Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

¿Republicans monàrquics?

mirollull | 28 Juliol, 2007 20:15

No sabia que encara sortís El Jueves, i, possiblement, tampoc el jutge el qual qualcú va empènyer a actuar contra una portada, crítica d'una acció presidencial, de bastant mal gust.

La manca de consideració i els atacs a la monarquia, si es que són punibles i exigeixen reparació, es troben per altres indrets.

Si els jutges han de segrestar i prohibir imatges antimonàrquiques haurien d'haver començat per les fotografies d'uns Lladó i Grosske, ara muntats en el carrusel polític, fotent-se del Rei: volen enderrocar la monarquia i van a Marivent, ben mudats, a fer el 'paripé' al Rey. Això, sí, que, de bon de veres, és una conya marinera.

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

2 500 € per un coit reeixit

mirollull | 10 Juliol, 2007 13:00

El senyor Rodríguez Zeta pareix que duu un preservatiu en el cervell, i les idees li queden impol·lutes de contagis externs; una altra cosa és que les que li proposa el subconscient no puguin nodrir-se del contacte necessari amb l'exterior.

Després de tanta de campanya a favor de les gometes, ara ens surt amb la decisió de pagar pel bon resultat del coit.

De cop i resposta m'ha vengut al cap el sarcasme de La Codorniz: "Señora, no tire sus abortos: faltan guardacoches".

¡Hala, 2 500 euros per celebrar el naixement o el bateig! Però, després, ¿qui carrega amb les depeses fins que el nounat arribi a l'edat de poder ingressar a les tropes pacifistes de l'exèrcit?

En temps de la democràcia orgànica també s'afavoria la natalitat -segurament algú ho recorda- amb una quantitat mensual per fill, per dona no treballadora i familiars dependents, i també amb una quantitat per naixement endemés d'una altra en contreure matrimoni.

I, abans de la quantitat fixa, l'ajuda a la família era vertaderament més generosa. ¡Allò era ajuda, un poc conflictiva, però ajuda de veres! Funcionava així: de la nòmina total de l'empresa es calculava un percentatge (si no ho record malament) del 25%; l'import resultant es dividia pel total de punts que sumava la plantilla i així s'obtenia el valor del punt. Els treballadors que tenien dret a punts per matrimoni, fills i familiars el cobraven en el seu rebut de nòmina.

Com es pot comprovar, era un sistema social que deixa petita qualsevol decisió per estimular l'increment demogràfic.

El sistema -res es perfecte- tenia inconvenients, però eren mínims. En posaré dos exemples personals:
La meva possible primera feina -jo rondaria els disset o divuit anys- va ser impossible en conèixer-se la meva situació familiar: mare viuda i quatre germanes menors. En afegir els meus punts s'augmentava el divisor, el dividend no pujava massa perquè el meu sou seria baix, però el quocient (el valor del punt) baixava notablement, i, per acabar-ho d'arreglar, a mi em tocava més de la meitat dels punts. En corresponia més per punts que per sou. I em vaig quedar sense el treball.
Després d'haver tengut varis anys una feina on no hi havia problema de punts, vaig passar a una altra. La qüestió dels punts no va ser obstacle per a la contractació. Però, a l'empresa sols hi havia una persona amb dret a punts i la quantitat que cobrava per punts li va baixar més de la meitat. Per si això fos poc, aquesta persona esperava passar a encarregat en jubilar-se l'actual, que ja li faltava poc, i jo, precisament, vaig esser contractat per conèixer el negoci, actuar amb les mateixes facultats que l'encarregat i substituir-lo en jubilar-se. Con es pot pensar, el 'pretendent' em va rebre d'ungles i procurà indisposar-me amb l'altre personal. La sang no va arribar al riu: el personal, ben aviat, m'admeté amb simpatia, i el 'pretendent', encara que li vaig haver de dir que tengués en compte qui manava, va tombar el coll.

Temps desprès els punts passaren a l'import fix comentat a càrrec de l'Institut Nacional de Previsió, que a Palma va tenir les oficines en el Gran Hotel, un edifici en el que s'emparedaren columnes i adornaments per donar-li un aire utilitari i sobri que encaixava molt bé amb la mediocritat de les 'camisas viejas' i dels militars amb complement civil.

Ciutat | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Els ‘Ciutat de Palma’

mirollull | 07 Juliol, 2007 11:08

Perfecta, Nanda -o Ferrana, o, per ventura millor, Rana, com proposa Joan Pla en el seu Puput i Angelots de dia 5-, que no es pugui repetir allò de fa 40 anys rodons, que el certamen literari es deia 'Premios Ciudad de Palma', i en els quals hi havia, per a major inri, el 'Premio Bartolomé Ferrá' de teatre que admetia dues llengües. A aquest premi, aquell any, es presentaren 22 obres: 20 en castellà i 2 en català, ambdues del mateix autor, un barceloní. Tres obres en castellà i dues en català foren escollides a la primera votació; a la tercera votació quedà premiada una del barceloní i finalista una en castellà.

Cena de gala

La primera i ràpida actuació pública de la regidora de Cultura i no sé què més, redrecerà un assumpte que venia anant d'Herodes a Pilat.

L'èxit i solidesa del certamen queden, aixì, plenament garantides: si no es presenten autors balears (pel motiu que sigui, potser perquè no n'hi hagi) es podran presentar els de Catalunya.

D'altra banda, si no hi ha balears que sàpiguen escriure en castellà, cosa cada dia més freqüent, s'evitarà que es puguin presentar als premis autors foresters, hispanoamericans o immigrants, que no fan cap falta a la cultura nostrada.

Ciutat | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

'El Mundo' i els dos 'Pericàs'

mirollull | 01 Juliol, 2007 00:42

Mai no havia llegit cap article de don Joan Pericàs. Ara, però, n'he llegit dos que duen la seva firma. Els ha publicat -30 de juny- El Mundo/El Día de Baleares sota la pregunta «¿Le parece bien que el Pacte reduzca aún más las clases de castellano?»

Un Pericàs diu «NO». L'article d'aquest és informatiu, reflexiu, normal, correcte.

Dos Pericàs

L'escrit de l'altre Pericàs, que opta pel «SÍ», és un article molt més important y notable. És sòlid, quasi monolític, mesell de saviesa antropològica i lingüística.

El senyor Pericàs de dalt, molt encertadament, manifesta que el nou govern «acomete con responsabilidad la protección de la lengua propia, minorizada y atacada hasta la saciedad por personas, grupos de presión y tribunas que utilizan argumentos tan peregrinos en el ámbito de la cultura y la formación como el de la utilidad». (No he traduït aquesta oració per por de no encertar i, també, per no trastocar la prosa del defensor de la llengua pròpia.)

Si l'imminent Govern Balear no se n'ha donat compte, convé que pensi en incorporar el senyor Pericàs de dalt en el seu equip. Per les seves dots retòriques i la seva capacitat persuasiva, podria exercir meravellosament unos funcions equiparables a les que va tenir Paul Joseph Goebbels en el govern democràtic d'Alemanya.

Esper que l'alta consideració que mereix l'al·ludit no quedi invalidada per un fet tan anodí com és el d'escriure en castellà, llegua també denominada espanyola.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb