Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

L'economia de la salvació

mirollull | 21 Agost, 2011 23:50

Gran, fastuosa i immillorable manifestació catòlica, apostòlica i romana en diversos escenaris i una tramoia amb operativitat de precisió.

Tant de fervor per força ha de commoure cors indecisos; i l’evidència de tantes llobes, d’hàbits religiosos, clergymans, sotanes, albes, estoles, ruquets, esclavines púrpura, casulles acampades, tot tan impol·lut com si fos nou de trinca, han d’encisar per la demostració viva d’una fe indestructible en una confessió religiosa iniciada per la inspiració divina als apòstols, assentada per Constantí el Gran i elevada a imperi per la ja llarga història de les tres corones pontifícies.

El Sant Pare ha estat a l’altura que li correspon com a pastor per mantenir les conviccions del seu remat i com a propagandista i catequista per posar a l’abast dels infidels l’economia de la salvació.

D’altra banda, qui posi en qüestió, (o se’n escandalitzi) la bona harmonia haguda amb les autoritats espanyoles, que recordi o sàpiga allò que Sant Pau, gran impulsor del cristianisme sinó l’iniciador, diu als Gàlates: «“I els vaig exposar l’Evangeli que predic entre els gentils en particular als notables, per no córrer o no haver corregut en va.” Pau comprenia que la seva obra estava greument compromesa si ells la rebutjaven totalment; des del punt de vista real i pràctic, digui lo que digui sobre la seva missió autònoma i el seu Evangeli revelat, no devia sentir-se en estat i amb dret d’organitzar el seu cristianisme completament separat d’ells.»(1)

Potser no sobri, per reforçar la congruència i la solidesa del pensament ratzinguerià en Benet XVI, repetir, traduït, l’escrit titulat «Benedicto XVI y “Camino”», que vaig publicar el 21 d’abril de 2005.

Diu:

En el meu article «El papado por el buen “Camino”» indicava, al meu parèixer, per on se decantaria l’elecció del nou Papa. No exercia cap do d’endevinació; me fundava en l’evolució y actuació del papat de Joan Pau II, en les meves reflexions sobre notícies i esdeveniments, y, també, en la clarividència, a la qual me vaig referir, que me proporcionava la meva espècie d’enclaustrament en l’habitació 626.
Que el nou Papa tancaria encara més que Joan Pau II el camí obert por Joan XXIII, jo ho tenia ben clar.
Fins i tot pareix premonitori que el papa Joan Pau II hagi estat enterrat en el mateix lloc en què ho fou Joan XXIII; es com posar el segell final a lo que pugui quedar vigent del papat del Papa bo.
Així creia que seria i així, per tots els indicis, serà.
Benet XVI, entre les seves intencions, ha manifestat sa voluntat de continuar amb l’herència del Vaticà II. Supòs que ho ha dit per satisfer una part de l’Església reticent en la seva elecció; i perque no compromet gens dir que se vol continuar res que pràcticament ja se té per acabat.
¿Què se pot esperar d’un homo que si de qualque cosa cada dia ha mostrat estar més a prop és de la Inquisició? I que, segons se dedueix, deu sa elecció als cardenals que representen els sectors més conservadors i dur de l’Església actual, inclòs, lògicament, l’Opus Dei.
Tampoc s’ha d’oblidar un altre factor: se li atribueix una gran intel·ligència i ser molt hàbil dialècticament. No és demés pensar què pot fer un homo ambiciós amb aquestes qualitats.
Si es ver que l’Esperit Sant ha inspirat els cardenals electors, és per pensar que pel cel ja circulen exemplars de Camino; o admetre que els designis divins son inescrutables.

Sic transit gloria mundi

............

(1). Alfred Loisy, Los misterios paganos y el misterio cristiano, Barcelona, Paidos Orientalia, 1990

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb