Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

De la Victòria de Samotràcia a Robespierre

mirollull | 31 Juliol, 2006 17:44

Fa temps que m’intriga el significat de l’escultura grega de principi del s ii aC denominada Victòria de Samotràcia. Victoria de SamotraciaÉs una figura de dona alada, d’uns dos metres i mig, en marbre, sobre la proa d’una galera, en marbre de color diferent. A diferència del Discòbol de Miró, un original en bronze del s v aC, conservat en còpia en marbre, no se’n coneix l’autor. I igual que l’Afrodita de Melos, també dita Venus de Milo, escultura en marbre del s ii, també d’autor desconegut, està mutilada, i ambdues foren trobades en sengles petites illes gregues d’extensió similar, que les donen el nom.

Samotràcia era una illa consagrada als Grans Deus. ¿Té, per ventura, qualque relació amb aquest caràcter sagrat que, després d’una funesta navegació, la Victòria recalàs decapitada en aquesta illa? ¿Era una premonició; un signe profètic?

Grècia va establir la democràcia, que es diu que funcionava molt bé, amb el sistema de sufragi –en la qual, convé tenir-ho en compte, no tothom tenia dret a vot–. La Història, però, com sempre passa, es va anar complicant, i va haver d’arribar la Revolució Francesa per tornar dur un poc les coses a solc i reprendre el record i aplicació de les premisses democràtiques gregues. Que ho va fer d’una manera bastant expeditiva i tràgica, és evident; però a França encara tenen república, i la divisa “Llibertat, Igualtat, Fraternitat” l’han perpetuada, almanco, en la filatèlia i –fins la implantació de la fal·làcia de l’Euro– en la numismàtica.

Fos o no fos premonició o profecia l’aparició de la Victòria de Samotràcia, hem de reconèixer que la humanitat només sap resoldre –o intentar resoldre– determinades crisis o situacions conflictives amb l'instrument de fi mecanisme inventat pel doctor Guillotin o d’altres més rudimentaris o mes sofisticats, i, en molts de casos més generosos i selectius en el nombre de persones simultàniament destinatàries.

Jo, si bé en por que se m’entengui al peu de la lletra, estava pensant que una mena de decapitació podria ser la solució per acabar amb molts d’excessos, malifetes, lladronicis, abusos i prepotències.

I vet aquí que el diari Balears d’ahir, diumenge, dia 30, en primera plana, diu: «La ministra anuncia que rodaran caps per la vaga il·legal del Prat».

Supòs que serà una rodada de caps virtual, però em tranquil·litza i atenua la gosadia de la meva idea comprovar que la ministra de Foment ens ha sortit robespierrina.

El cervell mallorquinista, l’heu vist?

mirollull | 26 Juliol, 2006 16:31

No sé si ho he somiat o si correspon a la realitat; perquè m’estic fent un embull: els somnis em resulten tan reals que em costa destriar-los quan estic despert; i la realitat cada dia em pareix més tan absurda i desballestada que, fins i tot, té difícil encaix en l’entorn oníric.

És tracta d’una gran pancarta en la qual hi figura la imatge d’un cap humà amb el cervell a la vista, que té posat un xip del R.C.D. Mallorca. Si l’heu vist, això vol dir que no l’he somiat.

La imatge em suggereix dues conseqüències, una pitjor que l’altra. Si s’ha aconseguit implantar el xip en un racó de la gran part que diuen no utilitzada del cervell, potser el mal quedi justificat per la fita neurològica assolida. Si el xip s’ha hagut de posar en la part utilitzada pel raonament, ja que el xip pot necessitar tot o quasi tot el sector actiu, el mal pot ser greu i irremeiable.

També em demostra que, l’anunci de la pancarta, no l’he somiat, comprovar que ja hi ha indicis del funcionament del xip.

Un article titulat “Soberbio Matas” en fa pensar que el seu redactor té la part activa del seu cervell ocupada totalment pel xip. I, per les coses que diu –al costat de més amplies explicacions que ho confirmen– sobre el ‘transcendent i providencial projecte’, entenc que el senyor Matas i la senyora Cirer també tenen el raconet del cervell –parcialment o totalment ocupat– amb el xip col·locat.

Qui no té el xip en el cervell –està ben clar– és don Vicenç Grande, que ja té valorats els beneficis directes i ‘collaterals’ de tot allò que pot construir en terrenys més o manco públics o rurals amb l’excusa d’un rectangle de gespa. Aquest senyor, en el cervell hi té una societat mercantil, un negoci, que ven corregudes darrera d’una pilota, empentes, xuts i gols, una activitat que permet que milers de persones puguin fer el deport d’eixamplar els pulmons baladrejant i deslliurar-se per una estona de la mala llet.

Es de suposar que el president (el del Govern local) i la batlessa confien que el xip, entre les instruccions incorporades, du la corresponent indicació de vot. Si no, ¿quin és el motiu del seu entusiasme per un negoci particular?

Castell disponible. Raó: Alcaidessa

mirollull | 25 Juliol, 2006 11:17

El bosc de Bellver

Ho podem veure qualsevol dia

Els macers de la Sala, vigilants de la ribella

mirollull | 23 Juliol, 2006 23:00

Que un infant caigui dins la ribella del Rei En Jaume, ara, amb tanta de calor, pot fins i tot ser-li refrescant; a ell i també a qui s'hagi de ficar dins l'aigua per treure'l.

Però, Els macers de la Sala guardant la ribellaa l'hivern, la cosa ja pot no tenir gens de gràcia i acabar amb una pulmonia o, com al manco, amb un bon embromat.

No crec que sigui necessari posar socorristes devora l'invent -els mesos de fred haurien de dur vestit de neopré-, però podria ser útil, quedaria vistós i donaria un to honorable a la imatge del rei, posar uns macers de la Sala per collir ràpidament els infants que caiguessin dins la ribella.

Això sí, els macers, les hores que fessin guarda, haurien de ser 'gambanerers', és a dir, substituirien la maça per un gambaner.

És un suggeriment que faig al Consistori; i l'il·lustr amb una composició fotogràfica per poder avaluar el resultat.

-------

Definir aquest invent aquàtic com a ribella -més aviat com a "jofaina" en el 'bloc' Aarón Ben Yusef-, pels comentaris rebuts crec que ha estat un encert. Gràcies a tots i, en especial, a Gaspar Sabater, que en El Mundo/El Día de Baleares, d'ahir, diumenge, se'n va fer ressò a l'article "Una plaza desgraciada".

Punts de Trànsit i dels 'baveralls'

mirollull | 13 Juliol, 2006 18:15

"El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment." Aquesta és una asserció prou coneguda, sobretot en l'àmbit jurídic. Cosa no gens fàcil d'observar amb tanta proliferació de lleis. I per acabar de complicar-ho, per aclarir el sentit de la llei, s'hi afegeix la jurisprudència. Per arrodonir-ho, feta la llei, feta la trampa; i també l'habilitat dels advocats i jutges que saben capgirar la interpretació o l'aplicació de la llei segons conveniències i interessos.

Això, tanmateix i evidentment, no és pot aplicar a la Llei i les normes de Trànsit, que tot conductor ha d'estudiar i aprovar en un examen denominat de teòrica.

Per tant, qui més qui manco sap si comet una infracció conduint. I si t'hi agafen, les sancions són ben clares, i en alguns casos bastant coents. La cosa més improbable és que t'hi agafin; ho veiem cada dia. I potser el quid és aquest: control insuficient. Perquè les sancions i la possibilitat de retirada del permís de conducció, temporal o indefinida, no és cap cosa nova.

Si es considera que les sancions són insuficients, per llei es poden incrementar, sense que sigui necessari jugar a l'entrega i retirada de puntets com a sanció complementària.

Endemés hi ha conductors que mai han dispost de punts, perquè mai han tengut permís de conduir, que fins i tot amb un atropellament de conseqüència mortal ho han arreglat tot amb aigua beneïda. I altres infractors, per ells mateixos, perden el carnet i per sempre; lo greu és que també el lleven a altres; i els punts que no han perdut, perquè no han comès cap infracció, sols serveixen com a petites flors per les víctimes que els acompanyen.

Jo no crec que aquells que es compren els cotxes ràpids que anuncia la societat de consum i aquells que volen que el seu 'mitja-tinta', amb uns quants canvis, paresqui un 'ferrari', es preocupin més pels punts que per les sancions que ja existien; tenen prou prepotència per no preocupar-se per minúcies.

Sols una vigilància i una actuació efectiva sobre el trànsit pot reduir les infraccions i la seva conseqüència important, la sinistralitat.

L'assignació i retirada de punts em recorda la infància, quan els frares del baverall premiaven i sancionaven la nostra conducta i aplicació escolar -a més d'amb les qualificacions trimestrals i de fi de curs, que eren les que de veres comptaven- amb uns vals de colors distints segons els punts que representaven.

Els punts de trànsit, com els dels 'baveralls', també es donen, es lleven i es poden recuperar. Els de trànsit, els mínims, després dels inicials, s'obtenen per bona conducta i els altres, els més, per hores de reciclatge i també un nou examen d'una cosa que ja tens aprovada. (Com si un arquitecte al qual li cau una casa, a part de les responsabilitats que ha d'afrontar, hagués de repetir la carrera.)

Amb els punts dels 'baveralls' obteníem barretes de regalim, que el prefecte ens canviava en proporció a determinades quantitats.

De manera inversa, pagant hores d'escola i taxes, podem obtenir més punts de trànsit. Possiblement, aquesta és la part positiva dels punts de trànsit, l'aportació a la societat de consum i negoci.

No hi mal que per bé no vengui. Dit d'una altra manera: "De la desgràcia de Judes Sant Macià trobà ventura".

El Rei En Jaume dins una ribella

mirollull | 09 Juliol, 2006 23:08

El raconet amb els bancs de l'arquitecte Bennazar ha quedat d'allò més bufó.

I el Rei En Jaume cavalca imponent i desemparat damunt d'una roca que ha perdut tota la gràcia en posar-la dins una desairosa ribella.

El Rei En Jaume dins la ribella

Sort que, ben segur, tota aquesta endemesa no durarà gaire. Els plànols de la pròxima remodelació, el Departament de Fer i Desfer de la Sala ja els deu tenir mitjos fets o quasi acabats. No podrà passar molt de temps sense que hagin d'alçar tot el paviment de la plaça per canviar les lloses relliscoses que es clivellen i es fan bocins només de mirar-les. I és que amb les obres continuades o repetides si ha de comptar, són una manera de moure el pressupost i deixar bons regalims per les bardisses.

Quant al raconet, hi ha una cosa que m'intriga. Han posat una mostra del mobiliari urbà de l'arquitecte Bennazar, i s'ha presumit del retorn dels bancs. Però, sols n'he vist tres. ¿On són els altres?
A finals dels 50 del segle passat, Bilbao s'instituí en diòcesi i va ser designat bisbe monsenyor Morcillo, que no feia molts de pams d'alçada. Per la ciutat va córrer l'espècie que els bilbaïns havien posat un telegrama a la Nunciatura, que deia: "rebuda mostra conforme stop poden enviar bisbe".
Ara, a l'estil de llavors, podríem dir: vista mostra dels bancs, es pot instal·lar la resta.
¿O és que, per ventura, els bancs, com l'amor de les taronges, només eren tres?

Gràcies, senyor Matas

mirollull | 09 Juliol, 2006 17:07

Gràcies, senyor Matas per deixar les coses clares. La seva rotunditat m’ha impressionat. De l’entrevista publicada avui, diumenge, en el diari El Mundo / El Día de Baleares, transcric:
«– EI: ¿Cree en la honradez de Munar?
– Sí.»

Clar i llampant; i abans, en una altra resposta, ha dit: «...yo tengo plena confianza en la presidenta».

El seu concepte de l’honradesa, senyor Matas, no mereix cap dubte i, segons jo, només pot respondre o a que Santa Llúcia no li ha conservat la vista o que Santa Rita, advocada d’impossibles, no li ha pogut aclarir l’enteniment.

Sigui com sigui, gràcies per deixar-se retratar tan impúdicament en una entrevista de tres planes; les seves respostes –que he de suposar no han estat tergiversades pel diari– m’eximeixen del mínim remordiment d’incloure’l dins el paner de la indignitat política normal.

Brahms en català

mirollull | 07 Juliol, 2006 19:03

Supòs que és una informació equivocada. El titular diu: «El conservatorio prescinde de músicos de prestigio porque no saben catalán».

Si no és errada, ha de ser una interpretació tergiversada. Si els millors músics i professors de música són els que saben català és ben lògic que els seus mèrits professionals comptin a l’hora d’adjudicar les places fitxes del Conservatori Superior de Música i Dansa de Balears.

Si el Conservatori prescindeix de músics de prestigi, és ben segur que ho fa perquè els que tria tenen un prestigi superior.

Chopin: fragments
Fragments de partitura de Chopin (Sense traduir al català).
Del llibre d’Aránzazu Miró Aquell hivern de Chopin a Mallorca.

-----

Sobre la música, em permet un suggeriment. El Conservatori podria fer una bona contribució a la cultura musical: crear un gabinet o departament de traducció de partitures al català. Podrien començar, per la seva vinculació a Mallorca, per l’obra de Chopin i seguir amb l’obra d’orgue de Bach, els concerts de Mozart i els quartets de Brahms. Més endavant podrien pensar amb obres més complicades, vull dir, que tenen partitura i llibret. De tota manera, la qüestió més important és la traducció dels pentagrames i les seves notacions i anotacions.

Trilingüisme, sí, però amb seny

mirollull | 05 Juliol, 2006 23:21

Un gran encert del govern del senyor Matas és això del trilingüisme, i no perquè em recordi una llengua verinosa triforcada o les tres llegues d’un drac de tres caps, sinó per la seva utilitat pràctica.

Perquè la cosa quedàs rodona, tanmateix, la normativa hauria de fixar una llengua imperativa i les altres dues elegibles. Les dues elegibles, d’indubtable valor domèstic i cultural, ben apreses –no només per a ús de SMS o de CHAT– serien per enriquiment i llustre personal; la imperativa, autèntica eina de comunicació i sobretot de desenvolupament i solució de problemes quotidians, hauria de ser la imprescindible llengua anglesa.

Si ja hem arribat a un punt que les darreres generacions no saben fer cap càlcul –ni la suma més senzilla– si no és teclejant els dígits 0 al 9 i els signes adjacents, ¿podem esperar que puguin fer qualque feina o trobar informació sense utilitzar un ordinador i Internet? I per això, l’anglès és l’únic idioma convenient quan no ineludible.

Si heu intentat passar, en un ordinador, de la pantalla de “Benvingut”, sabeu de què parl. I si heu provat la possibilitat d’una traducció automàtica en sortir-vos una pàgina o unes instruccions en anglès, haureu comprès que l'única manera d’entendre què diu és saber anglès.

Per tant, trilingüisme, sí, però amb seny. L’espanyol, i no diguem el català, per “a la intimitat”, per als lletraferits i per als qui encara creuen en la cultura.

Els caixons i la ‘caixa’

mirollull | 01 Juliol, 2006 21:54

No m’esperava tenir tan prest una altra prova de la fixació pels caixons, de la Presidenta. I manco, que es referís tan directament a la ‘caixa’.

Segons El Mundo / El Día de Baleares –implacable diari que treu les braguetes sense respecte ni consideració– la nova caixa forta particular de la senyora Munar, que malèvolament relaciona amb papers de 500 €, fa 1’65 x 0,80 x 0,65 m, té 420 l de cabuda i pesa 1 t. (¿L’Ajuntament ha hagut de donar llicència per les obres de reforç del pis?)

¿Quina serà la pròxima demostració de l’afecció de la Presidenta pels caixons i les caixes?

Els psicòlegs poden estudiar si val la pena dissenyar un nou test, ‘el test dels caixons’, que, potser, podria ser similar o complementar el test de Rorschach, el de les taques de costats simètrics.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb