un dels seus PUPUT I ANGELOTS al diari El Mundo/El Día de Baleares, ha escrit que en Jaume Santandreu, també amic i antic condeixeble, va afirmar que parlava i escrivia en "cavaba", referint-se a l'idioma contengut en el Diccionari Ca(talà) Va(lencià) Ba(lear), i, francament, la paraula no sona gaire bé. Jo crec que quedava millor allò de "bacavès" que una colla de lletraferits volia promoure pels anys seixanta, avant enrera, del segle passat. I a mi no m'agrada més per posar BA de balear davant, que no és més que seguir l'ordre alfabètic, sinó perquè canta millor.

En Joan Pla, tanmateix, partint del "cavaba", es fa més endavant i es refereix a "...determinados ciudadanos de nacionalidad balear que se sienten subyugados por la idea de ser independientes de España y dependientes de Cataluña". Amb aquesta afirmació, a diferència del neologisme "cavaba" que pot ser una "boutade" per raspar idees rovellades, en Joan Pla ja es posa una mica insolent; una asseveració d'aquest caire, per dir-ho a la toixa manera de moda, no és políticament correcte.

Ja sé que altres poden estar d'acord amb en Pla, però això no l'excusa. Jo mateix, en temps de l'home providencial que ens regia "por la gracia de Dios", ja deia que preferia que Mallorca depengués de Madrid, que d'una oligarquia barcelonina. Potser la meva elecció tampoc és políticament correcte, la qual cosa no obsta perquè sempre hagi tengut i tengui bons amics a Catalunya. Pens, però, que una cosa són els paratges de llengua catalana, com a molt, en el sentit ample, països de llengua catalana, i una cosa molt distinta "els països catalans", que, en el sentit que es pretén donar a l'expressió, per ara no existeixen.

14M: sospitosa reiteració

mirollull | 07 Octubre, 2004 15:09

Repetidament, sent i llegesc que el resultat electoral del 14M va esser legítim, i aquesta reiterada i obsessiva manifestació, tant de tiris com de troians, pareix voler allunyar el més petit dubte sobre la seva bondat; i també palesar l'èxit i salut de la nostra democràcia; i per a mi, tanta repetició i exaltació del valor cívic, són sospitoses de remordiment o mala consciència.

Perquè ni una cosa ni l'altra; ni la dita legitimitat ni la democràcia que tenim, no són per estar satisfets.

El recompte numèric del procés electoral pogué esser matemàticament correcte, però la decisió electiva dels votants es va produir en una situació crispada i viciada. Quant al sistema de govern, si bé s'assembla a una democràcia, tampoc és per presumir ni per tirar coets. Això dels vots de la majoria, sense res més, no és cap garantia d'encert de decisió ni de rectitud de gestió.

Potser hauríem de pensar en recuperar alguns conceptes de l'antiga Atenes, un dels quals era la inexistència de partits polítics -l'entreteniment que ens proporcionen amb les bregues i enfrontaments no justifica la seva presència-; altre concepte, ja que la separació de poders no pareix aplicable per la mediatització dels organismes de govern i decisió, seria tornar a la implantació de l'ostracisme: "A l'antiga Atenes --i a les ciutats que imitaven la seva constitució--, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva".

La Sala es desfà per noltros

mirollull | 04 Octubre, 2004 10:22

Els ciutadans mai no agrairem a bastament a la Sala tots els esforços que fa per a què progressem i estiguem al dia. Vagin, només, uns exemples.

En l'aspecte paisatgístic, superant les abundants mostres i exposicions a recintes tancats i en maquetes, organitza demostracions temporals a mida natural, perquè vegem, de viu en viu, les variacions paisatgístiques i jardineres que una fina sensibilitat pot introduir en el medi urbà. D'això, l'esplanada de Ses Estacions n'és una bona prova. I també ho podem esperar de la torrentera verda. Aquesta -no convé desconfiar- podria esser un bon entreteniment per a Penèlope -hi haurà troca de sobres per teixir i desteixir- si es decidís a passar una temporada a la nostra illa esperant a Ulisses.

Un altre exemple són els circuits de sabatacròs, a punt per mantenir-nos àgils i flexibles. Alguns malintencionats diuen que no els fan per això; que realment són prospeccions per trobar els fonaments de la historicitat regional, o sigui, la sobirana independència. Altres, més poca-soltes, creuen que, simplement, s'intenta veure per on perden l'aigua les canonades de ciutat.

El lleure i el divertiment, també tenen acurada atenció. Els qui, per edat, o per qualsevol altre impediment físic o mental, no podem anar als llocs especialitzats en disbauxa, sovint podem fruir d'una bona dosi de decibels per posar-nos al dia, per rebentar-nos els timpans i anorrear les nostres facultats psíquiques. Basta que ens acostem, de tant en quant, entre altres, per la Plaça d'Espanya, la Plaça Major o l'Escorxador, ja que no tots tenim la sort de viure'n a prop. I tot això, ¡què més voleu!, amb l'extralimitació sonora municipal i amb la corresponent benedicció pastoral de les autoritats.

Butaners en primera fila

mirollull | 01 Octubre, 2004 21:57

No puc evitar el comentari; possiblement, altres tampoc. I ben segur que circularan acudits a voler.

Per la televisió he vist imatges de la sala on se celebra un congrés d'una d'aqueixes agrupacions que, en el Regne d'Espanya, van substituint les assemblees d'Acció Catòlica, les Quaranta Hores, l'Adoració Nocturna i bastants processons; i no s'han fet amb el Rosari de l'Aurora, perquè haurien de matinar massa.

En aquest congrés -o potser era en un altre acte- un personatge de coll estirat adulava els homosexuals, supòs que per tenir els seus vots en el moment oportú. Deuen esser molts els vots que pot aportar aquest col·lectiu, sinó no s'entén tanta aferrapilla.

Bé, torn a agafar el fil, que ja el perdia. A la sala del congrés, davant l'altar major amb els concelebrants, a les primeres files hi havia unes rengleres de butaners. Tot un detall ben popular, o democràtic, paraula tant de moda ara.

Paritat i tocahores

mirollull | 01 Octubre, 2004 11:29

Ara també mos surt el Govern basc amb un avantprojecte de llei "para la Igualdad de Hombres y Mujeres que determina la presencia paritaria de ambos sexos en las listas electorales presentadas al Parlamento y a las Juntas Generales".

A mi, ¿què voleu que us digui?, aquesta obsessió que els ha agafat als polítics i altres espècies em pareix una bajanada de tocahores, llevat que sigui una simple trampa masclista per evitar que les dones, en la participació en el comandament polític, administratiu i empresarial, superin els homes o els vagin desplaçant totalment.

Fa anys, en un article publicat, ja vaig escriure que les dones poden ser tan aptes o inútils com els homes; en les aptituds i capacitats no veig diferència per qüestió fisiològica.

Aqueixa paritat, d'altra banda, tampoc la veig clara. Si volen endinsar-nos per aquests viaranys, ho hem de fer amb totes les conseqüències. Si parlam de gènere, potser no ens hauríem de limitar a la divisió de masculí i femení. I si la paritat es vol determinar, cosa que pareix més natural, en relació al sexe de les persones, això ja és més complex, i més ara que s'està reivindicant una classificació -no nova, per cert- de la realitat humana més ampla.

Per agrupar les persones -i més si ens referim a grups polítics o de poder (aquí la divisió voreja l'absurd)- no té ja cap sentit la simplista i acostumada divisió dual; potser hem de començar a pensar en la divisió psicològica sexista en tres identitats: masculina, femenina i homosexual (si és que així com van les coses, basta en tres entitats).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb