Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Una finestreta al jardí japonès

mirollull | 29 Març, 2007 12:19

Un dia va desaparèixer de la finestreta. I vaig fer un bon alè.

Em recordava el bon costum de les cases japoneses tradicionals. ¿Sabeu que tenen un caminal que du a un racó del jardí on hi ha l’escusat? Un recinte que els usuaris curen de tenir ben net i on frueixen d’una vista refrescant i aromàtica i, en esser el temps, també florida.

Meravelles=
Hokusai. Meravelles
Xilografia.

“Una cambra de te és un lloc encantador, mes allò que s’ha concebut per la pau de l’esperit son els escusats. Sempre distants de l’edifici principal, a l’abric d’un bosquet d’on ens arriba flaire de verdor i molsa; després d’haver passat per arribar-hi una galeria coberta, ajupit en la penombra, banyat per la llum suau del 'shoji' i absort en els teus somieigs, tastes, al contemplar l’espectacle del jardí que s’estén des de la finestra, una emoció impossible de descriure.”


Junichiro Tanizaqui, Elogio de la sombra, Editorial Siruela (Trad. pròpia)

A Mallorca, potser sense tant de refinament, a les cases camperoles també hi havia una cosa semblant. El petit lloc solia tenir una porta de fusta amb retxilleres, vinclada pel sol i la pluja, o, de vegades, una simple cortina de sac o de roba de matalàs, i una finestreta per on es veien els ametlers i les oliveres. A una casa de muntanya, fins i tot, vaig utilitzar un autèntic lloc comú. La cambra era llarguera i a un costat hi havia, adossat a la paret, un banc de baixos emblanquinats i seient, de fusta bona, amb tres forats a bastament distància per ser usats per tres persones. I es sentia la remor d’un rierol que corria pel rocam on reposava l’edificació.

També a Ciutat, sobretot a barriades, cases de planta baixa amb hort o jardí solien tenir un lloc, un poc fresc a l’hivern, bastant plaent. A cals meus padrins era davall l’escala del terrat, i ben a prop de la porta hi havia una herba-lluïsa, unes pasteres amb llimoneres i flors, i una mimosa.

Ara, qui em va fer recordar tot això (el que va desaparèixer) ha tornat. I per la finestreta no es veu un paisatge bucòlic exterior o els gessamins d’un jardí. Es veu algú que, des de dins del recinte, ens parla tallant les frases i amollant les paraules a empentes: talment con si hagués de fer força. I pens que si no està bé parlar amb la boca plena, molt manco és polit donar les notícies prement.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb