Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

"Detente bala"

mirollull | 29 Gener, 2009 14:24

Panem et circenses, idò això, Juvenal ho va emprar per expressar la decadència del poble romà, que només pensava en el repartiment de blat en el fòrum i en espectacles gratuïts. Ara, el blat ja no es reparteix en el fòrum, perquè no n’hi ha per tots i potser perquè una bona part la se queden o la malgasten els organitzadors de saraus i disbauxes per fer-nos creure que la Mare de Déu nom Tonina.

No vull pensar que siguin tan banastres com a per creure’s, ells mateixos, les beneitures que amollen i quedar-se com enfarinats dontancredos amb un capirot blanc com el pallasso August o amb un solideu vermell i un pectoral.

Perquè, ja me direu si un pot dir de veres que allò que duen escrit els autobusos de Barcelona és una flastomia. No és més que una insensatesa que s’invalida ella mateixa i ve a afirmar lo contrari de lo que vol dir: probablement Déu no existeix és equivalent a probablement Déu existeix. ¿O és que no s’atreveixen a ser rotunds? Haguessin quedat millor dient: Déu no existeix. Encara que tampoc valdria un gafet el corol·lari que han escrit a la carrosseria: si la fermesa i la dignitat humana sols tenen sentit si Déu existeix, anam ben arreglats, ¡pobre humanitat! També podríem parlar –per ara, deixem-ho– de teisme i ateisme, al cap i a la fi dos dogmatismes de les mateixes traces.

Passem ara a dontancredo, que, en un hemicicle color de cel, sols li faltava anar vestit de mare abadessa i repartir confits i escapularis. Casualment, passant per davant del televisor, el vaig veure tot piadós i coll tort –com era costum en alguns frares per demostrar recolliment i humilitat– en una de les afirmacions segurament més inefables de la funció: «No son para eso». Tanta sort! Les armes que Espanya ven a Israel no són per matar palestins. Nos ha llevat un pes de damunt, podem tenir la consciència tranquil·la. A Israel, per poder donar als palestins, els deu haver enviat uns caixonets plens de Detentes. Segurament qualcú els recorda. En la guerra de la Memòria Històrica, eren unes estampes i unes plaquetes amb la imatge del Cor de Jesús i una inscripció: Detente bala, el corazón de Jesús está conmigo.

El ‘principi de la distinció’ entre civils i militars

mirollull | 10 Gener, 2009 23:31

Fa poc vaig llegir que els historiadors Pau Cateura, Josep López i Antoni Ferrer qualifiquen de drama humà l’entrada del Rei En Jaume amb les seves tropes a la Ciutat de Mayurka. Es refereixen a la invasió o conquista ocorreguda l’any 1229.

En aquells temps, fa prop de vuit segles, la gent era molt bèstia. Avui hagués estat un drama humanitari, que així se denominen ara els actes bèl·lics similars.

Potser, aquest adjectiu humanitari avui s’empra amb molta de lleugeresa i poca precisió, però s’utilitza en la premsa i la televisió per pa i per sal: crisi humanitària, desastre humanitari, fugida humanitària, bombardeig humanitari... i així, tant com vulgueu.

Fins ara havia cregut que es correcte dir ajuda humanitària, mai, tanmateix, matança humanitària; a no ser que la matança tengui l’objectiu ben intencionat que la gent deixi de patir passant a millor vida.

Objectiu militar” width=
Exemple d’objectiu militar

La confusió semàntica de la paraula humanitari, a la fi, ja no serà possible; ho ha deixat ben clar la ministra de l’esmòquing sense corbatí. D’humanitari, sols es podrà denominar un atac que seleccioni adequadament l’objectiu. Segons la premsa, la ministra ha dit que «en les noves “Reales Ordenanzas” s’inclourà el principi de la “distinció”, que obliga a diferenciar entre combatents i no combatents, entre objectius militars i instal·lacions civils»./p>

Ho voleu més clar? Així seran de veres humanitàries les accions bèl·liques. Primer es farà la separació i delimitació de militars i civils (ho podria fer l’ONU o una ONG creada ad hoc) i després, vinga míssils, tancs i fusells metralladors! Ara comprenc perquè un altre ministre recomana als desocupats que s’allistin en l’exèrcit: es podria rebaixar la fatídica xifra que creix per damunt dels tres milions i la ministra disposaria de més efectius per atendre els compromisos d’incrementar l’ajuda militar a països en guerra. Endemés, faran falta soldats per donar-los la medalla al valor quan els vagin a enterrar, perquè ells seran l'objectiu humanitari autoritzat.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb