Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

El Vaticà programa 527 miracles

mirollull | 18 Octubre, 2013 12:20

En els primers temps del cristianisme, més o manco a l’època dels Sants Pares i un poc després, el sants eren pujats als altars per aclamació popular i, si es tractava de cristians que haguessin mort de martiri per causa de la fe, la santificació resultava automàtica. La seva mort era testimoni abastament de la fe (màrtir ve del grec «μάρτυρας», «testimoni»). El procés, si bé ara requereix una certa burocràcia, és tanmateix més senzill que un procés de beatificació per vida virtuosa; no precisa la prèvia declaració de ‘venerable’ a proposta de la Congregació de Ritus ni té l’exigència de la realització d’un miracle. De totes maneres, l’Església, ara actua amb més serietat que temps enrere; potser va trobar que el sedàs de llavors tenia la malla massa ampla i, fins i tot, que hi havia sants que pareixien inventats; d’ells només se coneixia el nom, les virtuts màgiques que se’ls atribuïen, però poc més: no se sabia ni d’on eren ni si tenien pare ni mare, ni per on havien campat.

El paraíso, G.Doré

I l’Església va decidir posar orde i fixar protocols amb unes normes que només se puguin alleugerir per un motiu justificat i amb l’aquiescència jeràrquica preceptiva. Respectant, és clar, que la mort cruenta en testimoni de la fe, de per si, es garantía més que sobrada.

Hi ha hagut èpoques i papes que no han estat propensos a definir santedats. Les proclamacions han estat mínimes i les que s’han produït, amb una certa acceleració dels tràmits, s’han debut a unes virtuts especials dels santificables i a la meritòria aportació dels promotors de la sagrada causa.

En el cas dels 527 pròxims beats, ja que el martiri és garantia suficient, i que s’ha sobrepassat al terme previst per iniciar el procés, que, segons les regles, va de cinc anys després del martiri fins als cinquanta anys posteriors, se podria haver prescindit de la beatificació i proclamar directament la canonització. Una flor no fa estiu. I la condescendència no hagués anat en detriment de la rectitud canònica.

Ja sé que la supressió del miracle que cada beatificat ha de fer per accedir a la declaració de santedat privaria de la curació o de la resolució de malalties o mancances als il·lusionats receptors del do. Però, una cosa per l’altra, també podria evitar un desconhort perquè no arribassin a 527 els miracles. Més d’un màrtir podria no donar la talla o sortir xorc.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb