mirollull | 23 Desembre, 2004 13:00
No sé perquè, mentrestant he escrit això, he recordat repetidament Don Toni Maura. ¿Potser, a la vellesa, m’afloren idees arcaiques barrejades amb ideals innocents? Quan no m’alçava quatre pams d’en terra, m’imaginava gent respectable darrere la majestuosa façana de Cort. L’única cosa que trobava un poc divertida --tampoc amb excés, que la cara la posaven ben seriosa-- eren els tamborers; els macers, en canvi, em feien pena, tan trists, de fesomia eixuta davall una perruca de col·legiala. Em segueix demanant ¿perquè tanta persistència en la imatge d’aquell senyor? ¿Necessit psicoanàlisi? El retrat del senyor Maura mostra una persona seriosa i serena. ¿Ell era així? ¿És una qüestió punyent per comparació? ¿És que ara no és gaire fàcil trobar persones de pes intel·lectual, ponderades i discretes per a la plantilla política?
Josep Maria Miró Llull (Palma, Mallorca, 1937) Escriptor, gravador i pintor.
Directiu empresarial jubilat.
| « | Gener 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |