Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Banyes i caixons

mirollull | 29 Juny, 2006 19:41

La qüestió de les banyes costitxeres i munarenques (les dels caps de bou mediterranis i les cultivades per la Presidenta del Consell de Mallorca) queda ben explicada a l’article publicat pel Dr. Piña Homs en El Mundo / El Día de Baleares d’avui, festa de Sant Pere.

A la delicada atenció que Piña Valls ve retent a la Presidenta, ara s’uneix el pare, Piña Homs, amb un article de finor i estil magistrals.

¿Qui, però, podria aclarir la darrera obsessió manifestada per la Senyora de Mallorca?

Em referesc a la fixació que està mostrant pels caixons.

Vegeu, com a prova, per una banda el caixó de Gesa i, per l’altra, el bellíssim contenidor enlairat, coronat per una barana minimalista i segellat amb la insígnia del Consell: la protuberància cúbica del Teatre Principal.

No sé si ha de ser el pare o el fill qui ho pugui esbrinar o si, per ventura, es feina especialitzada de psicoanalista o de psiquiatre.

Presidents del Govern de prestigi internacional

mirollull | 26 Juny, 2006 23:49

En el quart darrer del segle xx, amb la implantació d’un règim monàrquic, s’inicià a Espanya un nou cicle de la Presidència del Govern.

De tot d’una, potser amb una certa inexperiència, però amb la indubtable predisposició de servir el poble amb un sistema democràtic –oblidant l’invent d’allò de ‘democràcia orgànica’–, els dos primers presidents actuaren discretament, vull dir, sense pretensions de transcendència i fama internacional.

Però, vet aquí, que arribà el moment en què la Presidència del Govern espanyol aconseguí prestigi i reconeixement més enllà de les nostres fronteres: o sigui, en el ‘món mundial’, dit en paraules del primer president que tingué visió de futur i que es llançà a la conquista d’espais amples.

I pel món ja tenim el Sr. Gonzàlez, inoblidable per la gesta del Gal, que s’ha arreglat les amèriques del sud, i el Sr. Aznar, del tercet de les Azores, que ha fet les amèriques del nord i Murdoc.

Ara mancarà veure on té posada la ullera de llarga vista el descobridor de la 'democràcia-autocràtica', l’actual president, per quan, en veure com haurà deixat Espanya, se li caigui, si és possible, la cara de vergonya.

L’Estatut català, tot un èxit.

mirollull | 19 Juny, 2006 08:24

Tres de cada quatre vots han dit sí a l’Estatut català. No és tot un èxit?

Aquest resultat sols podrà ser superat, quan arribi el moment, pel de l’Estatut balear.

És de suposar que no han faltat a les urnes aquells que volien el sí. Per tant, mirant-lo d’una manera, no per cert ben intencionada, l’Estatut català s’ha aprovat per una tercera part de la població que quedarà sotmesa a la seva normativa. No pareix molt lògic que sigui així, però aquestes són les martingales del sistema de votacions.

He escrit abans que el resultat de la votació catalana podrà ser superat per la possiblement futura balear. Seria ben factible que el sí fos de quatre de cada quatre votants. Per aconseguir-ho basta que només votin els favorables al sí. Així el resultat donaria el 100% de “sí”, encara que sols fossin cent cinquanta els que votassin.

IB3 compleix les ‘previsions’ econòmiques

mirollull | 18 Juny, 2006 19:33

IB3 necessita no sé quants milions d’euros més, m’ha dit n’Amàlia.

Per aquest comentari i perquè fa uns dies vaig reconfigurar els canals de recepció amb les freqüències actuals de les emissores de TV, sé que IB3 segueix existint.

No em sorprèn que necessiti més aportació; a l’article IB3 i el miracle de Mahoma, quan encara no s’havia inaugurada l’emissora, ja comentava que això passaria.

Si ho pensam bé, és una sort que existesquen i augmentin les cadenes de radio i TV, com també ha passat –i segueix la ratxa– amb la proliferació de càrrecs directius i funcionariat de les institucions estatals i autonòmiques, partits polítics, organismes sindicals... pagats per l’erari públic. Tot això ha millorat el nivell de vida d’una gran part de la població i ha permès l’enriquiment d’un bon grup selecte, que, d’altra manera podrien estar inactius, i, en conseqüència, mantén en un nivell tolerable la taxa de la desocupació.

Hi ha que reconèixer que el país, que de moment encara és un, és ric, i que els recursos naturals y la població activa donen per a molt.

Sí, ja sé que hi ha gent que ho passa magre i que altres cobren la meitat o menys de la pensió de jubilació que els correspon pels anys i basses cotitzades perquè segons les normes aplicades no poden sobrepassar un límit. (En tenc una mostra a mà.) Però, ¿no és un goig veure que tot va tan bé i que, sense anar més lluny, els bancs només traginant dobbers, una activitat ‘altament afavoridora’ del P.I.B. (Producte Interior Brut), augmenten –i en presumeixen– constantment els beneficis?

Un 4-0 i l’espanyolitat

mirollull | 15 Juny, 2006 12:40

Américo Castro es buidà el cap per entendre i explicar Los españoles: cómo llegaron a serlo, (Taurus, 1965). La seva és tota una teoria clarificadora, però molesta i oblidada.

Per altra banda, el senyor Rodríguez Zapatero i la seva quadrilla fan esforços inaudits per retornar a l’estat primigeni d’Ibèria, d’Hispania o d’Al-Andalus.

I de cop i volta, tant les teories d’Américo Castro com les capbuitades prodigioses se’n van en orris.

Ara la ‘immensa majoria’ ja té dret a viure perquè li rebrota amb força el patriotisme (nacionalisme, en definitiva) i estima lo seu. Un 4-0 ho ha deixat ben clar. Fins i tot descendents del Pierolapithecus –per ventura, no tots– comparteixen i celebren el triomf espanyol.

Cant gregorià i bel clerical

mirollull | 12 Juny, 2006 09:58

He llegit que en el capítol catedralici de Mallorca hi ha desacord i consternació per la pretensió de mossèn Pere Llabrés d’eliminar el cant gregorià a les celebracions litúrgiques.

¿Què voleu que vos digui?, partitura gregoriana no sé com pot suprimir l’ús del cant gregorià. ¿Encara, excepte a Silos i qualque altre lloc privilegiat, existeix el cant gregorià?

No record que en Pere Llabrés fos del grup que apreníem i cantàvem gregorià, ni que fos de l’Escola Cantorum, pero sí és ben segur que sap quina és la importància musical del cant gregorià, l’harmonia, cadència i matisació que requereix; i supòs, també, que avui en dia no queda gaire ningú que el sàpiga cantar: uns perquè mai n’han sabut (com a molt arribaven a ‘desentonar’ un bel clerical) i altres perquè ja no n’han après. El cant gregorià és un cant en llatí i aquest, el llatí, ja no figura en el programa d’ensenyament eclesiàstic.

¿Necessita, per tant, fer res mossèn Llabrés per eliminar-lo? Altrament, potser vol evitar una salmòdia que no és més que un belar arrossegat i desafinat, en què sovint es convertia la interpretació de les notes quadrades en un tetragrama.

Per cert, bellíssims llibres de partitures dibuixades a mà en fulls de pergamí han estat desmembrats per fer pantalles de làmpades de peu.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb