Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Trista “Dolça Catalunya”

mirollull | 21 Gener, 2006 17:26

Dolça Catalunya on he tengut i tenc molts bons amics.

Trista Catalunya que té un nét del Maragall que en 1898 començava l’Oda a Espanya amb «Escolta, Espanya, – la veu d’un fill / que et parla en llengua – no castellana», acabant-la amb un «Adéu, Espanya!» i canviava de to en l’Himne Ibèric de 1906, on escrigué: «En cada platja fa son cant l’onada, / mes terra endins se sent un sol ressò, / que de l’un cap a l’altre a amor convida / i es va tornant un cant de germanor; / Ibèria! Ibèria! et ve dels mars la vida, / Ibèria! Ibèria! dóna als mars l’amor».

Malaurada Catalunya en què el Maragall d’ara i un Pérez reciclat són capdavanters de la inconsciència.

Ara transcric i traduesc: «...si es tracta de veres de presentar amb aquest Estatut el problema català perquè sigui resolt d’un cop per sempre, de presentar-lo al Parlament i a través d’ell al país, adscrivint a això els destins del règim, ah!, aleshores no puc seguir endavant, sinó que davant aquest punt previ, enfront d’aquest plantejament radical del problema, jo em pos damunt els retalons, i dic: alto!, de la forma més enèrgica i més taxativa. M’he de negar rotundament a seguir, si no faig abans una protesta de que es presenti d’aquesta manera radical el problema català a la nostra Catalunya i a la nostra Espanya, perquè estic convençut que això és, pels uns i pels altres, una exemplar inconsciència. ¿Què és això de proposar-nos comminatòriament que resolguem d’una vegada per sempre i de soca-rel un problema, sense considerar si aqueix problema, per ell mateix, és soluble, soluble de forma tan radical i fulminant? ¿Què diríem de qui ens obligàs sense remissió a resoldre de cop i volta el problema de la quadratura del cercle? Senzillament diríem que, amb altres paraules, ens havia convidat al suïcidi.»

Ho deix aquí. Qui vulgui saber on arriba la dissecció feta pel bisturí, ho pot llegir en el llibre José Ortega y Gasset y Manuel Azaña. Dos visiones de España. Barcelona, 2005. Círculo de Lectores, Galaxia Gutemberg.

El fragment La Opiniónque he traduït és del discurs d’Ortega y Gasset, en 1932, a les Corts Constituents sobre l’Estatut de Catalunya.

Podeu trobar varis paràgrafs més a La Opinión. A Coruña digital , d’avui, dia 21 de gener de 2006.

Comentaris

???

amador | 09/02/2006, 19:22

Capdavanters de la inconsciència? Que ens presentin les balances fiscals. Colla de deshonestos intelectuals

¿Qui són els intel·lectuals?

mirollull | 09/02/2006, 19:42

Jo d'intel·lectuals només n'he anomanat dos, com a molt tres, Joan Maragall, Ortega y Gasset i Azaña. ¿Són ells els deshonests?

????

amador | 10/02/2006, 09:39

Anomena'm un Sloterdijk, un Glücksmann, un Hitchens, un Orwell i si, tan vols, un Pujols que hagi nascut, viscut a això que en diuen a la pell de brau. La qüestió em produeix un oi oceànic.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb