mirollull | 06 Juliol, 2006 01:21
Un gran encert del govern del senyor Matas és això del trilingüisme, i no perquè em recordi una llengua verinosa triforcada o les tres llegues d’un drac de tres caps, sinó per la seva utilitat pràctica.
Perquè la cosa quedàs rodona, tanmateix, la normativa hauria de fixar una llengua imperativa i les altres dues elegibles. Les dues elegibles, d’indubtable valor domèstic i cultural, ben apreses –no només per a ús de SMS o de CHAT– serien per enriquiment i llustre personal; la imperativa, autèntica eina de comunicació i sobretot de desenvolupament i solució de problemes quotidians, hauria de ser la imprescindible llengua anglesa.
Si ja hem arribat a un punt que les darreres generacions no saben fer cap càlcul –ni la suma més senzilla– si no és teclejant els dígits 0 al 9 i els signes adjacents, ¿podem esperar que puguin fer qualque feina o trobar informació sense utilitzar un ordinador i Internet? I per això, l’anglès és l’únic idioma convenient quan no ineludible.
Si heu intentat passar, en un ordinador, de la pantalla de “Benvingut”, sabeu de què parl. I si heu provat la possibilitat d’una traducció automàtica en sortir-vos una pàgina o unes instruccions en anglès, haureu comprès que l'única manera d’entendre què diu és saber anglès.
Per tant, trilingüisme, sí, però amb seny. L’espanyol, i no diguem el català, per “a la intimitat”, per als lletraferits i per als qui encara creuen en la cultura.
Josep Maria Miró Llull (Palma, Mallorca, 1937) Escriptor, gravador i pintor.
Directiu empresarial jubilat.
| « | Setembre 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||