mirollull | 02 Febrer, 2011 03:18

El pobre piano mallorquí encara du coa, i això que només era un senzill pianet que desesperava Chopin: grinyolava les notes.
Però, on és aquest pobre pianet que fins i tot Bartomeu Ferrà –qui amb la seva dona Aina Ma. Boutroux obrí com a museu la cel•la catoixana on vivien– va escriure: «…l’hem de considerar definitivament perdut mentre els qui pretenguin posseir-lo no acreditin seriosament la seva procedència».

La cita precedent l’he treta del llibre d’Aránzazu Miró Aquell hivern de Chopin a Mallorca. Aquest llibre descriu els noranta-vuit dies que Frédéric Chopin passà a Mallorca i analitza les obres que el músic va acabar, iniciar o compondre íntegrament a l’illa.
Com a colofó revisa la repercussió turísticomuseística que aquella estada de la parella Chopin-Sand ha originat a la Cartoixa de Valldemossa.
Les conclusions que l’autora treu del llibre ja anticipen la sentencia judicial dictada aquest dies sobre un piano mallorquí fabricat quan Chopin ja no era a Mallorca i sobre les cel•les on romangueren –que segons Sand eren dues (lògicament contigües)–, i que possiblement l’única segura que habitaren es la que està enmig de les destinades a museu i l’altra, amb moltes de probabilitats, la del costat que té el piano Pleyel, el qual va arribar a la Cartoixa la segona quinzena de gener.
Tanmateix es inqüestionable que unes cel•les de la Cartoixa s’han convertit en vertaders museus de testimonis chopinians i sandians; que pel corredor de la Cartoixa hi queda l’embruix del Preludi n. 4 en Mi menor. Largo i que a les cel•les i als seus jardins s’hi frueix d’un gran encanteri.


Josep Maria Miró Llull (Palma, Mallorca, 1937) Escriptor, gravador i pintor.
Directiu empresarial jubilat.
| « | Febrer 2012 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||