Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

El Cel (II), la porta

mirollull | 07 Novembre, 2006 23:06

Doré. Estampa del cel
Gustav Doré
Reproducció fotomecànica d'una xilografia
Edimat Libros, S.A. 2002

La bona doneta, resant la lletania (quan el llatí, que ara vol reposar Benet XVI, era d’ús normal en la pràctica religiosa), per ventura per inspiració divina, va convertir la Porta del Cel, o sigui, Janua Coeli, en “ja no-hi-ha celi”.

I pareix que tenia tota la raó. El cel i també l’infern, al manco com ens ho havien contat, no existeixen. Ja ho va anticipar Joan Pau II i en el Vaticà continuen la comprovació per declarar oficialment la decisió convenient.

La cosa, tanmateix, pot resultar ben complicada. Les al·lusions i fins i tot clarícies i mencions que trobam a la Bíblia, des del Gènesi fins a l’Apocalipsi, són nombroses i contundents.

Encara que sempre amb una certa ambivalència, com a firmament i com a paradís o glòria, es diu que del cel se’n pot venir i s’hi pot anar.

La Bíblia catalana aclareix en una de les anotacions que el cel és el lloc d’estada dels àngels i Déu.

En el Gènesi (28,17) es conta que Jacob veu la casa de Déu i la porta del cel. En el Siràcida [Eclesiàstic] (44,16) s’afirma: Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel. I després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel... queda escrit en l’Apocalipsi (4,1).

És àmplia l’apologia i l’exegesi que parla del cel i no sempre com una entelèquia difusa i incomprensible per a la nostra carn mortal. La resurrecció de la carn, la carn d’un cos gloriós que es retroba amb l’ànima que ha vengut ensenyant l’església, ara ja queda en dubte i potser no manca molt perquè el Vaticà declari solemne i definitivament, que el cel no és més que una invenció humana.

Al cap i a la fi, com allò de la fe del carboner, en la senzillesa hi serà la veritat. I la revelació, en la lletania de la Mare de Déu, es manifestà a la bona doneta: Ja no hi ha cel.

Equipatge de mà amb sobrassada

mirollull | 07 Novembre, 2006 13:07

Segons l’anunci a tota plana del Ministerio de Fomento i d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), a partir del 6 de novembre no es permet dur en l’equipatge de mà... I fa referència al Reglament CE N.º 1546/2006.

El Mundo/El Día de Baleares, en un reportatge sobre “Son Sant Joan/Nuevas medidas de seguridad” titula: “Equipaje de mano: ni queso, ni ensaimadas, ni sobrasada”.

La normativa limita els líquids, cremes, pastes... Tots els productes limitats es poden dur dins l’equipatge de bodega, però no en mà, i són retirats per ser destruïts.

Serà interessant llegir el Reglament citat. ¿Què limita? ¿L’equipatge de mà que es pot dur a l’avió o el que pot passar el control? Perquè pareix que si pretén la seguretat del vol, això no queda del tot clar.

O es que AENA no vol que els viatgers sofresquen un trauma que els augmenti l’angúnia, per a molts, propi del vol. I tan aviat com s’ha passat el control i tirats al contenidor o regalats a amics, parents o altres visitants els productes interdits, s’obrin les portes del paradís i tot allò que s’ha hagut de tirar, i molt més, es pot comprar a les botigues que hi ha a l’altre costat del pas estret de la prohibició. El passatger pot refer-se del trauma psíquic sofert recuperant, amb més avidesa si cal, el delit per tot allò que li han llevat.

I, endemés, pot afegir a l’equipatge de mà una ensaïmada, una sobrassada i un formatge.

I, en donar l’avís, partir cap a l’avió amb les mans plenes.

¿Qualcú ho entén?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb