Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

La festa de l’Estandard

mirollull | 31 Desembre, 2006 00:37

Per contribuir a entendre les arrels col·lectives mallorquines i esbrinar si els nostres origen, actualitat i futur ens confereixen el caràcter de nació, he cercat algunes dades i he resumit la història de Mallorca en un gràfic concís y asèptic.

Síntesi històrica

D’altra banda, pens ¿què en queda dels pobles mediterranis i orientals que poblaren inicialment l’illa? ¿I dels temibles foners que s’allistaren amb els cartaginesos i en tornar (aquells que pogueren) dugueren ritus i costums d’altres llocs?

Foners

Mallorca sempre ha estat un enclavament desitjat pels navegants mediterranis, unes vegades per estades i assentaments pacífics, altres per incursions agressives i depredadores. I també, molts de segles, centre de pirateria, no tan sols dels pobladors de l’illa, sinó també d’aquells que l’envaïen per reprimir la pirateria i que, en ocupar-la, es convertien igualment en corsaris.

Les successives incursions i ocupacions, certament, varen haver de produir un mestissatge important.

La invasió més notable pel seu abast actual i per ser la pròxima als nostres dies i cultura, va ser la del rei En Jaume I, l’any 1229.

Juramento de los Conquistadores de Mallorca
F. M. Heroic jurament dels Conquistadors de Mallorca
fet abans de l’assalt a la Capital.
Litografia, 11,7x17,1 cm.
Juan Dameto, Vicente Mut... Historia General del Reino de Mallorca, tom I.
Palma: Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840. (Col. MLL)

Aquesta invasió, denominada la conquesta, va establir el Regne de Mallorques. Un Regne de poca llargada i repercussió molt important.

I un regne que, com havia passat en anteriors dominacions (com la musulmana), va tenir las pròpies re-invasions. Pere III d’Aragó, no conforme amb la repartició testamentari de son pare, el rei En Jaume, va obligar el seu germà, Jaume II de Mallorca, contra tot dret, que es declaràs vassall i feudatari seu, i després va decidir apoderar-se del regne, encomanant aquesta empresa al seu fill i successor Alfons III. El mateix any de la mort de son pare (1285), Alfons III va prendre al seu oncle el regne de Mallorca, sense cap resistència dels mallorquins, llevat de la de Cabrit i Bassa en el Castell d’Alaró.

 Guillermo Cabrit y Guillermo Bassa
F. M. Los mártires del juramento de fidelidad Guillermo Cabrit y Guillermo Bassa.
Litografia, 11,3x17,5 cm.
Juan Dameto, Vicente Mut... Historia General del Reino de Mallorca, tom I.
Palma: Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1840. (Col. MLL)

Mort Alfons III d’Aragó, el va succeir el seu germà, Jaume II el Just, el qual va tornar el regne de Mallorca al seu oncle Jaume II (1295). El regne de Mallorca, tanmateix, no havia acabat la seva peripècia. L’any 1344 Pere IV d’Aragó va armar una esquadra amb la qual es va apoderar de Mallorca. Jaume III va fugir a les seves possessions del Rosselló, i, quan l’any 1349, aconseguí desembarcar a Mallorca per recuperar el regne, fou derrotat i mort a la batalla de Llucmajor.

L’any 1349 la població illenca podia ser d’uns 45.000 habitants, ¿tots mallorquins de soca-rel? Segurament, no; però possiblement en un percentatge major que avui i, sens dubte, incomparablement major que ben aviat.

-----

Article relacionat
Nou regne enmig de la mar

Yunus, la banca i l'enginyós cavaller don Quixot

mirollull | 18 Desembre, 2006 00:27

Fa molts d’anys, en una de les sessions d’un seminari de finançament empresarial, en parlar dels bancs, un assistent va tenir la ocurrència de demanar al professor quina opinió tenia d’aqueixes entitats. “La resposta –va dir- no és per donar-la obertament en la classe.” En sortir, uns quants ens hi acostarem per preguntar-li altra vegada, i llavors sí va contestar amb una afirmació rotunda que deix per més endavant.

Mentrestant torn a la meva insinuació de si la banca “normal” mereix el Nobel d’Economia.

La banca “normal” (que tant si l’economia va bé com malament sempre té beneficis) ha demostrat una capacitat de consolidació i creixement que, quasi segur, és impossible de trobar en cap altra activitat industrial o mercantil.

Només casos excepcionals li han ocasionat trastorns momentanis que el sistema ha pogut superar, generalment, amb l’aportació de fons de l’erari públic. Podem recordar, per exemple: Pujol amb la Banca Catalana; la desbocada envestida a Rumasa (amb l’excusa d’una motivació justificada) per acabar repartint-se-la, a preu de liquidació, entre amics i beneficiats del PSOE; i el cas Banesto, per reprimir les aventures del bancari intrús Mario Conde i, endemés, pretendent al lloc governamental de Felip González. Les “oportunes” intervencions polítiques han resolt els problemes i han convertit, de fet, tots els contribuents en aportadors del capital social dels bancs redreçats, encara que, jurídicament, els beneficiats siguin els titulars de les accions.

La banca, com es pot comprovar, és una activitat privilegiada del sector dels negocis. És cert que ha donat tota mena de facilitats per agilitar les transaccions monetaris sense que sigui necessari traginar efectiu; que ha obert les portes de pinte en ample per rebre i guardar els cabals de persones i entitats; que amb els cabals que li han dipositat és generosa donant crèdits (sempre amb garanties més que sobrades, i no com Mohamed Yunus) en condicions d’interès raonable... ; i que les vidrieres de les sucursals –una a cada passa perquè ningú quedi desemparat- ofereixen regals i felicitat.

Però també es cert que en una quarantena d’anys –que és el temps passat des d’aquell seminari de finançament empresarial-, la banca ha avançat moltíssim, mes la resposta del professor d’economia no tan sols segueix sent vàlida sinó que necessita complementar-se. En aquell moment, va qualificar els bancs amb una expressió que, completa, apocopada o redundant, apareix en el Quixot –en l’original d’En Cervantes- al manco nou vegades, una d’elles en el paràgraf següent: “Ah fill de puta, i quin cor de preda, i quina freixura de bronzo, i quina animeta morta”. (L’enginyós cavaller don Quixot de la Manxa. Josep Maria Casasayas Truyols, tr. Palma, 2005)*.

Avui, queda insuficient l’expressió cervantina. Els bancs també han s’han guanyat a pols els apel·latius d’usurers i atracadors, això sí, usurers i atracadors legals. ¿No és usura cobrar un tipus d’interès de prop d’un 30% sobre les quantitats de descobert? ¿I no és atracar impunement cobrar comissions a balquena per l’ús i manteniment dels comptes, utilització del servei d’Internet, i despeses d’enviament de correu, ara que s’han fet seu el moviment monetari? He vist –simples exemples- que un banc cobra 8 € mensuals pel servei de la banca electrònica (que els redueix feina i personal); un altre banc, per la devolució d’un efecte de més de 20.000 € impagat, ha cobrat la mòdica quantitat que representa quasi un 6% del nominal; i per la gestió de cobrament d’un xec d’igual import, una comissió del 0,75, i per retornar el mateix xec, no cobrat, un 3%. A la imatge, es poden veure més dades interessants.

Possiblement és pot dir, com no ho va dir Sanxo Panxa, però ho hagués pogut fer: “Esto son lentejas, si las quieres las tomas y si no las dejas”. Per qualque cosa, amb la benedicció del Banc d’Espanya i dels successius governs, s’han fet els amos dels doblers i són els puntals de la societat de consum i de l’inflació.

-----

* “¡Vel·la llissa! ¡Y quin cò de pedra, quinas entranyas de bronso y quin’anima de mescla!”. (L’Enginyós Hidalgo Don Quixote de la Manxa. Idelfonso Rullán, Prevere, tr. Edició facsímil de l’edició de 1905. J.J. de Olañeta – La Foradada, Palma, 2005.
L’edició de 2004 d’Austral diu: “¡Hideputa, y que corazón de marmol, qué entrañas de bronce y qué alma de argamasa!”.
Supòs que el prevere Rullán va trobar un poc forta l’expressió original, i la traduí per ¡Vel·la llissa!.
El Diccionari Català Valencià Balear explica: “Llissa. Deformació eufémica de missa, que s’usa en l’exclamació mallorquina “Com és vel·la llissa”, en lloc de “Com és vera la missa”.

El cas Andratx, Matas i el PSOE

mirollull | 11 Desembre, 2006 13:19

El president Matas diu que el cas Andratx es girarà contra el PSOE. Ho diu convençut?


Pens que ningú es creu que el PP tengui l'exclusiva de la corrupció. Però potser convengui tenir en compte que:


“¿Per què tanta gent segueix votant el PSOE a pesar dels seus flagrants abusos? Segons la meva opinió, perquè funciona l’esquema de “pobres-rics”, “treballadors-explotadors”, “els nostros-els capitalistes” o els “imperialistes”. Aquest esquema ha duit a molts a aplaudir o disculpar els terroristes, a dir assassí el PP i exculpar els vertaders assassins perquè aquests, clar, en definitiva es defensen “de l’imperialisme”. (Pío Moa. El iluminado de la Moncloa y otras plagas. LibrosLibres, Madrid, 2006.)

Espanya i Mallorca

mirollull | 10 Desembre, 2006 22:36

Espanya

SOS

 

Mallorca

També

Andratx i el Principi de Pascal

mirollull | 07 Desembre, 2006 19:32

No hi ha com voler arreglar les coses. És una qüestió de bona voluntat.

Tota la premsa local publica avui que el fiscal general de l’Estat, Conde Pumpido, ha assegurat a Rajoy que no te previstes més intervencions jurídiques a ajuntaments, ni del PP ni del PSOE ni d’UM.

Dia 8 de novembre, a l’article Sota, cavall i rei, vaig escriure:

Corrupció municipal
S'està desbocant l'empresonament de batles i regidors de consistoris municipals.
Formacions polítiques demanen mesures especials i el PSOE ha proposat al PP un pacte contra la corrupció urbanística. Sort que hi ha gent amb sentit comú, perquè, pel camí iniciat, ens podem quedar sense consistoris. Bevengut sia un pacte per no destapar-se mútuament la corrupció.”

Principi de Pascal
Principi de Pascal
(De Planeta Sedma)

Ara puc comprovar que la meva apreciació era encertada i compartida.

El president Matas s’ha mogut de valent; Rajoy ho ha explicat al fiscal general de l’Estat; el PSOE haurà comprès que en aquest assumpte són aplicables el Principi de Pascal i el seny; i Antich haurà rebut l’oportuna indicació de no jugar amb foc i de no fer rialla de conill.

El senyor Conde Pumpido, com a fiscal general de l’Estat, ha anunciat que dilluns que ve tranquil·litzarà personalment el senyor Matas, president autonòmic.

I si tot roda bé, el Consell Insular podrà acabar d’arreglar la situació.

I aquí pau i després glòria!

Ball de bubotes a Vilafranca

mirollull | 07 Desembre, 2006 01:43

Un bon esglai espera els automobilistes que arribin de vespre a la rotonda de Vilafranca i enfilin amb els fars els espantalls del Ball de Cultures.

Els conductors se’n poden dur un bon ensurt i, fent voltes de campana, acabar estavellats al peu d’una de les figures del grup de ball, a diferència de les que descriu Baltasar Porcel, immòbils i fixes.

Ball de bubotes

”A Solnegre, a temporades, hi surten bubotes. Bubotes de veres que duren un parell de setmanes, i que desapareixen com havien vingudes: dins la fosca i el misteri. També, abans, sortien bubotes de contraban. Eren unes bubotes que duien un llençol blanc i que botaven fent crits de mort i aixecant les mans enlaire. Anaven davant els homes o els muls carregats amb les saques de tabac, i així espantaven la gent, deixant camí lliure.” (Baltasar Porcel. Solnegre, Albertí Editor, 1961.)

No tenc res contra el ball d’en Sarasate, que potser està molt bé (no ho sé: no l’he vist de prop), però em pareix perillosa aquesta mania de posar “coses” que atreguin l’atenció dels conductors, i més a les rotondes, on hom no es pot distreure un moment si en vol sortir viu.

¿No està prohibit posar atractius visuals a les carreteres?

PP, PSOE i l’altre gent

mirollull | 06 Desembre, 2006 01:33

Gir papers i trob l’esborrany que diu: “No ens donarem compte i s’estaran preparant eleccions. Convendria anar pensant la decisió del vot. O sigui, en triar una de les tres opcions: vot nul, vot en blanc o abstenció. Qualsevol altra opció és fer-se còmplice de la degradació política progressiva.
Hi ha qui diu que els polítics són tots iguals, i això no és ver. N’hi ha uns pitjors que el altres. I les persones honrades que es fiquen en aquest embolic, si no canvien, duren poc: o se’n van o els engeguen.”

Les proves de la degradació progressiva –i de perversió i corrupció- van sortint com a bolets.

Puput i Angelots
Joan Pla
Puput i Agelots
Maria Vich
El Mundo/El Día... 5/12/06

“La explicación del angelote al hablar de los monotipos de María Vich no es más que un exceso metafórico por mi parte: pintar un pájaro y sacar el monotipo de un ángel es como escribir sobre la corrupción del PP y publicar un escrito sobre la honestidad del PSOE... o viceversa, o sea, como pintar las excelencias culturales del Arte y sacar el monotipo de un triste mercado de votos y de mercaderes corruptos. Lo de María Vich, una bocanada de aire fresco.” (Joan Pla. En PUPUT I ANGELOTS de ayer, 5 de diciembre.)

Si el panorama nacional, políticament, es desolador, el balear fa fàstic. Matas i Antich fan pena, i a la madam tant li fa l’un com l’altre per tal de no tancar el negoci. Els altres...

Per ventura, en lloc de les tres possibilitats de vot suggerides, hi hauria una altra opció gens dolenta o la millor: votar en massa sense importar a favor de qui; allò que importaria seria que els polítics sàpiguen que tenen el consentiment general per fer i desfer, posar-se d’acord, a torns o d’un cop, per crear inflació i repartir-se les plus-vàlues i els imposts entre tots ells.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb