Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

'El Mundo' i els dos 'Pericàs'

mirollull | 30 Juny, 2007 22:42

Mai no havia llegit cap article de don Joan Pericàs. Ara, però, n’he llegit dos que duen la seva firma. Els ha publicat –30 de juny– El Mundo/El Día de Baleares sota la pregunta «¿Le parece bien que el Pacte reduzca aún más las clases de castellano?»

Un Pericàs diu «NO». L’article d’aquest és informatiu, reflexiu, normal, correcte.

Dos Pericàs

L’escrit de l’altre Pericàs, que opta pel «SÍ», és un article molt més important y notable. És sòlid, quasi monolític, mesell de saviesa antropològica i lingüística.

El senyor Pericàs de dalt, molt encertadament, manifesta que el nou govern «acomete con responsabilidad la protección de la lengua propia, minorizada y atacada hasta la saciedad por personas, grupos de presión y tribunas que utilizan argumentos tan peregrinos en el ámbito de la cultura y la formación como el de la utilidad». (No he traduït aquesta oració per por de no encertar i, també, per no trastocar la prosa del defensor de la llengua pròpia.)

Si l’imminent Govern Balear no se n’ha donat compte, convé que pensi en incorporar el senyor Pericàs de dalt en el seu equip. Per les seves dots retòriques i la seva capacitat persuasiva, podria exercir meravellosament unos funcions equiparables a les que va tenir Paul Joseph Goebbels en el govern democràtic d’Alemanya.

Esper que l’alta consideració que mereix l’al·ludit no quedi invalidada per un fet tan anodí com és el d’escriure en castellà, llegua també denominada espanyola.

Democràcia 'al comptat'

mirollull | 29 Juny, 2007 09:21

La senyora Munar ha donat una resposta contundent a la senyora Estaràs: li ha dit que es greu que la diputada no entengui “el principi bàsic i irrefutable de la democràcia”, un principi en el què es basa la seva designació com a presidenta del Parlament.

”Crec –ha dit- que una de les primeres coses que han de conèixer tots els ciutadans és que l’acord, el diàleg, el consens és la cosa més important de la democràcia”.

La diputada de UM exposà que arriba a ser president “aquell que aconsegueix reunir més voluntats i això és un principi bàsic i irrefutable de la democràcia”.

¡Què millor podia dir la dona que més sap de democràcia des de Clitemnestra! Sobretot, havent afirmat també, que serà presidenta per a tots, i assegurat que exercirà el càrrec “amb justícia, diàleg i esperit constructiu”.

¿Qui pot discutir la validesa democràtica de la seva elecció per la majoria, encara que només sigui per la diferència d’un vot? “Vere dignum et justum est...

Quant al diàleg, i diàleg democràtic i per al consens, tampoc es pot posar en dubte, com tampoc “la humilitat” amb què assumeix el càrrec. Uns dies abans de ser designada presidenta del Parlament, supòs que com a presidenta d’UM, no li caigueren els anells per establir diàleg de consens. Amb l’ànsia de poder servir el poble, crec que per telèfon, va oferir una xifra generosa per obtenir un vot a favor d’un candidat a batle. Coneixent la seva bona disposició pel diàleg i el consens, no crec que escatimàs l’us del telèfon –fix o mòbil-, i pens que no va ser una sola cridada, la que va fer.

Els laringectomitzats: una 'bona' explicació.

mirollull | 22 Juny, 2007 01:00

Els diaris tenen especialistes per tractar les variades informacions. Fa uns dies, El Mundo/El Día de Baleares va donar, a cinc columnes, la notícia d'un conveni entre l'Associació Espanyola contra el Càncer (junta de Balears) i l'IB-Salut per atendre els laringectomitzats.

Jo creia conèixer què és i con funciona la laringe, i també què passa quan a una persona li han de retallar part del mecanisme anatòmic que es manifesta amb la nou del coll o li han d'extirpar completament.

Sobre aquest assumpte, el redactor de la notícia, un tal J.R.R., en setze línies d'uns 5 cm de llargària seguides i algunes aïllades, dóna unes explicacions tan precises y clares que o he de canviar tot quan sabia d'això o he d'afirmar que el saberut redactor ha aconseguit, amb el mínim espai, escriure el màxim de disbarats.

Comença dient que els laringetomitzats han de parlar y respirar per una cànula que comunica la seva laringe (a l'altura del coll) amb l'exterior. Aquesta afirmació deixarà amb la boca badada tots els oto-rino-laringòlegs, els logopedes, els foniatres i tots els traqueotomitzats, que, precisament, han de respirar pel forat fet en el coll perquè tot el conjunt laringi se n'ha anat en orris. Quant a parlar per la cànula, els fabricants de pròtesis li agrairan l'invent, i també perquè aquest tub (pel lògic increment de vendes) s'hagi d'utilitzar de per vida. També diu que els laringectomitzats han de parlar amb moltes de dificultats i tapant el forat. No, no és així: els laringectomitzats, en gran part, poden parlar bastant bé, bé o molt bé, per fer-ho sols necessiten un aprenentatge ben orientat per logopedes o foniatres. I res de tapar el forat: tapant el forat sols deixen de poder respirar.

Laringectomia
Abans i després de la laringectomia total

Diu, encara, més dois el tal J.R.R però amb la mostra ja n'hi ha prou. ¡I pensar que tot hagués quedat bé si no hagués volgut 'millorar' la informació donada per l'AECC


Nota: En casos especials s'ha de parlar tapant el forat per desviar l'aire dels pulmons a l'esòfag. Ho explic a Año II - La prótesis fonatoria.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb