Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Cromos LA GUERRA EN ESPAÑA

mirollull | 31 Agost, 2006 01:04

García Lorca, Guernica, Puig Antich, Emili Darder, Paracuellos, bones persones que duien hàbit... i les imatges d'una col·lecció de cromos titulada LA GUERRA EN ESPAÑA ¿també són 'Memòria Històrica'?

Vet aquí unes mostres dels cromos:

Posada de la Sangre
Posada de la Sangre

Alcazar de Toledo
Alcazar de Toledo

Biblioteca
Biblioteca

Santuario de la Vega
Santuario de la Vega

Iglesia de Maqueda
Iglesia de Maqueda

La invenció de la Memòria Històrica

mirollull | 31 Agost, 2006 00:01

invenció f 1 ant Acció de trobar una cosa oculta. La invenció de la Santa Creu. 2 1 Acció d’inventar. La invenció de la pólvora. Fer una invenció. 2 La cosa inventada. Em va ensenyar la seva invenció. Això són invencions teves. 3 mús Composició instrumental a dues o tres veus, d’estil contrapuntístic. 4 ret Primera part de la retòrica que cerca les idees i els arguments que seran ordenats en la disposició. 5 ant teat Farsa, representació còmica.

Memòria Històrica. Estava pensant qui són els que la necessiten bé per no haver nascut a temps per viure-la o per desmemoriats. Perquè m’imagin que això que pomposament així se denomina vol ser la crònica dels anys trenta, envant o enrrere, del segle passat. I d’aquella malaurada època espanyola molts en tenen (o en tenim) una idea prou definida, uns perquè la coneixen de primera mà i altres per haver tractat gent amb el cap clar dels dos bàndols; i també per haver llegit com a complement –imprescindible– de l’ensenyament oficial, publicacions del Ruedo Ibérico, de París, i llibres civilment proscrits i policíacament perseguits, que s’havien de comprar d’amagat o passar discretament entre amics.

A què treu cap, idò, això de Memòria Històrica que s’ha inventat el Govern Espanyol. Pens que no té altra explicació que aquesta: la invenció; fer-nos creure que la Mare de Déu nom Joana i rescriure el fets en honra i glòria del PSOE. Un PSOE que ni llavors ni després pot presumir de molt.

Els senyors del PSOE s’han arribat a creure –i potser n’estan convençuts– que són els recuperadors de la democràcia. I si ens referim als anys del franquisme, l’oposició i els risc anava a compte del comunistes; la cosa més suau (utilitzant una frase que es va pronunciar en un esdeveniment en el qual la participació de l’egregi F. González quedà bastant confusa) que es podria dir del PSOE és: “ni està ni se le espera”. Per cert, Martín Prieto, en un article del seus “Bajo el volcán”, dimarts, dia 29, escriu: «Muerto Franco, pero con todo su aparato represor en marcha, oías por la radio de la policía en días de manifestación: “No detengan a Felipe González; bajo ninguna circunstancia detengan a Felipe González”.»

Per tant, crec que seria millor parlar de “Invenció de la Memòria Històrica”, i ningú, de cap banda, hi podria posar emperons.

Sense bandera, tu no ets Mallorca

mirollull | 28 Agost, 2006 15:20

És una bona idea la de recobrar costums oblidats. Des de fa anys només se solen veure en els balcons algunes banderes amb motiu de fets esportius.

En 1939, “Any de la Victòria”, hi hagué una penjada generalitzada de banderes vermelles i grogues per celebrar allò de “la guerra ha terminado”. Hi havia alegria perquè acabaven les barbaritats de les dues Espanyes i la gent no s’imaginava que ‘el salvador’ s’entronitzàs per tant de temps i que 68 anys després revisquessin les diferències.

Jo ho vaig veure, però no ho record, i això que em contaren que en el balcó del primer pis del cap de cantó de Sant Nicolau bellugava una bandereta adequada a la meva alçada (tenia dos anys).

D’uns anys després, sí, tenc memòria.

Estampa de 1940
Estampa de 1940 amb el monument del
Cerro de los Ángeles. Getafe (Madrid)

A moltes de cases hi havia dues imatges emmarcades: la del Cor de Jesús i la de Franco; i en algunes també una litografia del monument del Cerro de los Ángeles (destruït l’any 1936). També era normal que certs dies s’omplissin els carrers de banderes (moltes amb la imatge del Cor de Jesús en el centre) i de domassos. Tot això, tanmateix, va anar desapareguent, igual que la salutació romana al hissar o abaixar bandera en les escoles i quarters.

Ara, però, es pot retornar a l’esplendor perdut i els carrers, si el poble (“Mallorca ets tu i tu i tu”) respon com mereix la iniciativa, s’ornaran en massa de banderes de quatre barres i castell per obra i gràcia de la presidenta del Consell, que, en el jardí de La Misericòrdia, retrà un sentit homenatge a la bandera de Mallorca (com va fer el senyor Bono a la plaça de Colón de Madrid amb una desmesurada bandera d’Espanya).

Pens que per fer la festa completa no seria de més que, al final de l’acte de La Misericòrdia, tots els presents, alçant el braç amb la mà estesa, diguessin al uníson i ben fort “Salve, princesa, llaor i riquesa”.

Per acabar, un incís. Les banderes i els domassos de l’any 39 i següents, se la va pagar cadascú dels qui les volgueren. Enguany, les que repartirà el Consell les pagam entre tots: no sé si això és “liberté”; que és “fraternité” i “egalité”, ningú ho pot posar en dubte. També és malbarat?

Trota, batllesa

mirollull | 27 Agost, 2006 19:05

Fent servir l’argot taurí, podem dir que la batlessa ‘apunta maneres’ segons conten les cròniques de l’estranya vetllada hípica de trot a quatre mans, a pesar que a la sortida sofrís un desequilibri.

Si el ball de bot li deixa temps, la batlessa podrà perfeccionar les ‘maneres’ de la seva correguda de presentació. I també podrà aconseguir el domini tècnic necessari per muntar polítics a pèl i posar les banderilles curtes o la rosa a qualsevol brau, verbigràcia: l’edifici de Gesa o el de Ses Estacions. És un a qüestió de voluntat, persistència i dedicació. D’altra banda, no seria la primera; almanco hi ha un precedent.

Hina Saleem, baix la terra del jardí

mirollull | 25 Agost, 2006 13:29

Posa els cabells de punta: una al·lota paquistanesa que vivia a la ciutat italiana de Brescia, es degollada pel seu pare i enterrada en el jardí amb la participació d'uns parents per no respectar les normes de la seva cultura. Hina Saleem ha estat víctima de les conviccions i creences musulmanes de la família.

A Occident, que té separats el poder polític i la religió, els fanàtics existeixen, però proporcionalment són grups minoritaris, i endemés de característiques diferents entre si: uns, purs anarquistes o nacionalsolcialistes; altres, de tendències religiosodogmàtiques, que estimen el poder i el capital (crec que un dels darrers grups incorporats és el dels "legionaris").

En canvi, a l'Islam no existeix distinció entre Església i Estat. Y això fa que entre els musulmans, regits per la llei alcorànica, siguin normals el fonamentalisme i el fanatisme i seguesca viu l'esperit de creuada amb l'aniquilació dels infidels.

Ja ha fet quinze anys que, en una conversació en el Club Diario Levante, Lluis Racionero manifestà que la mediterraneïtat tenia per la part meridional una pobresa y una pressió demogràfica que podien tenir conseqüències catastròfiques. També altres veus, des de fa temps, han vengut advertint que si no es posava remei, millorant els mitjans vitals de la població africana, la invasió d'Europa pels africans seria inevitable. I ja s'està produint. (Amb l'afegitó de l'arribada dels emigrants d'altres països.)

He començat referint-me a Hina Saleem. I torn a l'assumpte. Fets com aquest i altres actes inhumans que esperen el reconeixement i la recompensa d'Al·là es va escampant pel món.

¿Podrà això que deim l'occident 'civilitzat', cada dia més degradat, evitar ser víctima -la infiltració musulmana s'estén com una bassa d'oli- de l'agressiva creuada islàmica?

Joan Pla i dues fotos

mirollull | 22 Agost, 2006 23:49

Joan Pla a Puput i angelots Puput i Agelotsha escrit el comentari més clar i més precís sobre la ‘romeria’ a Costa des Pins.

El titula “Dos fotos”. Diu que alguns periòdics de gran relleu nacional i internacional han publicat juntes dues fotografies antagòniques: una, d’un grup d’independentistes catalans en una platja de Mallorca, manifestant-se contra una persona y la seva piscina i l’altra, d’una barcassa repleta d’africans malparats tractant d’arribar a les costes de Canàries.

Acaba dient: “Con todo, aún hay quien se evade de los grandes temas y prefiere jugar a la guerra, atacando a don Pedro A. o a don Pedro J.

Val la pena llegir el comentari sencer. El podeu veure fent clic aquí.

Així és si així vos pareix

mirollull | 20 Agost, 2006 23:11

"Costa para todos"
"En la Costa dels Pins coincidieron las dos protestas: una en contra de la privatización de la costa y otra a favor de la piscina de Pedro J"
(Ultima Hora, 20/8/2006)

"Set-centes veus reclamen un litoral obert i públic davant Costa dels Pins"
"Mentres, uns 500 peninsulars duits pel PP inflaren la contramanifestació pro Ramírez"
(Diari de Balears, 20/8/2006)

"La piscina moviliza a unas 900 personas a favor y 500 en contra"
"El recuento efectuado por Diario de Mallorca concluyó que hubo el doble de manifestantes a favor de la piscina de Pedro J. Ramírez que en contra. La Delegación del Gobierno fijó la diferencia de 1000 a 300" (Diario de Mallorca, 20/8/2006)

"Venció la libertad sin ira"
"Cerca de 3.000 personas se movilizaron por la libertad y la convivencia y plantaron cara a 300 radicales que acudieron a Son Servera" (El Mundo/El Día de Baleares, 20/8/2006)

En els titulars de primera plana així ho conten els quatre diaris. Cada un fa un recompte diferent i dóna interpretacions distintes de les dues 'romeries' a Costa des Pins, i les pancartes i banderes que s'exhibiren arrodoneixen la cerimònia de la confusió.

Per tant, així és si així vos pareix, com Pirandello proposa en una obra teatral que du aquest títol.

I continuant amb el teatre de l'absurd aquesta vegada no han quedat esperant Godot. Va arribar a l'hora del dinar cívic, però Godot/Matas -Beckett ho entendria- contribuint a la confusió es va equivocar de 'romeria'. ¿No hagués hagut d'estar en el bàndol que defensava els interessos de la presidenta que elogia i recolza?

Per cert, d'acord amb les fotografies publicades, he intentat avaluar els assistents a la platja, i les xifres més correctes pareixen estar entre les donades pel Diario de Mallorca i per la Delegació del Govern: els 700 assistents que indica el Diari de Balears no surten ni contant-los per duplicat i els 2.000, que dels 3.000, El Mundo diu que eren a la platja (els altres 1.000 corresponen a la festa cívica) deuen sortir de fer el recompte sobre una foto moguda.

Dos alemanys - Günter Grass i Ratzinguer

mirollull | 17 Agost, 2006 23:35

Günter Grass als 17 anys va formar part uns tres mesos de les SS. Ara, a les seves memòries, apunt de publicar-se –¿maniobra publicitària?–, ho conta i s’ha armat un escàndol.

Fins i tot es demana que torni el Nobel. Si el Nobel li donaren per no haver participat en el moviment nazi de salvació i ho amagà perquè li donassin, seria lògic que el tornàs; però no crec que fos aquest el cas.

Segons consta, Grass és el Nobel de Literatura de 1999. L’atorgament del premi, per tant, ¿respon a la qualitat i la importància de la seva obra? Si és així, no pareix normal que hagi de tornar el Nobel i, en conseqüència, la dotació econòmica. Una cosa així sols si li pot ocórrer a gent estrangera.

En el nostre país no filam tan prim. A ningú, que jo sàpiga, se li han negat prebendes ni accés a càrrecs públics o a consells d’administració per indicació governamental o com a compensació política, per haver pertangut al ‘Frente de Juventudes’, a la ‘Falange’, a la ‘Sección Femenina’ o a l’Adoració Nocturna quan Franco anava davall pal·li.

Si algun dels afavorits ha tengut problemes i l’han desposseït de càrrec o d’honor, ha estat per obra –inevitable per molt que fessin– de la justícia, però mai per uns antecedents juvenils o adults. I lo que mai ha passat pel cap de ningú és que s’hagi de tornar una pesseta o un euro. (Sí, ja sé que a Günter Grass, l’assignació econòmica, li han donada i, possiblement, l’hi podem reclamar; i en el cas de la nostra gent sol tractar-se d’apropiació, directa o indirecta, i no havent-hi un dador el reclamant queda indefinit.

Tornant a Günter Gras, ¿invalida la seva obra literari no arriba a tres mesos de vestir l’uniforme de les SS? Ja sé que no em puc comparar ni de lluny amb l’autor d’El Rodaballo, però a mi també m’atragueren al ‘Frente de Juventudes’ i, sense afiliar-me, hi vaig anar vàries vegades en dues o tres setmanes; i no crec que, per això, quedàs tarat. D’altra banda, no sé si en el conclave sabien abans de la ‘fumata’ blanca que Ratzinger havia estat de les joventuts hitlerianes; amb tot i això, quan s’ha divulgat, ¿qualcú a pretès que torni la tiara?

La justícia, arma llancívola

mirollull | 15 Agost, 2006 21:41

Que la justícia actuï per pressions o per interessos espuris, no és cosa de fa poc. La meva opinió és que el seu prestigi i serietat d'actuació varen anar minvant en anar pujant l'autocràcia socialista.

Vivint a Madrid, vaig veure com l'Audiència Nacional, és a dir, el senyor Garzón, ocupat, deien, en moltes de causes, no va posar cap objecció per admetre i tramitar amb prioritat -a pesar que no pareixia assumpte de la seva jurisdicció- la querella instada per una entitat, més bé pel seu president, un senyor que aleshores no se sabia que aniria a presó.

Aquella querella va originar bastants de problemes i maldecaps. ¿Com va acabar? No ho sé, quan vaig tornar a Mallorca no estava sobreseguda ni tancada ni sentenciada. Supòs que ha acabat perduda en un munt de lligalls.

Quan el senyor Conde, que era el president de l'entitat (Banesto), va aconseguir el domini total de Cementos del Mar, S.A., en la qual empresa el banc tenia el cinquanta per cent del capital social, perdé l'interès en la prossecució de l'acció judicial: ja havia iniciat el domini de totes les cimenteres participades pel banc.

Conec aquesta història perquè, segons m'informaren, el meu nom figurava a la llista de querellats (després modificada) preparada inicialment.

L'època més dura del conflicte va ser 'entretinguda'. Cementos del Mar va tenir dos consellers delegats amb iguals atribucions ambdós: el que venia essent-ho des de feia anys, proposat per Banesto/tradicional, i un de nou imposat per Banesto/Conde.

També va entrar a l'empresa un observador/informador designat per B/C. El meu despatx era ample i potser per això i perquè les meves funcions eren d'organització i control, li posaren la taula vora la meva. Des del primer dia ens duguérem bé; i no em vaig estalviar comentaris que creia oportuns, com, per exemple, que em pareixia denigrant que un banc, per fer-se amb totes les accions i doblegar el consell d'administració, posàs una querella criminal contra persones de l'equip directiu que, al cap i la fi, actuaven segons les directius aprovades per la junta general (Banesto tenia el 50%) i duites a terme pel consell d'administració; i que per acabar-ho d'arreglar, Banesto/Conde utilitzava la querella criminal contra els directius d'una empresa que era client molt important i quasi exclusiu del banc.

Com podeu veure, usar la justícia com a pilota o com a arma llancívola, haura d'acabar admetent-se en el dret consuetudinari o, si més no, establir jurisprudència.

Núñez i la justícia com a pilota

mirollull | 15 Agost, 2006 19:20

No esperava que Núñez o Núñez i companyia fossin cap model de rectitud i d'honorabilitat; per inflar fortunes i per fer grans negocis, sobretot si tenen molt d'especulatiu, hom no es pot deixar enredar per consideracions restrictives.

Però tampoc m'esperava que tenguessin l'espectacular barra d'estar disposts a retirar una demanda judicial posada, pels indicis, amb tota la raó pel cas de Ca'n Domenge contra el Consell de Mallorca. Si aquest o la senyora presidenta -"tanto monta, monta tanto"- no du a terme la protecció de l'edifici de Gesa (protecció aparentment decidida com a represàlia i que també s'ha dit que l'empresa constructora recorreria judicialment) i Núñez i Navarro pot construir enfront del mar les cases de luxe que té en projecte, s'ha acabat el litigi.

És molt possible que l'acció judicial no li importi gens a Núñez i que utilitzi la justícia com si fos una pilota per intentar el gol.

És vergonyós que es pugui manejar y jugar amb la justícia amb impunitat. Tanmateix, per coses així i d'altres l'actuació judicial està molt devaluada. Avui molts pensen que les randes de les bocamànigues dels jutges només serveixen per baixos de cortina i les togues per disfressar-se de Dràcula.

Roman Piña Homs, irrefutable

mirollull | 14 Agost, 2006 19:44

Descàrrec de consciència; més ben dit, tranquilidat de consciència.

Roman Piña Homs avui ha publicat un article, titulat La cleptocracia como forma de vida, sobre la corrupció imperant. La seva exposició es clara, serena i irrefutable.

Podria establir una concatenació de la correspondència d'afirmacions d'En Roman amb altres de meves publicades en aquest bloc, però això només serviria per a la meva satisfacció personal.

Destacar i transcriure paràgrafs de l'article seria interessant, però insuficient. Convé llegir l'article complet. És en El Mundo/El Día de Baleares d'avui, dia 14, i es pot llegir anant a http://www.elmundo-eldia.com/2006/08/14/opinion/1155506400.html.

Lectures compartides

mirollull | 11 Agost, 2006 23:21

Parlàvem de lectures; i em digueres que estaves llegint una novel·la d'una escriptora mexicana, que explica com, en general, a Mèxic, les dones en casar-se perdien la llibertat i havien de suportar treballs, capricis i maltractes.

-No sé si avui és igual -afegires-, perquè la història contada és de fa vàries dècades.

-Pot ser que hagi canviat, però això que ara denominem violència de gènere no és cap invent actual. Evidentment, no era tan abundant, freqüent i espantosa com avui en dia; però és que, per la desconsideració i la degradació socials, la violència ha augmentat en tots els àmbits.

Del llibre que jo ara estic llegint, l'acció del qual se situa a Sudàfrica, extrec les línies següents:
"Cuanto más cedas con ellos, Florence, más atroz será el comportamiento de los chicos. Me dijiste que admirabas a la generación de tu hijo porque no tienen miedo de nada. Ten cuidado: puede que empiecen por no preocuparse de sus propias vidas y terminen por no importarles las de los demás. Lo que admiras de ellos no es necesariamente lo mejor". J. M. Coetzee. La edad de hierro. Barcelona: DeBols!llo, 2005.

Cirer, la nostra Petrònia

mirollull | 10 Agost, 2006 22:26

Una cosa, en aquest cas, va indefectiblement lligada a l’altre. Per això la senyora Cirer és la nostra Petrònia.

Petroni, esperit refinat i voluptuós, segons l’enciclopèdia, exercí a Bitínia el càrrec de procònsol i, més tard, cònsol, d’una manera hàbil i intel·ligent. Va ser admès a la cort íntima de Neró, en la qual se’l denominà “àrbitre de l’elegància”.

Si una amiga que llegeix aquestes impertinències, no m’hagués parlat d’un escrit a Ultima Hora sobre l’atribució de “bellesa mediterrània” a la nostra batlessa, no hauria pogut relacionar dos fets tan pròxims i tan llunyans (un, de la primera centúria del primer mil·leni de la nostra era i l’altre, de la primera centúria del tercer mil·leni).

M’ha bastat remoure els darrers diaris comprats, per trobar en el de diumenge, dia 6, que ni tan sols havia obert, la columna “el indiscreto”, que diu que Carlos García Calvo “un dels cronistes que més entén de moda assegura que ara allò que compte és la bellesa natural, exuberant i generosa de la nostra Catalina Cirer”.

He escrit abans que una cosa va amb l’altra, perquè la senyora Cirer –indubtablement agradable i riolera– si és el model de la bellesa mediterrània, per equivalents raons mereix el títol d’àrbitra de l’elegància: difícilment es pot vestir amb tant de bon gust i discreció, flors compreses.

A manera de coda: Petroni, a més d’arbiter elegantiae, és l’autor (presumpte autor) del Satiricó, que, pels fragments conservats, és una narració realista i pintoresca.

'El Mundo' i les evidències

mirollull | 09 Agost, 2006 09:27

“La Fiscalía investiga a Verger...”, “El jefe de los Tedax Sánchez Manzano busca trabajo...”. Són titulars de la primera plana de El Mundo/El Día de Baleares de dia 8 d’agost.

Com es pot comprovar, els fets van llevant la raó a la confraria del bon criteri.

Els titulars mencionats fan pensar que l’inmundo no és tal, i que les seves ‘immundícies’ no són insídies, sinó evidències.

“El auditor ha visto irregularidades en 19 contratos adjudicados por 104 millones de €”. Aquest altre titular és de la pàgina 13, íntegrament dedicada a “Más irregularidades” del Consell.

Per tant, si El Mundo insisteix amb el rosari d’evidències, el senyor Matas i el senyor Antich –pretendents, ambdós, al maridatge (o concubinat) de conveniència– hauran de fer tot quant puguin per evitar que arribi un moment fatal per a la ‘munarquia’ local, la qual, fins ara, pareix considerada de mel i sucre.

11 a 14 M, dies profitosos per al PSOE

mirollull | 08 Agost, 2006 12:05

Des del Mateix dia 11-M tenc el convenciment que l'autoria de l'esclat dels trens i la matança conseqüent està embullada.

Sempre he cregut que aquell dia el Govern va perdre els papers i que el principal partit de l'oposició, com a mínim, va jugar brut per treure profit de la situació.

El 7 d'octubre de 2004 -4 dies abans d'entrar al quiròfan pel primer intent d'eradicar-me un càncer de laringe- vaig escriure aquí mateix (vegeu 14M: sospitosa reiteració): "Repetidament, sent i llegesc que el resultat electoral del 14M va esser legítim, i aquesta reiterada i obsessiva manifestació, tant de tiris com de troians, pareix voler allunyar el més petit dubte sobre la seva bondat; i també palesar l'èxit i salut de la nostra democràcia; i per a mi, tanta repetició i exaltació del valor cívic, són sospitoses de remordiment o mala consciència".

Tot quant ha passat des de llavors per obstaculitzar i evitar l'aclariment dels fets, per molt que El Mundo encara desveli ocultacions, discordances i desviacions en les investigacions oficials, em confirma la meva idea del malèvol interès que el Govern actual té en aquest assumpte.

És possible que jo vagi equivocat i que estigui ofuscat. Però també pot passar que em succeeixi allò que diu Susan Sontag: que una persona que sofreix un fet traumàtic fort, en surti amb la lucidesa incrementada.

'El Mundo' i les immundícies

mirollull | 04 Agost, 2006 23:49

En aquest racó de bitàcoles hi ha persones assenyades i de bon enteniment -una honra per als que aquí escrivim- que diuen l'inmundo per designar un dels diaris locals. No sé si també es refereixen a l'edició nacional amb aquesta precisa denominació, però ben bé podria esser que sí.

Ahir, 4 d'agost, pens que és un dels dies que el diari més ha justificat tan merescuda advocació de la beatífica i congruent confraria del sa criteri.

Suposant que per no entelar la seva clara mirada i evitar respirar tanta contaminació, és possible que els confrares ja ni tan sols fullegin les planes de l'intolerable diari, per confirmar-lis on pot arribar la vesània i per obrir els ulls a aquells que -com jo mateix- no s'acaben de creure que delenda est Cartago, vull dir, que hi ha que esborrar de Santa Maria la màquina ominosa, destac que l'edició, la local, esmentada duu un mínim de vuit pàgines amb escrits sediciosament furgadors, dels quals l'editorial n'és la primera mostra. També hi ha insinuacions malèvoles sobre un regidor que fan pensar si és un trànsfuga disfressat, un doble agent o un arribista selectiu; maledicència sobre Verger i companyia nàutica; esbombament de dubtes sobre Matas i el Consultiu de Son Espases; reticències sobre els Tedax, Sánchez Manzano i l'11 M, i en relació al PSOE i Seseña. I per acabar-ho d'arreglar, la incitació als lectors a fer befa d'un espontani 'pas a deux', el ball de bot de la batlessa en el Nàutic.

¿No hi ha prou motius per intentar, com a poc, deixar sense tinta la rotativa? I això que ahir no posa de volta i mitja, sense cap respecte, a la presidenta del Consell (o és que per ser tan normal a mi m'ha passat per malla?).

Estic segur que hi haurà lectors que aquest article no els pareixerà bé: diran que l'inmundo no és tal, que l'única cosa que fa El Mundo és publicar les immundícies que produeix la nostra societat avançada. No ho discutiré, en castellà deim que 'todo es del color del cristal con que se mira'.

Apa, idò, que cadascú tria les seves ulleres!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb