Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Una finestreta al jardí japonès

mirollull | 29 Març, 2007 12:19

Un dia va desaparèixer de la finestreta. I vaig fer un bon alè.

Em recordava el bon costum de les cases japoneses tradicionals. ¿Sabeu que tenen un caminal que du a un racó del jardí on hi ha l’escusat? Un recinte que els usuaris curen de tenir ben net i on frueixen d’una vista refrescant i aromàtica i, en esser el temps, també florida.

Meravelles=
Hokusai. Meravelles
Xilografia.

“Una cambra de te és un lloc encantador, mes allò que s’ha concebut per la pau de l’esperit son els escusats. Sempre distants de l’edifici principal, a l’abric d’un bosquet d’on ens arriba flaire de verdor i molsa; després d’haver passat per arribar-hi una galeria coberta, ajupit en la penombra, banyat per la llum suau del 'shoji' i absort en els teus somieigs, tastes, al contemplar l’espectacle del jardí que s’estén des de la finestra, una emoció impossible de descriure.”


Junichiro Tanizaqui, Elogio de la sombra, Editorial Siruela (Trad. pròpia)

A Mallorca, potser sense tant de refinament, a les cases camperoles també hi havia una cosa semblant. El petit lloc solia tenir una porta de fusta amb retxilleres, vinclada pel sol i la pluja, o, de vegades, una simple cortina de sac o de roba de matalàs, i una finestreta per on es veien els ametlers i les oliveres. A una casa de muntanya, fins i tot, vaig utilitzar un autèntic lloc comú. La cambra era llarguera i a un costat hi havia, adossat a la paret, un banc de baixos emblanquinats i seient, de fusta bona, amb tres forats a bastament distància per ser usats per tres persones. I es sentia la remor d’un rierol que corria pel rocam on reposava l’edificació.

També a Ciutat, sobretot a barriades, cases de planta baixa amb hort o jardí solien tenir un lloc, un poc fresc a l’hivern, bastant plaent. A cals meus padrins era davall l’escala del terrat, i ben a prop de la porta hi havia una herba-lluïsa, unes pasteres amb llimoneres i flors, i una mimosa.

Ara, qui em va fer recordar tot això (el que va desaparèixer) ha tornat. I per la finestreta no es veu un paisatge bucòlic exterior o els gessamins d’un jardí. Es veu algú que, des de dins del recinte, ens parla tallant les frases i amollant les paraules a empentes: talment con si hagués de fer força. I pens que si no està bé parlar amb la boca plena, molt manco és polit donar les notícies prement.

Històries bastant gòtiques - V. El vampir

mirollull | 06 Març, 2007 22:09

El vampir del Santíssim

El vampir del Santíssim
El vampir del Santíssim
mll. 2007. Simulació.

L’obra artística d’en Miquel Barceló no és una obra estàtica, és una obra viva que s’assaona amb el temps.

Fa anys em contaren que en una casa tenien un Barceló del qual anaven caiguent fideus en el sofà. La senyora que havia comprat el quadro va demanar al pintor que adobàs la fideuada. “No s’ha de tocar res –li va dir l’artista-; això és normal: els meus quadres es van acabant i millorant de dia en dia.”

Potser, aquesta és l’explicació dels vidres romputs de la Seu; també ho podrà ser, l’explicació, quan es vagin amollant les 1.500 estaques que, amb grampons, fixen els trossos de fang cuit en el mur primitiu amb restes de pintura antiga de la capella de Sant Pere.

Tornant al vitrall d’estil Transsilvània, la trencadissa, ben bé podria haver estat causada per la intrusió intempestiva del vampir del Santíssim.

______

Articles anteriors:
El drac de na Coca
El geperut de Notre Dame
El Bou coix
La mà del Moro

Històries bastant gòtiques - IV. La mà

mirollull | 05 Març, 2007 22:23

Sa mà des Moro

La mà del Moro
La mà del moro
mll. 2007. Reconstrucció.

Per no fer-me pesat no contaré la història completa del moro que va convèncer, de partir amb ell a Àfrica, la neboda del capellà que havia trobat un tresor en enfonsar-se una paret de ca seva.

Quan els enamorats esperaven el vaixell, la fadrina va quedar al moll, i el moro, amb l’excusa d’un descuit, va tornar a la casa per robar el cofre amb el tresor, i va matar el capellà. Però el descobriren, l’apressaren i el condemnaren a tallar-li una mà i a mort.

Arrossegaren el moro pels carrers i, davant la casa del capellà, li tallaren la mà assassina i la clavaren a la paret.

Molts d’anys, la mà es podia veure a la façana dins una capelleta, i cada any, la nit del 15 de novembre, dia de la sentència, es sentia un crit esgarrifós i la mà gotejava sang i rapinyava la fosca.

Ara només en queda un record: Carrer de la mà del Moro. Un carrer curt i estret entre els carrers de l’Estanc i de Montenegro.

______

Pròxim article:
El vampir del Santíssim

Articles anteriors:
El drac de na Coca
El geperut de Notre Dame
El Bou coix

Històries bastant gòtiques – III. El bou

mirollull | 04 Març, 2007 21:15

El “Bou” coix

El <em>Bou</em> coix
El Bou coix
S. Calatrava

No som endevinador. I si havia tengut la intenció –ben aviat demostrada innecessària- d’anar al Puig de Sant Pere per calcular per on se podria escampar el costellam cúbic del Bou, va ser per pura curiositat derivada de la demostració física de la poma ocasionalment observada per Newton mentres badocava.

Vull pensar i creure que l’enginyós arquitecte Calatrava no s’esperava la feta, perquè segurament va acudir a Delfos, i l’oracle li manifestà: “Permanebit, non in muro cadebit”, i va quedar satisfet. Possiblement l’arquitecte sols sabia que l’oracle encertava sempre, però no en sabia res mes. Si ara hi torna a Delfos, a reclamar a l’oracle, li respondrà: “Ja t’ho vaig dir: Permanebit non, in muro cadebit”. (No havia dit: “Aguantarà, no caurà a la murada”, sinó: “No aguantarà, caurà a la murada.)

_______

Pròxims articles:
La mà del moro
El vampir del Santíssim

Articles anteriors:
El drac de na Coca
El geperut de Notre Dame

Històries bastant gòtiques - II. El geperut

mirollull | 04 Març, 2007 00:08

El geperut de Notre Dame

Del geperut de Notre Dame no cal donar moltes de clarícies; qui més qui manco el coneix per obra de Walth Disney. Una altra cosa és si saben que l’autor de la novel·la d’on sortí la pel·lícula és Victor Hugo.


El geperut de Notre Dame
Victor Hugo

La novel·la gòtica és inseparable de certes elements d’ambientació: paisatges trists, boscs tenebrosos, ruïnes medievals i castells amb el seus respectius soterranis, criptes i passadissos ben poblats de fantasmes, renous nocturns, cadenes, esquelets, dimonis...
Però molts li atorgam una definició distinta, de forma que caben en ella no sols aquelles històries que succeeixen físicament en els soterranis y criptes del castells, sinó prioritàriament, les que passen en els més tenebrosos corredors y criptes de la nostra pròpia ment.

http://www.angelesgoyanes.com/gotica/index.html

________

Pròximes articles:
El Bou coix
La mà del moro
El vampir del Santíssim

Article anterior:
El drac de na Coca

Històries bastant gòtiques – I. El drac

mirollull | 03 Març, 2007 01:56

El drac de Na Coca
 Conten les cròniques que un petit saure pogué arribar a ciutat bressolat pel llast d’arena que amollà, abans d’arribar a port, un vaixell que venia a carregar. El bon redós i l’excel·lent alimentació que trobà a la Calatrava el convertiren en un massís i temible drac.  Un bon dia, bé, una infausta nit, va causar un seriós esglai a la promesa del cavaller Coch. Oportunament, qui després es casaria amb la donzella,  tot decidit l’enfilà amb la seva espasa, i l’oferí a l’al·lota: “Vat aquí el drac de na Coca”. 

El drac que, embalsamat, va passar llargues temporades dins una caixa d’una casa de senyors i era exhibit cada any el dia de la Festa de la Conquista, ara descansa plàcid, i rep visites, en el Museu Diocesà de Mallorca.

Drag de na Coca
El drac de na Coca.
Museu Diocesà de Mallorca

 
________ 

Pròxims articles:
El Geperut de Notre Dame,
El Bou coix,
La mà del moro i
El vampir del Santíssim

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb