Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

2 500 € per un coit reeixit

mirollull | 10 Juliol, 2007 11:00

El senyor Rodríguez Zeta pareix que duu un preservatiu en el cervell, i les idees li queden impol·lutes de contagis externs; una altra cosa és que les que li proposa el subconscient no puguin nodrir-se del contacte necessari amb l’exterior.

Després de tanta de campanya a favor de les gometes, ara ens surt amb la decisió de pagar pel bon resultat del coit.

De cop i resposta m’ha vengut al cap el sarcasme de La Codorniz: “Señora, no tire sus abortos: faltan guardacoches”.

¡Hala, 2 500 euros per celebrar el naixement o el bateig! Però, després, ¿qui carrega amb les depeses fins que el nounat arribi a l’edat de poder ingressar a les tropes pacifistes de l’exèrcit?

En temps de la democràcia orgànica també s’afavoria la natalitat -segurament algú ho recorda- amb una quantitat mensual per fill, per dona no treballadora i familiars dependents, i també amb una quantitat per naixement endemés d’una altra en contreure matrimoni.

I, abans de la quantitat fixa, l’ajuda a la família era vertaderament més generosa. ¡Allò era ajuda, un poc conflictiva, però ajuda de veres! Funcionava així: de la nòmina total de l’empresa es calculava un percentatge (si no ho record malament) del 25%; l’import resultant es dividia pel total de punts que sumava la plantilla i així s’obtenia el valor del punt. Els treballadors que tenien dret a punts per matrimoni, fills i familiars el cobraven en el seu rebut de nòmina.

Com es pot comprovar, era un sistema social que deixa petita qualsevol decisió per estimular l’increment demogràfic.

El sistema –res es perfecte- tenia inconvenients, però eren mínims. En posaré dos exemples personals:
La meva possible primera feina –jo rondaria els disset o divuit anys- va ser impossible en conèixer-se la meva situació familiar: mare viuda i quatre germanes menors. En afegir els meus punts s’augmentava el divisor, el dividend no pujava massa perquè el meu sou seria baix, però el quocient (el valor del punt) baixava notablement, i, per acabar-ho d’arreglar, a mi em tocava més de la meitat dels punts. En corresponia més per punts que per sou. I em vaig quedar sense el treball.
Després d’haver tengut varis anys una feina on no hi havia problema de punts, vaig passar a una altra. La qüestió dels punts no va ser obstacle per a la contractació. Però, a l’empresa sols hi havia una persona amb dret a punts i la quantitat que cobrava per punts li va baixar més de la meitat. Per si això fos poc, aquesta persona esperava passar a encarregat en jubilar-se l’actual, que ja li faltava poc, i jo, precisament, vaig esser contractat per conèixer el negoci, actuar amb les mateixes facultats que l’encarregat i substituir-lo en jubilar-se. Con es pot pensar, el ‘pretendent’ em va rebre d’ungles i procurà indisposar-me amb l’altre personal. La sang no va arribar al riu: el personal, ben aviat, m’admeté amb simpatia, i el ‘pretendent’, encara que li vaig haver de dir que tengués en compte qui manava, va tombar el coll.

Temps desprès els punts passaren a l’import fix comentat a càrrec de l’Institut Nacional de Previsió, que a Palma va tenir les oficines en el Gran Hotel, un edifici en el que s’emparedaren columnes i adornaments per donar-li un aire utilitari i sobri que encaixava molt bé amb la mediocritat de les ‘camisas viejas’ i dels militars amb complement civil.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb