Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

L'IRPF de Matas, Grosske i jo

mirollull | 09 Octubre, 2006 13:43

El mateix dia, Grosske i jo escriguérem sobre l’inútil exhibicionisme tributari d’En Matas. Grosske ho publicà varies hores abans que jo, però fins avui no m’ha cridat l’atenció el titular que utilitza l’expressió cortina de fum, que també figura en un paràgraf del meu escrit.

Ambdós estam d’acord que Matas ha fet una bajanada que no diu res. Grosske diu que els increments de patrimoni injustificats no figuren a la declaració de renda. Evident!

Així i tot les declaracions publicades per Matas poden ser reveladores si se les mira atentament. No faig comptes perdre-hi temps, però per poc que les observàs no podria evitar que es posàs en funcionament la meva ‘deformació professional’; no debades he dedicat la meva activitat alimentària a funcions d’omplir i analitzar paperots amb xifres. Els vint anys passats a Madrid, uns com a director administratiu de dues empreses vinculades i els altres de director de control administratiu i financer, director d’auditoria i director d’organització i planificació d'un grup, per força m’han duit a considerar qualsevol informació comptable i financera amb ‘ull clínic’ bastant sagaç.

Grosske diu que puja l’envit de Matas i que ell publicarà les declaracions de renda i la declaració de bens. Si és un faroneria, pot tenir gràcia. Però jo a Grosske li aconsellaria que les mateixes consideracions que fa sobre Matas se les aplicàs a ell. Ell mateix ho diu: el patrimoni injustificat no figura en les declaracions oficials, per tant, no s’evita el dubte.

-----

Coda: Munar, diuen, es vol sumar a l’strip-tease. Això ja no seria exhibicionisme: seria conya.

Putin no és l'executor d'Anna Politkovskaja

mirollull | 09 Octubre, 2006 09:39

La destacada periodista russa Anna Politkovskaja, premi Vázquez Montalbán de Periodisme Internacional en 2004, molt crítica amb el Kremlin, ha estat assassinada de quatre tirs de pistola dins l’ascensor de ca seva. Fa unes setmanes també va ser assassinat el vice-director del Banc Central de Rússia, que pretenia transparència bancària i havia retirat la llicència a quaranta-quatre bancs dubtosos. Un poc més de dos anys endarrere , un altre periodista, redactor en cap d’una revista fou mort quan sortia de la redacció. I l’any 1999, la lluitadora pels Drets Humans i diputada liberal, Galina Staronovoitova va ser cosida a trets en el seu portal.

Segurament, Putin i els seus sequaços del Kremlin sentiran molt aquest crim horripilant, en el qual no hi tenen res a veure. Diran que aquestes morts, més ben dit, assassinats, no són execucions hereves de les pràctiques del socialisme soviètic i de la KGB.

De tota manera, aquests assassinats intolerables fan pensar que la gent que parla i actua contra la corrupció i abusos dels poders públics i fàctics no és ben vista enlloc i, endemés, a Rússia molt manco, on, quan han fallat altres mètodes de pressió, ho resolen expeditivament.

Aquí, per ara, aquestes ‘divergències’ no es resolen amb l’assassinat, però certes manifestacions fan pensar que ganes no en falten (i gent preparada possiblement tampoc).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb