Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

L'Infern (III), glossa abans d’anar al cel

mirollull | 22 Octubre, 2006 23:22

Abans de passar al cel, vull dir, de continuar aquesta sèrie de comentaris no massa apologètics sobre les darreries de l’home, he de reconèixer que totes les càbales que la humanitat ha realitzat creant déus i inventant religions per apuntalar la gran incògnita de la pròpia existència i els més llests per sotmetre i conduir el ramat segons designis bastant interessats, han incitat l’aparició d’unes obres artístico-culturals que alleugeren la nostra, certa o somiada, estada terrenal.

Recordem Giotto i el Bosco, excel·lents pintors de la religiositat; i l’immens i possiblement insuperable Mozart en el Requiem, K.626; i Dant amb l’ineludible Doré, que venc mencionant per La Divina Comèdia, una obra tan sòlida i clarivident que, per si mateixa, justificaria la certitud del món ultraterrenal tan impressionatment ben descrit, i, d’altra banda, tan manuclat i utilitzat, sense cercar més, en tota la història del papat.

Divina Comedia
La Divina Comèdia
Editorial Ibérica – P. Pugés. Barcelona. (Sin fecha)

A continuació transcric, en la traducció de M. Aranda Sanjuán, uns paràgrafs del Cant vint-i-tres; octau cercle; sisè clot: els hipòcrites:

Abajo encontramos unas gentes pintadas, que giraban en torno con bastante lentitud, llorosas y con los semblantes fatigados y abatidos. Llevaban capas con capuchas echadas sobre los ojos, por el estilo de las que llevaban los monjes de Colonia. Aquellas capas eran doradas por de fuera, de modo que deslumbraban; pero por dentro eran todas de plomo, y tan pesadas, que las de Federico a su lado parecían de paja (*). ¡Oh manto fatigoso por toda la eternidad![...]
En seguida mi Guía se volvió y me dijo:
-Espera, y modera tu paso hasta igualar al suyo.
Me detuve, y vi dos de aquellos, que en sus miradas demostraban gran deseo de estar conmigo;[...] Después me dijeron:
-¡Oh Toscano, que has venido a la mansión de los tristes hipócritas!, dígnate decirnos quien eres.

(*) El emperador Federico II encerraba a los culpables de lesa majestad en capas de plomo, y luego los arrojaba al fuego.

 

Gustav Doré. Xilografia
Gustav Doré. Làmina 51. 1870. Xilografia
La Divina Comèdia Montaner i Simón. Barcelona.

Si voleu, podeu veure més làmines de Gustav Doré sobre l’Infern activant la següent imatge

Gustav Doré. Xilografies

...

Articles anteriors relacionats:
Els llimbs i el riu Jordà
El Purgatori, en rebaixes per liquidació total
L’Infern (I) no és la caldera d’en Pere Boter
L’Infern (II), ni Dant ni Catalina ni l’abad

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb