Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

La festa de l’Estandard

mirollull | 31 Desembre, 2006 00:37

Per contribuir a entendre les arrels col·lectives mallorquines i esbrinar si els nostres origen, actualitat i futur ens confereixen el caràcter de nació, he cercat algunes dades i he resumit la història de Mallorca en un gràfic concís y asèptic.

Síntesi històrica

D’altra banda, pens ¿què en queda dels pobles mediterranis i orientals que poblaren inicialment l’illa? ¿I dels temibles foners que s’allistaren amb els cartaginesos i en tornar (aquells que pogueren) dugueren ritus i costums d’altres llocs?

Foners

Mallorca sempre ha estat un enclavament desitjat pels navegants mediterranis, unes vegades per estades i assentaments pacífics, altres per incursions agressives i depredadores. I també, molts de segles, centre de pirateria, no tan sols dels pobladors de l’illa, sinó també d’aquells que l’envaïen per reprimir la pirateria i que, en ocupar-la, es convertien igualment en corsaris.

Les successives incursions i ocupacions, certament, varen haver de produir un mestissatge important.

La invasió més notable pel seu abast actual i per ser la pròxima als nostres dies i cultura, va ser la del rei En Jaume I, l’any 1229.

Juramento de los Conquistadores de Mallorca
F. M. Heroic jurament dels Conquistadors de Mallorca
fet abans de l’assalt a la Capital.
Litografia, 11,7x17,1 cm.
Juan Dameto, Vicente Mut... Historia General del Reino de Mallorca, tom I.
Palma: Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840. (Col. MLL)

Aquesta invasió, denominada la conquesta, va establir el Regne de Mallorques. Un Regne de poca llargada i repercussió molt important.

I un regne que, com havia passat en anteriors dominacions (com la musulmana), va tenir las pròpies re-invasions. Pere III d’Aragó, no conforme amb la repartició testamentari de son pare, el rei En Jaume, va obligar el seu germà, Jaume II de Mallorca, contra tot dret, que es declaràs vassall i feudatari seu, i després va decidir apoderar-se del regne, encomanant aquesta empresa al seu fill i successor Alfons III. El mateix any de la mort de son pare (1285), Alfons III va prendre al seu oncle el regne de Mallorca, sense cap resistència dels mallorquins, llevat de la de Cabrit i Bassa en el Castell d’Alaró.

 Guillermo Cabrit y Guillermo Bassa
F. M. Los mártires del juramento de fidelidad Guillermo Cabrit y Guillermo Bassa.
Litografia, 11,3x17,5 cm.
Juan Dameto, Vicente Mut... Historia General del Reino de Mallorca, tom I.
Palma: Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840. (Col. MLL)

Mort Alfons III d’Aragó, el va succeir el seu germà, Jaume II el Just, el qual va tornar el regne de Mallorca al seu oncle Jaume II (1295). El regne de Mallorca, tanmateix, no havia acabat la seva peripècia. L’any 1344 Pere IV d’Aragó va armar una esquadra amb la qual es va apoderar de Mallorca. Jaume III va fugir a les seves possessions del Rosselló, i, quan l’any 1349, aconseguí desembarcar a Mallorca per recuperar el regne, fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor.

L’any 1349 la població illenca podia ser d’uns 45.000 habitants, ¿tots mallorquins de soca-rel? Segurament, no; però possiblement en un percentatge major que avui i, sens dubte, incomparablement major que ben aviat.

-----

Article relacionat
Nou regne enmig de la mar

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb