Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

La Constitució Espanyola i el seu adob

mirollull | 29 Novembre, 2006 14:53

¿La Constitució Espanyola necessita o no necessita adob?

Si és precís revisar-la i modificar i actualitzar, suprimir o afegir capítols o apartats, s'hauria de fer prescindint de consideracions estranyes.

No veig gens lògic que, pràcticament, només es parli de la inadequació constitucional amb motiu dels embarassos d'una periodista divorciada casada en segones noces amb l'hereu de la corona de la monarquia franco-borbònica.

Familia de Carlos IV
Familia de Carlos IV
1800. F. de Goya

Un condicionament tan fútil no pot ser motiu per accelerar o demorar -si és necessària per a l'adequada organització i el bon funcionament de la ciutadania- l'actualització de la Constitució.

El PP ha donat una bona alegria

mirollull | 28 Novembre, 2006 14:44

¡Quina alegria que ha donat el PP als altres partits! La detenció del batle d’Andratx, un alt càrrec del Govern Balear i altres persones més o manco afins al PP els té contentíssims.

L’honesta presidenta del Consell Insular –la immaculada- diu que poc hi pot fer, que els ajuntaments no s’adapten a la normativa del Consell. El senyor Matas està compungit, el senyor Rajoy diu que no acceptarà de cap manera que ni tres... ni setze enverinin la labor d’un partit. I el senyor Blanco, del PSOE... bé, més val ni escoltar-lo.

Joan Pla, a Puputs i Angelots d’avui, dia 28, escriu: “La inmensa mayoría de los lectores ha recibido más información acerca de la filiación política de los detenidos que de sus delitos concretos de corrupción urbanística. Si el informador es del PSOE, parece que el delito consiste en ser del PP... y viceversa”.

L’única cosa certa és que tots poden obrir el paraigües, perquè si la meteorologia no canvia, la barrumbada pot ser important i generalitzada.

Demostració de la neciesa paritari

mirollull | 27 Novembre, 2006 09:36

Tornant a la proposta paritària del senyor Matas (i no sols d’ell) el Govern pepeista de Balears ha donat, aquest dies, una bona mostra de la neciesa de la filera nin-nina-nin-nina-nin-nina..., perquè si allò que pretén el President és que els homes no quedin desplaçats, el tir li surt per la culata.

A la reunió del Govern amb el PSOE per dur endavant l’Estatut, el PP fou representat per la vice-presidenta Rosa Estaràs, el conseller d’Economia i Hisenda, la portaveu adjunta del PP en el “Congreso de los Diputados”, Maria Salom i la secretaria executiva de Política Autonòmica i Local, Soraya Saenz de Santamaria. (O sigui: nina-nin-nina-nina)

Segons les cròniques, la vice-presidenta se’n va desfer molt bé; ella i el seu equip, majoritàriament femení.

Els representants socialistes eren tots homes (també segons les cròniques, entre ells un Antich que no va piular), tant els que formaven la delegació, que encapçalava Ramón Jáuregui, com els alts càrrecs ministerials que els assistien i que acudien al “Ministerio de Economía” per saber per on tirar.

Total: per part del PP, la paritat, desbordada pel savoir fer femení; per la part del PSOE, où est la femme?

Matrimonis ¿també? paritaris

mirollull | 26 Novembre, 2006 16:34

Deixant de banda que això de les llistes tancades és una trampa no massa democràtica, la proposta de fer-les ineludiblement en una tirallonga alternant nin/nina (no nina/nin), ideada, no sé si com a cap pensant pepeista, pel President balear, resulta graciosa. Però no deixa de ser una demostració de curtesa oportunista i, fins i tot, una aplicació més de la violència de gènere.

Admetent que els barons per costum eren els components nats de les llistes electorals i ara, en lloc de cedir el pas a les dones a les portes, accepten que puguin compartir, com a màxim amb igualtat numèrica, les poltrones públiques i, no faltaria sinó!, un govern socialista(?!) vol que també siguin paritaris els consells d’administració de les empreses privades, em faig una pregunta: és coherent tota aquesta diarrea mental amb l’evolució social que suposa la no discriminació per raó de sexe? Sobretot, que això del sexe ja no significa, pareix, cap caràcter determinant de la persona.

¿No seria millor no ficar-se en un terreny tan llenegadís? ¿No va tot això de la paritat contra els matrimonis(?) home-home, dona-dona?

Cada dia s’embulla més tot. Y tanmateix no en traurem trellat.

-----

Articles relacionats:
Paritat i tocahores
Paritat, mis travestí i el Gènesi

'Cosi fan tutte'

mirollull | 22 Novembre, 2006 17:46

Mozart - Requiem

N’hi ha que no aguanten res. No està bé retreure al senyor Guillem Ginard, director general de Cultura del Consell Insular, que digui públicament, amb la complaença de la consellera de Cultura, que presidia l’acte, que el Requiem de Mozart és “una peça d’òpera”.

I tampoc està bé que els components del cor del Teatre Principal esclatassin de riure.

Els integrants del cor i totes les persones cultes, entre les quals em compt, distingeixen entre una missa i una òpera. Però, ¿per què s’ha de voler que ho hagi de fer un polític? (En Mozart va compondre més 700 obres musicals; d’elles, 4 són òperes serioses, 8, óperes bufes i 19 són misses.)

Aquesta exigència desaforada equival a que un director de Medi Ambient hagués de distingir les cuques molles dels escarabats de cuina, o que un director general de Circulació hagi de conèixer tots els senyals viaris, y un director general de Seguretat hagués atracar bancs per saber el modus operandi dels facinerosos.

Que un polític piloti una avioneta, per molt que el Consell Insular el subvencioni, s’ha de considerar una activitat privada o particular, no una activitat electoral; igualment que un cap d’Atracaments es dediqui a atracar organitzacions delictuoses. Tan l’aviador com el cap d’Atracaments (encara que aquesta denominació faci pensar lo contrari d'allò que vol expressar) que atraca, no fan altra cosa que cultivar un violí d’Ingres en hores lliures o fora de servici. Igual que un director general de Cultura, com a lleure personal pot ser afeccionat a la música orquestral o a tocar el flabiol. Exigir-li que, pel seu càrrec, destriï una missa d’una òpera, i que, endemés, sàpiga que Mozart abans que un personatge del cinema és un dels grans músics de totes les eres conegudes, ¡és demanar massa!

La Justícia, sense ulls

mirollull | 12 Novembre, 2006 00:33

Sempre m'ha intrigat que se representi la Justícia amb els ulls tapats. Diuen que és perquè la justícia ha de ser cega en la resolució dels litigis, i no ha de tombar la balança amb intencions partidistes que desviïn la baixada de l'espasa de la sentència.

Jo no m'ho crec. Pens que si li embenen els ulls és perquè no vegi les trampes que li fan en els plats de la balança o a les peses. En les balances de plat, que són les que es veuen en les representacions de Dona Justícia, hi ha dues maneres senzilles d'enganyar: una, aferrar davall del plat per a la mercaderia un bocinet de ferro o de plom; l'altra, raspar el cul de les peses per llevar-les una mica de ferro de llautó. I amb els ulls tapats, tampoc no pot veure les osques que li han fet a l'espasa perquè talli malament.

B. Maura. Burí
B. Maura
Pòlissa de Classe 12.ª
1903. Burí.

De tota manera, això de la justícia cegada no ha estat sempre així. En una pòlissa de l'any 1903, Bartomeu Maura gravà la justícia amb els ulls destapats i la mirada desperta. Això, no obstant, degué durar poc temps.

Ara, la justícia amb prou feines pot intentar aclarir-se dins l'embull legislatiu, i, més a més, el poder executiu li posa una bona bena, i no perquè no hi vegi sinó perquè no vegem que li han tret els ulls. I és que el poder executiu, al cap i a la fi polític, no aguanta que li toquin a zafarranxo de neteja, i, per a major INRI, que sigui per mor del toc de corneta d'una part rebel del denominat quart poder.

Sota, cavall i rei

mirollull | 08 Novembre, 2006 19:17

Son Moix, corrupció municipal i Audiència Nacional

Son Moix

Supòs que quan escric això la batlessa ja ha tengut la reunió per tractar del projecte urbanístic de Son Moix. Si Son Moix ja va complir la seva missió olímpica, ¿per què ara no es pot fer negoci amb l’Estadi Ono? Esper que Grande haurà tengut el detall (ja que el desig de Cirer d’escampar les seves cendres en el camp d’Es Fortí no serà possible) d’incloure en els projectes una fornícula per posar un vas que esperi –i sigui per molt d’anys- la pols (Pulvis eris... ) futbolera de Cirer.

Corrupció municipal

S’està desbocant l’empresonament de batles i regidors de consistoris municipals.

Formacions polítiques demanen mesures especials i el PSOE ha proposat al PP un pacte contra la corrupció urbanística. Sort que hi ha gent amb sentit comú, perquè, pel camí iniciat, ens podem quedar sense consistoris. Bevengut sia un pacte per no destapar-se mútuament la corrupció.

Aundiència Nacional

El govern nacional (de la nació espanyola) està preocupat. A pesar de canviar magistrats, l’Audiència Nacional segueix díscola i crea conflictes amb de Juana Chaos.

El problema de l’executiu del PSOE és que no té un advocat vàlid com a Mallorca el PP, que amb arguments jurídics convenç els jutges i aconsegueix l’absolució o la desestimació de causa en assumptes, entre altres, com el del president de l’Autoritat Portuària.

A Zapatero (Senyor Rodríguez) sols li queda un recurs: solidaritzar-se amb la vaga de fam del prestigiós etarra. El ‘catering’ els ho podria servir Jockey, José Luis o Horcher.

El Cel (II), la porta

mirollull | 07 Novembre, 2006 23:06

Doré. Estampa del cel
Gustav Doré
Reproducció fotomecànica d'una xilografia
Edimat Libros, S.A. 2002

La bona doneta, resant la lletania (quan el llatí, que ara vol reposar Benet XVI, era d’ús normal en la pràctica religiosa), per ventura per inspiració divina, va convertir la Porta del Cel, o sigui, Janua Coeli, en “ja no-hi-ha celi”.

I pareix que tenia tota la raó. El cel i també l’infern, al manco com ens ho havien contat, no existeixen. Ja ho va anticipar Joan Pau II i en el Vaticà continuen la comprovació per declarar oficialment la decisió convenient.

La cosa, tanmateix, pot resultar ben complicada. Les al·lusions i fins i tot clarícies i mencions que trobam a la Bíblia, des del Gènesi fins a l’Apocalipsi, són nombroses i contundents.

Encara que sempre amb una certa ambivalència, com a firmament i com a paradís o glòria, es diu que del cel se’n pot venir i s’hi pot anar.

La Bíblia catalana aclareix en una de les anotacions que el cel és el lloc d’estada dels àngels i Déu.

En el Gènesi (28,17) es conta que Jacob veu la casa de Déu i la porta del cel. En el Siràcida [Eclesiàstic] (44,16) s’afirma: Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel. I després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel... queda escrit en l’Apocalipsi (4,1).

És àmplia l’apologia i l’exegesi que parla del cel i no sempre com una entelèquia difusa i incomprensible per a la nostra carn mortal. La resurrecció de la carn, la carn d’un cos gloriós que es retroba amb l’ànima que ha vengut ensenyant l’església, ara ja queda en dubte i potser no manca molt perquè el Vaticà declari solemne i definitivament, que el cel no és més que una invenció humana.

Al cap i a la fi, com allò de la fe del carboner, en la senzillesa hi serà la veritat. I la revelació, en la lletania de la Mare de Déu, es manifestà a la bona doneta: Ja no hi ha cel.

Equipatge de mà amb sobrassada

mirollull | 07 Novembre, 2006 13:07

Segons l’anunci a tota plana del Ministerio de Fomento i d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), a partir del 6 de novembre no es permet dur en l’equipatge de mà... I fa referència al Reglament CE N.º 1546/2006.

El Mundo/El Día de Baleares, en un reportatge sobre “Son Sant Joan/Nuevas medidas de seguridad” titula: “Equipaje de mano: ni queso, ni ensaimadas, ni sobrasada”.

La normativa limita els líquids, cremes, pastes... Tots els productes limitats es poden dur dins l’equipatge de bodega, però no en mà, i són retirats per ser destruïts.

Serà interessant llegir el Reglament citat. ¿Què limita? ¿L’equipatge de mà que es pot dur a l’avió o el que pot passar el control? Perquè pareix que si pretén la seguretat del vol, això no queda del tot clar.

O es que AENA no vol que els viatgers sofresquen un trauma que els augmenti l’angúnia, per a molts, propi del vol. I tan aviat com s’ha passat el control i tirats al contenidor o regalats a amics, parents o altres visitants els productes interdits, s’obrin les portes del paradís i tot allò que s’ha hagut de tirar, i molt més, es pot comprar a les botigues que hi ha a l’altre costat del pas estret de la prohibició. El passatger pot refer-se del trauma psíquic sofert recuperant, amb més avidesa si cal, el delit per tot allò que li han llevat.

I, endemés, pot afegir a l’equipatge de mà una ensaïmada, una sobrassada i un formatge.

I, en donar l’avís, partir cap a l’avió amb les mans plenes.

¿Qualcú ho entén?

Un procés de pau duradora

mirollull | 04 Novembre, 2006 00:15

Renunciem a la pau. Conformem-nos amb una convivència tranquil·la i tolerant.

La pau, en la Història, generalment va associada a un càstig o a la guerra. ¿Recordau la celebració dels vint-i-cinc anys de pau? (Sí, allò dels “25 años de paz”.) ¿I la pau que va signar Yahvéh amb Noé? Yahvéh, enfadat amb la humanitat que hi havia i vivia en temps de Noé, sols va trobar just aquest i la seva família, i excepte ells i una parella heterosexual (perquè es pogués fer la reproducció) de cada casta d’animal, va decidir exterminar-la amb el Diluvi Universal. A Noé li manà construir una barcassa (¿va ser el primer armador?)... Bé, l’episodi nàutic és conegut. Però, ¡quanta confusió i interpretacions equivocades no ha originat la coloma amb el brotet d’olivera al bec! Precisament la coloma, un animaló que en el seu món aviari és bastant despietat. A no ser que allò que fa, com el gènere humà, sigui propiciar la pau.

Perquè resulta que es parla de desastres i guerres humanitaris (*). Realment, són ben ‘humanitaris’ allò de la ‘pau duradora’ d’altres contrades i el ‘procés’ o ‘negociació de pau’ en el nostre entorn.

Pensant-ho bé, possiblement som jo que som massa pusil·lànime... i Iraq, i Afganistan, i Gaza... i els fossars espanyols amb morts de i per ETA són, certament, creacions pacífiques i homenatges a la pau.

Potser la manera més humanitari de donar la pau al gènere bipede sigui fer-ho amb el requiescat in pace.

-----

(*) humanitari -ària adj 1 Que s’interessa pel bé de la humanitat. 2 p ext Unes doctrines humanitàries.

El Cel (I), introducció al paradís

mirollull | 02 Novembre, 2006 12:42

Año cristiano
Año
cristiano
1854

Avui, precisament, és el dia que l’església commemora els Feels Difunts. El costum popular, tanmateix, és recordar els morts i organitzar el festival (o carnaval) de la mort el dia abans, el de Tots Sants, cosa que pareix bastant coherent. L’exegesi religiosa només fa una matització entre els “Sants” (els benaventurats) i els Feels Difunts. Els primers són els feels difunts que ja frueixen de la visió divina: són l’església triomfant; els segons són tant els feels difunts de l’església triomfant com els feels difunts de l’església pacient, el feels que encara s’estan purificant en el purgaori. ¿No hagués estat més lògic que el segon dia només es dedicàs als feels difunts pacients? ¿o que no existís la primera commemoració, la de Tots Sants, ja que formen part de la congregació celebrada el segon dia?

La precedent reflexió és aplicable mentres s’admeti l’existència del purgatori; quan l’església deixi clar que el purgatori no existeix podrà suprimir el dia dels Feels Difunts i, com a molt, deixar la commemoració de Tots Sants.

Els evangelis conten que Jesús fou crucificat entre dos bandolers, dos criminals o dos lladres. L’evangelista Lluc explica que un dels criminals penjats injuriava Jesús (no aclareix si el de l’esquerra o el de la dreta), però l’altre el renyà:

-¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
I deia:
-Jesús, recorda´t de mi quan arribis al teu Regne.
Jesús li digué:
-T´ho assegur: avui seràs amb mi al paradís.
(Lc 23,40-43)

Aquest passatge evangèlic (modèlic diàleg entre ajusticiats moribunds) ve a confirmar que no tots els criminals arrepentits necessiten la purificació prèvia per entrar al cel, o que Jesús, això del purgatori (la seva existència) tampoc ho tenia del tot clar.

Narbona i el retorn de l'aiguader

mirollull | 01 Novembre, 2006 11:12

La senyora Narbona encara es ministra; ja ho havia oblidat i ni tan sols me’n recordava d’ella. Però, vet aquí que quan tots dormim (vull dir, tudam els recursos naturals) ella segueix desperta cercant solucions.

La d’ara, per regular el consum

El aguador de Sevilla
Velázquez.
L'aiguader de Sevilla, c 1620
Oli/tela, 106x82 cm

excessiu d’aigua, és absolutament brillant. Fixar, sense sobre preu, una quantitat disponible per persona, esper que calculada tenint en compte els seus factors annexes: canaris, periquitos, cans... (Per cert, no seria una mala idea subvencionar la substitució dels cans per periquitos, caderneres i canaris, que tenen un consum d’aigua insignificant.)

Per arrodonir la seva proposta, crec que valdria la pena que la ministra consideràs la recuperació dels aiguaders i les cartilles de racionament per a la repartició domiciliària. Perquè la primera mesura que s’hauria adoptar és aturar el subministrament per canonades, ja que només per aquest és perd més o manco un 30% del cabdal.

També s’haurien de regular els consums públics i comunitaris. Com exemple prenguem els camps de golf: el “green” (verd) podria esser de moqueta o de gespa artificial, com ja es posa en els camps de futbol; las piscines particulars, en lloc d’aigua haurien de tenir una tela de plàstic transparent amb una petita obertura per entrar-hi pels escalons: la torrada pel sol s’aconseguiria igual i, endemés, es fruiria de la il·lusió de fer natació subaquàtica; les piscines públiques, excepcionalment, podrien disposar d’aigua, aprovisionada amb camions-cisterna, per a un 50% de la seva capacitat, això sí, tots els usuaris haurien de demostrar que saben nedar, per tant, primer haurien de passar un temps de pràctiques o d’aprenentatge de tirar-se de cap i de fer braça o esquena sense aigua. Ja sé que això no és cap novetat, no és un invent meu; aquest sistema el descobrí, diuen, el director d’un hospital frenopàtic per evitar que els interns s’ofegassin: “Quan sàpiguen nedar, hi posarem l’aigua” –va dir.

El director del manicomi era un home lúcid. Com la ministra.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb