Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Carta a n’Elena

mirollull | 05 Abril, 2005 12:55

Per raons “tècniques” vaig rebre una comunicació teva en castellà i et vaig contestar en el mateix idioma. Potser, no deixa d’esser un avantatge poder utilitzar les dues llegües de la nostra terra, i altres si es coneixen. Tanmateix, les llegües són per entendre’ns, i. com més possibilitats tenguem, millor.

Una altra cosa, és això que dius, vertader bessó de la qüestió idiomàtica: “Se'm fa un poc estrany parlar amb tu en castellà... així que ara que t'envio un missatge més personal, torno al registre que solíem emprar per comunicar-nos.” A mi també em resulta forçat i estrany, no parlar en mallorquí amb els meus fills; i també amb altres persones.

La llengua materna, diguem-ne la de l’aprenentatge per anomenar les coses i els sentiments, forma part de la personalitat i de la psicologia de cadascú. Per tant, no existeix un dret a la pròpia llengua, és molt més que un dret, és una imperatiu vital. I voler imposar com a primera llengua, una distinta de la pròpia, pot arribar esser un violació, com qualsevol altra, intolerable.

Ara, fet el sermonet, torn a allò que em dius:

“D'altra banda, fa unes dues setmanes que vaig deixar de fumar i estic les mínimes hores possibles davant l'ordinador, que és on me pega més la fumera.»

Per favor, no et desanimis, i deixa de fumar. Tampoc costa tant. Fa uns 10 anys vaig anar a un oto-rino-laringòleg per problemes de veu i d'irritació de gargamella. Em va fer una exploració que gravà en video. Em mostrà el resultat: una corda vocal tenia dos pòlips i no vibrava bé. La primera recepta va esser: deixi de fumar i torni dins 20 dies. Als 20 dies: ha millorat, segueixi igual i torni en 20 dies. Així, varies vegades, fins que me va dir: ara ja no millora tot sol, hem d'ajudar amb medicació. Però arribà un punt que ja no millorava més, i me va dir: ara ja no queda altre solució que el quiròfan; i així es va fer. Els pòlips no varen esser malignes.

Bé, tot això ve perquè es dia que me va dir que deixàs de fumar, des que vaig sortir des seu despatx no he fumat mai més. L'única manera es prendre una decisió seriosa y convençuda i deixar-ho de cop.

Ara, quan, pel motiu que sigui, ha atacat seriosament el càncer, el metge m'ha dit que hi ha moltes causes pel càncer, i no es pot saber quina ha estat la causa immediata, que fins i tot, hi ha motius genètics, però que es fumar du moltes possibilitats. Fins i tot, quan li vaig dir que feia uns nou anys que havia deixat de fumar, em va dir, idò encara va fer tard.

Una cosa es segura, qualsevol afecció de gargamella o vies respiratòries és més greu i més difícil de curar per un fumador.

En el meu cas, diu que dur 10 anys sense fumar ha fet que tot anàs millor, que la recuperació fos més fàcil, i que hagi evitat tota una sèrie de complicacions i molèsties que tenen els fumadors en aquestes –i altres- operacions.

Si en Ramon deixa de fumar serà més fàcil per a tots dos. I no és tan difícil; i l'efecte de la falta de nicotina no és gens mal de superar, sempre que el cervell domini les ganes de fumar.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb