Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

JMJ i Jesús de Natzaret

mirollull | 22 Agost, 2011 19:58

No podia cloure millor la JMJ el Santíssim Pare. Ha afirmat que «no se pot seguir a Jesús sense l’Església».

Bé, depèn del transcriptor. Uns diuen: «no se pot seguir a Jesús en solitari»; altres: «no se pot seguir a Jesús sense seguir l’Església».

De totes maneres, ha tengut la delicadesa de no ser massa categòric. No ha dit que no hi ha salvació fora de l’Església. La mateixa teologia reconeix diverses maneres d’obtenir el baptisme en circumstàncies extremes i especials.

Ha fet bé de recordar-ho. Molts de seguidors d’expressions noves de la fe i de la teologia de la alliberament pareix que no pensen així.

 

Jesús de Nazaret” width =

I si qualcú pot sebre què parla en referir-se a Jesús ha de ser precisament l’únic papa que ha analitzat i descrit la figura de Jesús com a fruit de la investigació personal i sense vincular-se en altres exegetes i teòlegs. Li ha dedicat dos llibres: Jesús de Nazaret i Jesús.

Tanmateix, es possible que encara quedin seguidors de Jesús que no vegin clar que hagi d’esser així.

Per la meva part, també fruit de la meva investigació personal y sense voler dur la contra al gran homo que regeix l’Església i vigila la seva continuïtat, se m’ocorre pensar si seria el natzarè qui no seguiria l’Església.

L'economia de la salvació

mirollull | 21 Agost, 2011 23:50

Gran, fastuosa i immillorable manifestació catòlica, apostòlica i romana en diversos escenaris i una tramoia amb operativitat de precisió.

Tant de fervor per força ha de commoure cors indecisos; i l’evidència de tantes llobes, d’hàbits religiosos, clergymans, sotanes, albes, estoles, ruquets, esclavines púrpura, casulles acampades, tot tan impol·lut com si fos nou de trinca, han d’encisar per la demostració viva d’una fe indestructible en una confessió religiosa iniciada per la inspiració divina als apòstols, assentada per Constantí el Gran i elevada a imperi per la ja llarga història de les tres corones pontifícies.

El Sant Pare ha estat a l’altura que li correspon com a pastor per mantenir les conviccions del seu remat i com a propagandista i catequista per posar a l’abast dels infidels l’economia de la salvació.

D’altra banda, qui posi en qüestió, (o se’n escandalitzi) la bona harmonia haguda amb les autoritats espanyoles, que recordi o sàpiga allò que Sant Pau, gran impulsor del cristianisme sinó l’iniciador, diu als Gàlates: «“I els vaig exposar l’Evangeli que predic entre els gentils en particular als notables, per no córrer o no haver corregut en va.” Pau comprenia que la seva obra estava greument compromesa si ells la rebutjaven totalment; des del punt de vista real i pràctic, digui lo que digui sobre la seva missió autònoma i el seu Evangeli revelat, no devia sentir-se en estat i amb dret d’organitzar el seu cristianisme completament separat d’ells.»(1)

Potser no sobri, per reforçar la congruència i la solidesa del pensament ratzinguerià en Benet XVI, repetir, traduït, l’escrit titulat «Benedicto XVI y “Camino”», que vaig publicar el 21 d’abril de 2005.

Diu:

En el meu article «El papado por el buen “Camino”» indicava, al meu parèixer, per on se decantaria l’elecció del nou Papa. No exercia cap do d’endevinació; me fundava en l’evolució y actuació del papat de Joan Pau II, en les meves reflexions sobre notícies i esdeveniments, y, també, en la clarividència, a la qual me vaig referir, que me proporcionava la meva espècie d’enclaustrament en l’habitació 626.
Que el nou Papa tancaria encara més que Joan Pau II el camí obert por Joan XXIII, jo ho tenia ben clar.
Fins i tot pareix premonitori que el papa Joan Pau II hagi estat enterrat en el mateix lloc en què ho fou Joan XXIII; es com posar el segell final a lo que pugui quedar vigent del papat del Papa bo.
Així creia que seria i així, per tots els indicis, serà.
Benet XVI, entre les seves intencions, ha manifestat sa voluntat de continuar amb l’herència del Vaticà II. Supòs que ho ha dit per satisfer una part de l’Església reticent en la seva elecció; i perque no compromet gens dir que se vol continuar res que pràcticament ja se té per acabat.
¿Què se pot esperar d’un homo que si de qualque cosa cada dia ha mostrat estar més a prop és de la Inquisició? I que, segons se dedueix, deu sa elecció als cardenals que representen els sectors més conservadors i dur de l’Església actual, inclòs, lògicament, l’Opus Dei.
Tampoc s’ha d’oblidar un altre factor: se li atribueix una gran intel·ligència i ser molt hàbil dialècticament. No és demés pensar què pot fer un homo ambiciós amb aquestes qualitats.
Si es ver que l’Esperit Sant ha inspirat els cardenals electors, és per pensar que pel cel ja circulen exemplars de Camino; o admetre que els designis divins son inescrutables.

Sic transit gloria mundi

............

(1). Alfred Loisy, Los misterios paganos y el misterio cristiano, Barcelona, Paidos Orientalia, 1990

Bandada de gavines pontifícies

mirollull | 16 Agost, 2011 09:46

Gavines refulgents en fileres en el Retiro anuncien la blanca rentada de les ànimes en honor de la visita papal al devot país de les verges processionals, del Crist de Medinaceli i d’altres crists miraculosos dels passos de Setmana Santa.

Aquest mundial esdeveniment d’afirmació catòlica ha aixecat bastants bòfegues i queixes en l’Espanya infidel, per les quals se senten justament indignats els fervents ‘roucovaleros’, els ungits ‘opusdeïstes’ i els legionaris de la divina reialesa.

Poc han de reclamar, tanmateix, els infidels, molts del quals veurien amb complaença que tanta parafernàlia fos memorial d’Elvis Presley, del negre de pell blanca, de la virginal ‘madonna’ de torn o d’homínids botant sobre gespa.

finestra

Poden, per contra, sentir-se satisfets els ‘nosequepiles’ indignats: ningú amb dos dits de seny escatima esforços ni ajuda a una celebració només mesurable amb la vara celestial. I així ho admeten i reconeixen unes autoritats soi-disants laiques que s’acalen davant la divina autoritat.

Si «París bé val una missa» (com diuen que va dir el cínic Enric III de Navarra per també ser Enric IV de France), ¿què no valdrà una missa (o vàries) en l'entorn de l’exemplar, lluminós i senzill portador de la mitra bisbal? (Quedaren endarrere la tiara i la cadira gestatòria.)

El poble espanyol tolerarà orgullós las molèsties i una part de les despeses (quantiosa, per cert; ho ha confirmat el ministre de Foment en dir que no costarà res) que han acceptat fer-li assumir els nostres esgavellats governants a canvi de les ingents benediccions que reportarà.

¿S’ha de ser mesquí davant una Jornada Mundial de la Joventut que tant entusiasme ha suscitat entre la llavor de tot el món per un futur millor?

Arribat a aquest punt me permet plantejar un dubte: a tots aquells que hagin passat per les barraques gavina del sagrament de la penitència i després hagin participat de l’eucaristia, el Sant Pare els concedeix Indulgència Plenària. Hi ha d’haver una explicació teològica que no conec. ¿O és que el sagrament de la penitència sols fa una rentada corrent de l’ànima i se necessita un detergent especial que faci més blanc?

Així mateix, no entenc que de les que han participat en la jornada, a aquelles que han avortat i se’n penedesquin, el pontífex les exonerarà de l’excomunió. He de pensar que en això el vicari de Déu ha tengut un lapsus o que li han passat una informació errada. L’avortament és cosa d’infidels, no de la joventut assistent. Com a incís aclaridor puc dir que quan era jove, entre les alumnes y exalumnes del col·legi de la Puresa de Maria n’hi havia que se casaven embarassades –ne vaig conèixer–, però mai no vaig sentir dir que avortassin.

Per altra banda se m’ocorre de fer una suggeriment: el rebrot de collets blancs que han atès els finestrons de les barraquetes penitencials, abans de regressar a llur llar d’origen, se podrien passar per Somàlia. No tendrien remei per la desnutrició dels cossos dels moribunds, però podrien obrir les portes de la vida eterna a les seves ànimes amb el Sagrament del Baptisme. Només necessitarien endur-se’n cada u un bidonet d’aigua del Manzanares beneïda pel Sant Pare; amb el baptisme no fa falta la indulgencia plenaria.

Qualque cosa més encara? Idò, sí: un clam als governants. Que no siguin tant generosos. Si tracten tan bé a l’església catòlica, ja deuen estar preparant les peticions altres organitzacions religioses, sense anar més lluny l’islamisme, o qualsevol companyia mercantil.

Lo lògic és que les convencions i les campanyes de propaganda vagin per compte de l’entitat, nacional o multinacional, que ven els servicis i productes

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb