Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Narbona i el retorn de l'aiguader

mirollull | 01 Novembre, 2006 12:12

La senyora Narbona encara es ministra; ja ho havia oblidat i ni tan sols me’n recordava d’ella. Però, vet aquí que quan tots dormim (vull dir, tudam els recursos naturals) ella segueix desperta cercant solucions.

La d’ara, per regular el consum

El aguador de Sevilla
Velázquez.
L'aiguader de Sevilla, c 1620
Oli/tela, 106x82 cm

excessiu d’aigua, és absolutament brillant. Fixar, sense sobre preu, una quantitat disponible per persona, esper que calculada tenint en compte els seus factors annexes: canaris, periquitos, cans... (Per cert, no seria una mala idea subvencionar la substitució dels cans per periquitos, caderneres i canaris, que tenen un consum d’aigua insignificant.)

Per arrodonir la seva proposta, crec que valdria la pena que la ministra consideràs la recuperació dels aiguaders i les cartilles de racionament per a la repartició domiciliària. Perquè la primera mesura que s’hauria adoptar és aturar el subministrament per canonades, ja que només per aquest és perd més o manco un 30% del cabdal.

També s’haurien de regular els consums públics i comunitaris. Com exemple prenguem els camps de golf: el “green” (verd) podria esser de moqueta o de gespa artificial, com ja es posa en els camps de futbol; las piscines particulars, en lloc d’aigua haurien de tenir una tela de plàstic transparent amb una petita obertura per entrar-hi pels escalons: la torrada pel sol s’aconseguiria igual i, endemés, es fruiria de la il·lusió de fer natació subaquàtica; les piscines públiques, excepcionalment, podrien disposar d’aigua, aprovisionada amb camions-cisterna, per a un 50% de la seva capacitat, això sí, tots els usuaris haurien de demostrar que saben nedar, per tant, primer haurien de passar un temps de pràctiques o d’aprenentatge de tirar-se de cap i de fer braça o esquena sense aigua. Ja sé que això no és cap novetat, no és un invent meu; aquest sistema el descobrí, diuen, el director d’un hospital frenopàtic per evitar que els interns s’ofegassin: “Quan sàpiguen nedar, hi posarem l’aigua” –va dir.

El director del manicomi era un home lúcid. Com la ministra.

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb