Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Una matisació: Estat mallorquí

mirollull | 29 Novembre, 2004 11:28

Per fi, una idea sensata aplicable al futur de Mallorca. I dic Mallorca; perquè no veig viable «l’objectiu que les Illes Balears siguin un estat», com proposa un tal senyor Isern --¿o no és Isern?-- que no conec ni sé de quants de punts es calça, però que me l’imagin una llumenera, malgrat em contestassin ¡vaja un altre! en comentar que havia llegit la seva ocurrència. Bé, vaig pensar, si no és una llumenera és la llàntia que ha de fer llum a tots per poder veure la veritat o, pel cap baix, ell mateix és un il·luminat que pot conduir el poble mallorquí en el pelegrinatge cap al retrobament de la llibertat. Esper que el mateix impulsor del projecte admetrà que si volem nacions o estats independents amb personalitat pròpia, no és congruent ajuntar Mallorca i les púniques Pitiüses i la Menorca de les windones. D’altra banda, consider que cap partit que es digui mallorquí pretendrà la dominació dels països veïns.

Per assegurar les meves conclusions, i posats a cercar cinc peus al gat (el que camina parsimoniós i bota àgil i segur, no el que travela i es sol representar aferrat a una farola) m’he plantejat si la proposició pot tenir inconvenients, i consider que no, en tot cas, avantatges. Perquè si estam pensant en un estat mallorquí, lògicament ha de ser per als mallorquins i aquests, els seus habitants.

Els pobladors de dret, i per tant els qui viurien en aquest estat, és evident que necessitarien uns requisits i un d’ells seria imprescindible: tenir una nissaga illenca de set generacions en les branques femenina i masculina. (Si set pareix massa, es podria plantejar la reducció; a cinc, per exemple, sempre que es preservàs la puresa de la línia ascendent.

Ja sé que en aquest Estat Mallorquí minvaria molt la gent. I això, sens dubte, seria el primer profit que aconseguiríem; i el camí més recte per recuperar el paradís perdut. Si altres territoris i països volen mantenir la irresponsabilitat del creixement, ¡del seu pa faran sopes!

Confii que, davant l’excel·lent proposició del senyor anomenat al principi, el seu partit ja haurà aturat l’encàrrec de les barques de reixeta; aquestes tenen dos inconvenients principals: la poca cabuda i el risc d’enfonsament tan a prop de la vorera com per tornar nedant els passatgers. S’hauria d’optar per la solució, molt més adequada, de contractar els transatlàntics que fessin falta. Així, declarada la constitució de l’Estat, els quinze o vint que quedàssim podríem fruir d’un tros de món ambientalment recuperable i envejable.

Per acabar, una observació personal. Jo, que seria un dels quinze o vint, des d’ara mateix renuncii a aquest paradís. Preferiria embarcar amb la meva dona forastera i els meus fills i nets, més o manco xarnegos, com diuen a Catalunya, i maquetos en el País Basc.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb