Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Munar, agraïda

mirollull | 30 Setembre, 2006 01:10

De bien nacidos es ser agradecidos. Idò, això. La presidenta del Consell de Mallorca ha quedat com una senyora escrivint unes cartes d’agraïment per l’èxit de la Diada “més participativa, positiva i festiva dels darrers anys, i la bandera de Mallorca n’ha estat la protagonista”

“Amb la vostra participació s’ha aconseguit que aquesta iniciativa hagi estat tot un èxit.”

Les frases entre cometes les he copiat de la carta enviada al President del Grup Serra.

Que la participació del Grup Serra ha existit és indubtable, i la participació que quedarà a les hemeroteques sens dubte és d’agrair.

Que la iniciativa hagi estat tot un èxit, ja no és tan clar. Després de la Diada, jo he vist tirar als caixons verds de tapa alçable banderes amb la bossa transparent sense obrir. En tot cas, ha estat un èxit esquifit i penós.

Munar deshonra el Consell

mirollull | 25 Setembre, 2006 01:20

La Historia de las Islas Baleares que El MUNDO/El Día de Baleares té en pla de publicació i de la qual ja n'ha tret un volum al carrer, promet ser una obra que mereixerà una alta consideració.

Per a molts tendrà un emperò: que està escrita en la que un temps denominàvem la 'lengua del imperio'; un emperò que permetrà que l'obra pugui arribar a més lectors i difondre millor els valors, fets i tarannà de l'arxipèlag mediterrani.

Per molt que vulguem és un fet que els escrits en llengua castellana (o espanyola) són assequibles a més molta gent que els escrits en català.

Crec que s'ha d'escriure en llengua catalana per gust i per pròpia necessitat; la realitat, però, és una: l'abast d'aquesta escriptura és més curt. Puc exposar el cas dels meus dos blocs o bitàcoles: Aarón Ben Yusef, que va començar el febrer de 2005 ja ha igualat el nombre de visites (unes 48.000) amb aquest, Anotacions més o manco imprtinents, que va començar abans, l'agost de 2004. I, endemés, el bloc en castellà, on he anat fent la crònica del 'cranc' i de la seva peripècia clínica, ha despertat interès i està servint d'ajuda a gent tant de l'entorn com d'hispano-américa.

Tornant a l'edició, acurada i ben il·lustrada, aquesta és una deshonra i dins uns anys ho serà més, pel Consell de Mallorca, que queda exclòs de les tapes gràcies als bons oficis i a l'esquira d'una presidenta que acabarà injustament fora de l'acció de la Justícia.

Aznar, digne del Guinness

mirollull | 24 Setembre, 2006 12:12

El senyor Aznar ha dit una bestiesa possiblement digna de figurar en el Guinness. I el senyor López Garrido s'ha encès com un coet per comparar les actuacions a l'estranger dels dos darrers ex presidents del Govern Espanyol; i ha fet els ous en terra: ara resulta que l'inefable Felip X (x f Vint-i-quatrena lletra de l'alfabet català) és un capdavanter de la pacificació internacional del món mundial.

La Codorniz ni tan sols hauria considerat cap del tres mencionats digne de la Cárcel de Papel.

Per les mateixes cinc-centes que els musulmans, segons el senyor Aznar, haurien de demanar perdó per l'ocupació d'Espanya (sic) durant vuit-cents anys, també ho hauria de fer un enfilall d'invasors. ¿Tots, en una Història que és feta primordialment d'actes agressius i vandàlics han de demanar perdó per les seves invasions i conquistes? ¿També Alexandre Magne, per exemple? ¿I els ocupants a sang i foc del territori indi d'Amèrica del Nord? ¿I els romans que es ficaren per mig món del seu temps? ¿I el Rei Jaume I d'Aragó amb les seves hosts? ¿I el Cid Campeador? ¿I els admirats per Aznar Reis Catòlics per la seva delicada expulsió de moros i jueus del 'territori cristià'?

Ja està bé d'hipocresia. ¿No seguim, de fet, escrivint la Història amb la mateixa tinta arrogant, prepotent, depredadora i agressiva?

Les dues unanimitats del Congrés

mirollull | 22 Setembre, 2006 08:26

Dimarts passat el Congrés es dividí en dos grups. El PP per una part i per l’altra totes les demés formacions polítiques. El segon grup, prevalent per la matemàtica, no acceptà debatre cap proposta del PP sobre l’11-M.

¿És possible que es puguin produir dues unanimitats tan massisses i contràries?

¿Tots els congressistes del PP pensen que el Govern espanyol entorpeix que s’aclareixin els fets de la nefasta diada?

¿I tots els demés congressistes creuen que tot ja ha quedat ben clar?

És incomprensible i increïble que la totalitat del Congrés es pugui dividir en dues bandositats radicalment enfrontades.

Que el PSOE no vulgui que es pugui posar en dubte la legitimitat amb què va arrapar el govern nacional, és comprensible; que aconsegueixi posar un setge tan ferri al PP demostra la inconsistència de la seva honradesa.

A mi em deixa esverat veure que tenim un Congrés sense credibilitat ni solvència i en el qual, per funcionar així, sobren quasi tots els congressistes. Amb un per partit, el vot del qual valgués el nombre d’escons obtenguts, seria suficient. El Congrés, així, resultaria menys espectacular, però també precisaria locals i pressuposts molt menors.

Legionàries en el Líban

mirollull | 20 Setembre, 2006 11:34

Per la televisió han mostrat unes imatges del destacament legionari de l’exèrcit espanyol desplaçat al Líban.

El maquinista (supòs que és ‘un’ maquinista) fa uns primers plans d’unes senyoretes o senyores que donen un toc de tendresa a la missió pacificadora.

A les imatges no es veuen els cedres del Líban que menciona vàries vegades la Bíblia, però tampoc s’intueixen els espetecs del conflicte bèl·lic.

La locutora in situ, mentres es veuen els rostres eixerits, parla dels soldats que preparen el campament per a la seva estada. ¿De veres les senyoretes i senyores són soldats? ¿No hauria d’haver dit les soldades? M’imagin que, igualment, els graus corresponents als integrants femenins son els de caporala, sargenta, alferessa, tinenta, capitana i generala.

La locutora, si més no, havia d’haver dit els soldats i les soldades?, que així ho demana la no discriminació políticament correcta.

D’altra banda, m’agradaria saber si en un dels seus himnes canten “Como somos caballeros legionarios” o ho canvien per “Como somos caballeras legionarias. Perquè, són nuvis de la mort o en són núvies?

Un bell detall per a Munar

mirollull | 17 Setembre, 2006 16:16

Un bell detall i un oportú obsequi de Brisas a la presidenta del Consell. Els fets, tal com són, s'obliden i la memòria que d'ells se'n té, amb el temps, sol quedar desdibuixada. Unes planes amb el text ad hoc i fotografies en color de difícil obtenció per l'escassetat de façanes abanderades, podran enriquir l'àlbum del Consell, valgui dir el Libre dels feyts de Munar, que ara la Presidenta pot exhibir ufanosa i pel qual les generacions futures obtendran ensenyament i exemple.

L'exemplar de Brisas, per lògica cronologia, no menciona la invasió d'immigrants a la qual es referí Munar; no obstant això, pareix endevinar el pensament de la Presidenta quan subtitula "El Consell ha logrado que los mallorquines redescubran su 'senyera' y la luzcan orgullosos en sus balcones". Escrit així queda bé per a l'àlbum i no desvela l'espina Optimetriaclavada en el cor de Munar/Mallorca: la immigració. Però, ens fa pensar, ¿quants de mallorquins queden a Mallorca? Tristament, pocs.

Així s'ha de deduir de l'afirmació de Brisas: si són els que han lluït orgullosos la senyera en el balcó, descomptant les de La Caixa de Barcelona, d'institucions, entitats i organismes (alguns no illencs) i la filera de la balconada de l'Auditorium (supòs que en compensació de l'aportació del Consell per al controvertit espectacle imminent), el nombre és minso.

És possible que Brisas (coneixent com s'oblida la realitat) hagi volgut aportar un recordatori brillant a l'àlbum del Consell. Si és així, no hi ha res a dir. Si, en canvi, succeeix que ho contat com ho han vist, no els sobraria anar a l'oculista.

Abandonau tota esperança

mirollull | 15 Setembre, 2006 23:27

Cap persona amb dos dits de seny pogué pensar que el govern pesoeita espanyol deixàs que un fiscal, per moltes de randes que dugui a les bocamànigues, li fes la punyeta posant traves a l’excarceració del senyor Vera (per qualque cosa excarceració duu una x).

Lasciate ogni speranza
“Oh, vosaltres que entrau, abandonau tota esperança!”
Viu escrites aquestes paraules en caràcters negres
en el llinda d’una porta, i per això exclamí:
-Mestre, el sentit d’aquestes paraules em causa pena.
I ell, com a home ple de prudència, em contestà:
-Convé, aquí, abandonar tot temor; convé que aquí acabi tota cobardia.
Hem arribat al lloc on t’he dit que veuries la dolorida gent,
que ha perdut el bé de la intel·ligència.

Dante Alighieri. La Divina Comèdia

Com tampoc comprenc que es pugui escriure que la senyora Munar està acabada com a presidenta del Consell i que només durarà fins les pròximes eleccions. Dir això és ingenuïtat o beneitura: en el cas de Munar les eleccions no hi tenen res a veure; la senyora Munar serà presidenta fins que ella vulgui en tant que la poca vergonya guiï l’actuació dels partits polítics i la ciutadania es deixi enganyar amb el joc de les urnes.

I tot això succeeix mentres els mitjans de comunicació embullen la troca sense miraments i amb una mala bava impressionant. (Com ara, en el cas de Trashorras, un diari fa mentider un altre).

Set-cents anys després, Dante segueix vigent: Lasciate ogni speranza.

La presidenta ha tengut raó

mirollull | 12 Setembre, 2006 17:09

La presidenta ha tengut raó: encara s’han penjat més banderes. Però la modèstia i la discreció de la gent d’UM és admirable, no vol presumir d’estar agombolada pel mantell acollidor de Nostra Senyora de la Misericòrdia; no vol fer enveja a la resta de la ciutadania: per això s’han guardat les banderes en un racó privilegiat i íntim de ca seva.

Si no, no s’explica on són les desenes de milers de banderes repartides.

L’altre dia (ho vaig contar) en un bon recorregut pels carrers i places de Palma, vaig comptar quasi cinc dotzenes de banderes en els balcons. Avui, en el mateix periple ¿s’ha doblat o triplicat el nombre de balcons adornats? Que s’ha doblat, segur. ¿Triplicat? És dubtós.

Els malpensats poden creure que els afavorits per la repartidora de Munar no volen que se’ls pugui signar de col·laboració prevaricadora; jo no pens que siguin tan desagraïts. Per ventura, la realitat és que, si és vera tanta regalia de la presidenta, tots els centenars de milers d’euros no són objecte d’una distribució generalitzada, sinó que només van a una minoria selecta, i a aquesta, en una bona part, corresponen les banderes penjades en els balcons; i, per aquest o per un motiu semblant, també la penjada per l’acompanyat Matas en el balcó del Govern Balear.

El respecte envers Abú Yahya

mirollull | 08 Setembre, 2006 20:24

Diu la premsa que la presidenta Munar, en unes declaracions, va destacar l’enorme èxit de la iniciativa del Consell, va assegurar que els ciutadans responen molt bé a la petició del Consell i es mostrà convençuda que d’aquí al dia 12 encara es col·locaran més banderes en els balcons.

Evidentment, la penjada de banderes fins ara és tot un èxit i si segueix com ara, el dia 12 serà un èxit sense precedents.

Avui mateix, en un bon recorregut per Palma, a peu i en autobús, he quedat sorprès. A la plaça d’Abú Yahya, per respecte al darrer governador moro, liquidat per Jaume I, no hi havia cap bandera. En el carrer 31 de Desembre, sols un balcó s’ha equivocat; tots els altres, així ho de comprès, esperen el dia de l’estendard.

La resta de places i carrers, com diu Munar: un enorme èxit. Les banderes que he comptat durant l’ample periple quasi arribaven a cinc dotzenes; i, d’elles, unes vuit (unitats) són a les vidrieres de la PIMEM i tres o quatre als balcons d’una mateixa oficina de Sant Miquel. ¡Què voleu més!

Esper que després d’aquest gran èxit els baixin els fums a tots el nacionalistes de vol ras i ens deixin, als que duim molts d’anys estimant i defensant les nostres entitat, llengua i cultura, seguir endavant mirant més enllà del propi llombrígol.

Un llençol de colors per a Munar i Matas

mirollull | 08 Setembre, 2006 11:36

No és necessari reproduir, per molt significatiu que sigui l’acte, la foto de Munar i Matas (per ordre d’importància) en el balcó del Consolat darrere la bandera illenca.

Si es tracte d’una imatge de pre-programa electoral, com una altra dels mateixos protagonistes amb un recent premiat amb el ‘Príncipe de Asturias de los Deportes’, l’encert és total.

La decisió cada dia se presenta més clara. La meva, vull dir; els altres que s’ho pensin. Vegem les possibilitats d’elecció: el PSOE ha demostrat i demostra què sap fer; el PSM crec que s’esmicola mentres s’entreté en floricultura nacionalista; uns que crec que es diuen d’esquerra es conformen en poder trepitjar un poc de catifa i veure què en treuen. I el PP i UM –Matas i Munar– utilitzen la bandera com a llençol del tàlem concubinari.

Davant tot això, la meva opció és ben clara. Pensau (si no sou dels que xuclen qualque mamella) si no convindria que tothom triàs entre l’abstenció o el vot en blanc.

A punt de córrer un gran risc

mirollull | 07 Setembre, 2006 10:33

Quin risc que vaig estar a punt de córrer. I tot per negligència imprudent o per desconeixement culpable de les normes y directius que vetllen per la bona salut de la ciutadania i per la recta aplicació de la infermeria i la medicina.

Més o manco, tallar amb el bisturí d'orella a orella passant per davall la nou del coll no crec que fos molt complicat, ja que n'hi ha prou amb el costum de veure rostres per reconèixer els accidents facials indicats.

La cosa, tanmateix, és més complicada quan un cop alçada la tapa s'ha de saber què són i on estan el tracte respiratori, el tracte alimentari, la laringe, el nervi glosso-faringi,

The ligaments of the larynx
Henry Gray (1825-1861).
Anatomy of the Human Body. 1918.
The ligaments of the larynx.
Antero-lateral view.

el cartílag cricoide, els hioides, distingir l'aritenoide múscul i cartílag... per poder seccionar, extirpar i refer amb el cosit adequat.

Només, però, vaig estar a punt de córrer el risc: vaig tenir sort, no hi cap dubte. El cirurgià em va dir que podíem xerrar en mallorquí (com aquí deim normalment), no obstant, per facilitar la comprensió a la meva dona i per fer la conversa més fluida, vàrem seguir com havíem començat, en castellà (així solem denominar l'espanyol). I he dit que vaig tenir sort, perquè el cirurgià coneixia i podia destriar cada un del components de l'anatomia d'un organisme mallorquí. (S'ha de tenir en compte que, a pesar que fos en el quiròfan, jo no el podria ajudar, ni amb un manual o un diccionari en els dubtes, no perquè no hi hagués llum a bastament, sinó per l'efecte lògic de l'anestèsia.

Com que tot va anar bé, ni ho havia tornat pensar ni havia donat cap importància a un assumpte que, ara, he sabut que en té molta i se l'ha de prendre ben seriosament per les conseqüències que pot tenir. ¿Vos imaginau que hagués caigut en mans d'un cirurgià que sols pogués distingir l'envitricollat sistema anatòmic en castellà, en anglès o en llatí?

Ara, reflexionant quan ja ho he passat, comprenc per què per exercir l'infermeria i la medicina puntua tant (i no sé si arriba a ser motiu d'exclusió la seva carència) el certificat de coneixement de la llengua catalana. Un metge poc expert en medicina, però que sàpiga que són i on estan la melsa, els budells, el fetge, la bufeta, la fel, les vèrtoles i el garró; i que pugui diagnosticar la gorradura, la rampa, un cadarn, les morenes, un cranc, el garrotillo o l'esquinència, per força ha de merèixer més confiança.

Una cosa, de tota manera, no entenc: que el ministeri i els estaments autonòmics responsables de la salut de la població, que dictaminen normes tan congruents en la sanitat social, no exigesquen la mateixa prevenció i precaució a la medicina privada. ¿És admissible? Potser no tothom tengui tanta sort com jo.

La bandera com a test

mirollull | 04 Setembre, 2006 10:07

Si el Consell de Mallorca pretén delatar els lectors de El Mundo/El Día de Baleares i posar-los en evidència com a persones detestables, ha errat.

Un balcó sense bandera no serveix de test; perquè, deixant de banda aquells que només compren premsa esportiva i els que no compren cap diari, el Consell no repartirà (ni pagarà als tres diaris que fan la feina de la distribució) banderes en quantitat suficient per a tots els balcons de l'illa.

Per fer-ho Banderesmés difícil, hi ha gent que compra més d'un diari, i si un és El Mundo (que no ha duit bandera) amb l'altre o altres, tendrà bandera o banderes i la podrà penjar; i d'aquesta manera quedarà camuflada una sèrie de lectors maliciosos.

I encara es pot donar un altre cas. El d'aquells que compren quatre diaris i, per tant, tenen tres banderes, com ha passat a ca nostra (i no pens penjar-ne cap al balcó).

Ja sé que el meu és un cas de deserció o d'insolidarització amb l'invent de la diada munàrquica; però és que no m'agrada jugar a banderetes. I crec que una ensenya no se la dignifica amb folklore a l'estil de 'coros y danzas'.

D'altra banda, ¿no n'hi haurà prou amb les dues banderes de La Misericòrdia? Una, de sis metres quadrats (¿o son vint?; de totes maneres, l'espanyola d'En Trillo era molt més impressionant), que s'elevarà a les altures i l'altra -segons la maledicència de llengües viperines-, m'imagin que de seda i amb el castell brodat amb pedreria, que cobrirà, mentres arbora la del pal, el cos incorrupte de Nostra Senyora de la Misericòrdia.

Els fumadors en la peixera de l'escarn

mirollull | 03 Setembre, 2006 18:38

Els fumadors d'opi són tranquils i acollidors i fins i tot alguns, luxosos (per fotografies i pel cinema, aquesta és la impressió que en tenc).

No deman tant dels llocs habilitats per fumar a l'aeroport de Madrid, que no arriben a quartutxo. Són una mena de txeca. No creia que la persecució governamental dels fumadors fos tan malvada.

Segons he vist per televisió, Pipesen un reducte d'uns vint metres quadrats s'han de ficar tots els qui vulguin fumar i, endemés, han d'estar drets i apinyats; un tub amenaçador surt del cel ras, diuen que per xuclar el fum, però més pareix per gasificar els desgraciats que hi entrin.

Per si fos poca la befa, el reducte és de parets transparents, vaja, de vidre, i així tothom pot veure l'acte denigrant que cometen els de la peixera.

Exposats a la vergonya pública per ventura s'escalivin i deixin de fumar.

Com es pot suposar no defens els fumadors. Crec que és millor, pel bon funcionament de l'organisme, prescindir d'enviar-se el fum del paper, dels additius addictius (la cacofonia és inevitable) i del tabac (aquest darrer, possiblement, el menys perniciós del conjunt).

A mi, haver deixat de fumar de cop feia uns vuit o nou anys, sense cap dubte, m'ha afavorit la recuperació de l'operació de càncer de laringe. I el meu bon estat i capacitat pulmonars em permeten mantenir l'apnea suficient per un discret busseig i per poder expressar frases llargues, entonades i sonores amb la pròtesi fonatòria.

Insistesc: no estic a favor del tabaquisme i defuig inhalar fum, però tampoc crec que s'hagi de maltractar els fumadors amb quatutxos indecents. ¿O és que els imposts que s'han perdut per la baixada en la venda del tabac no permeten fer les coses millor?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb