Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

L’ofici més antic i la poma o la figa

mirollull | 30 Abril, 2013 21:28

 

Caiguda i expulsió d’Adam i Eva
Kenyon Cox, Caiguda i expulsió, c 1900, pintura

¿És possible sebre quin ofici té la primacia en la història de la humanitat? Pens que sí; i a pesar que sigui interessant conèixer-ho, no crec que mai ningú hagi tengut la idea d’aclararir-ho i d’explicar-ho: d’escriure’n quatre línees, vaja! En canvi, s’han fet tesines i tesis sobre assumptes més insubstancials. Ja sé que molta de gent ho dóna per sabut, no debades se’n senyala un com a tal, i se trobarà una beneitura que tan sols m’ho plantegi. Però, sí, m’ho plantej, perque el negoci que popularment se considera l’ofici més antic no ho és.

Si acceptam que el Gènesi conta com Jahvè va organitzar tots els elements que estaven confusos (el caos*) i a partir d’ells creà el món, veurem que en el versicle 7 del capítol tercer apareix la costura. Si, perfilant més, lo que volem trobar és la primera activitat humana, abans que un ofici, mos topam amb una afició, un divertiment, allò que avui en dia, per ser més cosmopolites, anomenam hobby. Aquest es l’horticultura, la jardineria, no com una feina fatigosa sinó com a fruïció de la naturalesa.(Gn 2, 15) I es que mentre Adam i Eva anaven nus, és a dir, mentre vivien graciosament sense haver de fer cap feina, només havien de xalar sense envellir ni morir mai. Tenien aliments a voler; ells i altres sers vivents. «Déu digué encara: Mirau, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots el arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment.» (Gn 1,29).

Per tant, en aquell principi de la vida terrenal, de feina, res de res; i en conseqüència, cap necessitat d’ofici.

Lògicament, si parlam d’oficis humans, aquells que podríem atribuir a Jahvè –fer la volta del cel, posar-hi les lluminàries, l’enginyeria de mars i terres, agrimensura, modelar terracotta (l’home, tots els animals salvatges i tots els aucells)... –no els hem de tenir compte: són actes pre-humans.

Adam i Eva
Andrea Vaccaro, Adam i Eva (detall),
c 1640, pintura

Ara convé veure per què i com apareix la costura, això que, no crec que res si oposi, podem afirmar que és el primer ofici de la humanitat. Ho coneixem pel propi text del Gènesi, encara que sobre un aspecte mos deixa a les fosques. ¿Va ser Adam el costurer o fou Eva la costurera; o va ser una feina compartida? Lo cert es que Adam i Eva, varen fer-se la primera peça de vestuari. En distintes versions de La Bíblia hi ha discordança en la descripció de la forma que tenia la reduïda vestimenta: tapall, cinyell, faldars; de vuit edicions que he comprovat, faldar es la més freqüent: «Llavors a tots dos s’els obriren els ulls i es varen adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.» (Gn 3,7). Si bé no podem assegurar que la forma més apropiada fos l’acceptada, queda clara, tanmateix, la seva funció: tapar els genitals. De partida, el penis, la vulva, el nas, les orelles, els ulls, la boca i fins i tot l’anus eren parts distintes y específiques de la morfologia humana i del seu funcionament orgànic, i per tant bones, com anava veient Jahvè tot lo que feia, però, ai las!, de cop i volta, el penis i la vulva passaren a ser abominables.

Una interpretació podria ser que Jahvè havia previst que Adam i Eva fossin immortals i que només ells dos, –testimoni de la seva imatge i semblança, l’home; i ajuda per fer-li costat, la dona– senyorejassin el jardí de l’Edèn, lloc privilegiat de la creació terrestre. Amb tot, aquesta interpretació, deduïda del segon capítol del Gènesi, que estableix un lapse de temps entre la creació de l’home, col·locar-lo al paradís –«El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edèn» (Gn 2,15)– i la formació de la dona perquè no estàs tot sol, no encaixa amb la narració del capítol primer. No per la qüestió del temps passat entre la creació de l’home i la de la dona ja que ambdós foren creats el dia sisè: i un dia de la creació no era de vint-i-quatre hores d’ara, era simplement una manera de marcar etapes que no tenien un temps determinat; sinó perquè s’especifica: «Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: Sigueu fecunds i multiplicau-vos, ompliu la terra i dominau-la.» (Gn 1,27-28) Si és així, Jahvè no pensava que només fossin dos per sempre. Conseqüentment sorgeix un plantejament: s’havien de multiplicar per partenogènesi? ¿el naixement se produiria per traspàs espontani dels teixits de l’úter? No ho sabrem mai perquè això no va arribar a terme.

Adam i Eva
Lorenzo Maitani,
Adam i Eva amb la serp i la figuera,
1310, talla

Deixem, per tant, les cabòries i tornem a La Bíblia. Lo cert és que una serp que xerrava obrí els ulls a Eva. I la serp que xerrava era Lucifer, el més bell i cap d’un gran estol d’àngels. En això no crec que hi hagi dubte; el Gènesi no el menciona, però, com és normal en l’exegesi, comptam amb una confirmació molt posterior als fets: «Eres un model de perfecció, ple se seny i de bellesa acabada; habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu.» (Ez 28,12-13) Lucifer, o la serp, (així respectam el text que ens ha arribat), va fer provar a Eva el fruit de l’arbre del mig del jardí, el que Déu havia prohibit. Era l’arbre del bé i del mal, també nomanat de la saviesa. No se diu quina mena d’arbre era, però la tradició sempre parla de la poma, i a vegades de figa, en escrits, pintures i escultures. Fins i tot, moltes representacions gràfiques posen cara o bust humans a la serp, i una bona part, de figura femenina. Tot concorda, idò, amb que el fruit era la poma o la figa, i que Eva, per l’ensenyament de la serp va descobrir la sapiència gojosa, i que ella la va explicar i ensenyar a Adam, i, com se sol dir, tots dos tocaren el cel amb un dit.

Jahvè, un Déu gelós i irascible, que no tenia gens de sentit de l’humor, va agafar una volada de mil dimonis, però així i tot, va tenir esma per treure un caire lúdic –bastat maliciós, per cert– i passejar-se pel jardí, com qui juga a fet i amagar –ell que ho veu tot prou sabia on eren–, cridant Adam, Eva, on sou?

Com segueix la història crec que tots ho coneixem abastament. L’esdevenir del col·lectiu humà no és especialment brillant; però deixem-ho aquí.

Ara, només relataré un altre fet que te que veure amb el primer ofici. És la costura duita a modisteria i sastreria. «Llavors el Senyor-Déu va fer túniques de pell** i va vestir l’home i la dona.» (Gn 3,21) Tot un detall diví abans d’expulsar de l’Edèn la parella i condemnar-la, i també la seva descendència, a fatigues, dolor i mort.

 

Notes:
  *-Des d’abans dels Sants Pares, que Jahvè hagués creat el món ordenant el caos va embullar la troca. ¿El caos era obra d’un déu anterior a Jahvè?
**-¿D’on va treure la pell? ¿Va canviar la dieta vegetariana i ja se podien escorxar animals? Per ventura això és la metàfora per indicar que en expulsar la parella del jardí de l’Edèn la posà en el paleolític, vestida amb pell peluda natural, perquè poguessin seguir el camí de l’evolució.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb