Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

PSM – Una lliçó de dignitat

mirollull | 31 Maig, 2006 16:00

Vere dignum et justum est reconèixer la gran lliçó de dignitat no sols política sinó també humana que el PSM ens ha donat en el seu 18 Congrés eucarístic i un si és no és ecumènic, per boca d’un senador del PNV convidat a la celebració.

Només una petita màcula li podem trobar al discurs, que en lloc de fer-lo en basc, com corresponia a l’invitat, el feu en espanyol. Si ho va fer perquè els psmites l’entenguessin, s’hagués pogut expressar en anglès i no haurien cruixit les orelles dels presents.

Oblidant, però, aquest detallet sense importància, ens ha deixat una frase brillant i definidora: «El que no se sienta nacionalista ni quiera a lo suyo no tiene derecho a vivir». Fins i tot dit en espanyol, té tota la raó: no es pot viure així com així. El fet de viure és una conseqüència de la dignitat que s’assoleix essent nacionalista. Històricament sempre ha estat així, i des de la prehistòria les tribus, en aquell temps pre-nacionalistes, ja lluitaven entre si per defensar els drets nacionals i els bens comuns.

No tan llunyans, i per tant més comprensibles, tampoc falten exemples. A part de l’imperi sense posta de sol i les creuades per nacionalitzar els no creients, quasi de fa quatre dies tenim el paradigmàtic unidad de destino en lo universal, la preclara i contundent actuació hitleriana i el diví manament perpetuat quotidianament per l’observança islàmica de destruir els cans infidels.

El PSM (Partit Socialista Mallorquí) ho té clar. Ara sols manca saber quina ‘solució’ triarà, si la d’un dels Quatre Genets de l’Apocalipsi o, per més primigènia, l’espasa de foc de l’àngel de l’Edèn.

Marcial Maciel, per la penitència a la santedat

mirollull | 22 Maig, 2006 22:14

¡Quina delicadesa la de Benedictus XVI! ¡Com pot canviar un inquisidor del segle xx/xxi en passar a ser Sa Santedat!

Tota la duresa i l’exigència del prefecte encarregat de preservar la integritat de la Fe i de mantenir l’ortodòxia, se torna tracta suau i amorós per reconduir l’ànima pecadora al camí de la perfecció per l’oració i la penitència.

Res d’anatema: tot lo contrari, caritat fraterna. Així, un dia no llunyà –ja té 86 anys– es podran obrir de pinte en ample les portes perquè Marcial Maciel pugui recòrrer la senda dels benaventurats cap a la beatificació i santificació –el seu desig pòstum–.

Santa Magdalena, peitent

Si l’Opus pogué comprar la inusitadament ràpida santificació del seu fundador, un marqués que no pareixia ni carn ni peix, ¿havien de quedar mancats els Legionaris? ¡No! Hauran d’esperar, això sí, que retirat com Sant Jeroni i Santa Magdalena li arribi una mort santa, però després, sense cap entrebanc (contribuint al sanajament de la tresoreria d’un banc vaticà o omplint qualque caixa eclesiàstica minvada) podran elevar als altars Sant Marcial, penitent, el fundador mexicà, feliçment no compromès ni contaminat per la teologia de l’alliberació.

---------

Són moltes les imatges de Santa Magdalena, penitent i repenedida, que ens han deixat els artistes. Les de Gentileschi, Carreño i Goya en són tres versions representatives. I de les tres, possiblement l’estil fastuós de Gentileschi, serà el més adequat per representar el futur sant dels Legionaris.

Of course, my lady

mirollull | 20 Maig, 2006 21:41

No crec que, ara precisament, la senyora Cirer “se haya caído de un guindo”, com deim en forester, o, entre noltros, hagi caigut del burro o del ruc. Però, ara ha dit que el domini .cat oculta pretensions independentistes.

Of course, my lady. El .cat, després de fracassar certes institucions catalanes en l’intent d’aconseguir un domini de país que els diferenciàs d’Espanya, és un subterfugi o invenció de distintiu nacionalista.

En els articles que he escrit en aquest bloc sobre el .cat, el comentari que m’han fet més pròxim a l’encert és el d’un, que escriu: «és una resposta anormal a una situació anormal». (Altres comentaris han estat més expeditius: l’insult com argument.) Quant al comentari d’un, potser sí, se pot considerar una “resposta anormal”, encara que jo no sàpiga ben bé a què és resposta i pensi que la segona part quedaria millor canviant ‘a una situació anormal’ per ‘d’uns anormals’.

En qüestions d’Internet hi ha que reconèixer que els de la barretina són més avançats que els de la tzapela. I és evident que és vol crear confusió: i no és la mateixa cosa ‘els països catalans’ que ‘els països de llengua catalana’. I s’utilitza el .cat no com indicador cultural i lingüístic –per a la qual cosa, tanmateix, no tendria massa sentit ni cap necessitat– sinó com element provocador i ariet polític.

Deixant de banda la cultura, que no queda únicament configurada per la llengua, si aquesta establís la unió política dels distints assentaments humans ¿quines conseqüències s’haurien de treure del mapa que reproduesc d’un estudi lingüístic del mexicà Sergio Zamora?

Distribución de lenguas en el mundo

.cat i la geometria

mirollull | 13 Maig, 2006 12:17

És possible que una gran majoria de la minoria, cada dia creixent, dels caps elegits en els varis estaments públics, i una minoria indeterminada de la majoria que és electora, necessitin reciclatge des de l’ensenyança bàsica o una revisió i tractament psicològics o, fins i tot, psiquiàtrics. Establir una comissió d’estudi ad hoc no ho aclariria, però un estudi fet per especialistes podria donar resultats satisfactoris.

D’un altre assumpte, en canvi, no puc assegurar res. Si bé en un primer cop de vista pareix potser sortir del subconscient o del inconscient, no tenc coneixements suficients sobre les teories de l’enguany de moda, pel 150 aniversari, don Sigmund Freud.

Els psicoanalistes, possiblement, mos puguin explicar si el punt cat, estirant el fil d’Ariadna del laberint psíquic, té el seu origen en el catet, no en el de la geometria, sinó el castellà o espanyol, més popular, cateto. Seria interessant que ho poguessin fer.

---------

Aquest article és en homenatge de la declaració sapiencial del rector de l’UIB d’utilitzar el domini .cat per la universitat balear.

Ensenyament trilingüe, bilingüe o “mono-lingüe”

mirollull | 10 Maig, 2006 21:29

La situació es va aclarint. El senyor Matas pot deixar de preocupar-se per si l’ensenyament ha de ser trilingüe, bilingüe o “mono-lingüe”.

La meva proposició seria que es decretàs que ha de ser bilingüe i que, per això, es poguessin triar una llengua de la Comunitat Europea i una altra d’un país no comunitari.

Així, ¡fora discussions!, i res de tenir en compte que la llengua nativa forma part de l’estructura intel·lectual i psicològica de la personalitat.

La llengua nativa o materna –sigui quina sigui, perquè cada dia amb tanta d’immigració això ja és una babel– els infants la poden aprendre a ca seva o a les respectives catequesis.

Quant al català, que pareix la única llengua que preocupa, cap problema: tan aviat com s’aprovin els drets humans dels simis, la immersió lingüística serà una conseqüència natural i intrínseca. Si no ha pogut quedar prou clar que el Pierolapithecus parlàs català, jo m’atreviria a donar per fet que els simis, sí, parlen català; crec que hi ha proves irrefutables en els seus descendents. En tot cas, els especialistes ho poden estudiar i esbrinar.

I ara, parlant seriosament, esper que els drets dels simis siguin més respectats i observats que els d’una majoria important dels seus descendents humans. El senyor Bush –i només el cit a ell per la importància de l’exemple– en sap molt de la diària conculcació dels drets humans.

El català, llengua universal

mirollull | 09 Maig, 2006 21:39

Ara tot va accelerat. Fins i tot del Concorde ja no en canta gall ni gallina. I pot ser que tanta d’activitat i un esforç tan ingent per aconseguir la immersió (la lingüística, no la dels capbuits), en unes desenes d’anys convertesqui la llegua catalana amb l’equivalent del llatí d’altre temps.

Serà tot un èxit, una letraperquè l’esdeveniment s’assolirà sense que vagin al davant les milícies recolzades per bateries de trabuquets.

Quan s’haurà tornat el mitjà de comunicació i cultura més important del món, d’acord amb les lleis del progrés i del pèndul, la llengua catalana passarà a ser una reverencial llengua morta. I un il·lustrat govern de torn, la retirarà del pla d’estudis.

I la capacitat humana haurà millorat tant, que tendrà un nou llenguatge de signes, un alfabet i una sintaxi esquifits i estranys i dues dotzenes d’emoticons de colorets. Tot això, és clar, protegit pels drets dels simis.

3 milions en discussió

mirollull | 07 Maig, 2006 17:59

És ben curiosa la sentencia que absol el demandat de pagar els tres milions d’Euros que UM, d’acord amb un contracte voluntàriament firmat, volia cobrar-li a un trànsfuga.

I dic que es curiosa perquè, si bé el punt en discussió era els 3 milions i aquest ha quedat clar, per altra banda l’exposició del cas en fa pensar que la cosa no havia d’haver acabat amb una simple absolució, sinó que, segurament, hi havia motiu més que suficient per enviar tots els implicats, demandat i demandants, a la presó.

Perquè demostra quins acords il·lícits són capaços de firmar els candidats per figurar en una llista electoral, i quina poca vergonya regeix l’actuació de les formacions i els gestors polítics.

Per molt que ho pugui dir la Constitució, ¿algú es pot creure que l’acta de regidor, de diputat, o la que sigui, és d’aquest i no de la formació política de la que mama?

Són massa les martingales que s’inventen per fer-nos creure que la fresa política que tenim és una democràcia.

Però això és lo que hi ha. I confirmat pels votants, siguin interessats o ingenus. ¡Què hi farem!

OCB – La placa, com una patena

mirollull | 07 Maig, 2006 16:33

L’haguessin o no rompuda, la placa commemorativa torna a ser a la façana del 46 del carrer de Sant Alonso.
L’Obra Cultural Balear sols volia fer-la neta –va dir– i, la senyora Cirer, no era necessari que ordenàs la reposició de la placa i no d’una altra concordant amb la immersió linguística.

Per tant, tots contents: l’Ajuntament perquè la placa és el seu lloc i l’OCB perquè la deixada neta com una patena. La fotografia, del dia 1 de maig proppassat, n’és la prova.

Placa de Juan Alcover

I la fotografia demostra lo que pot veure qualsevol persona que passi pel carrer i alci el cap: un quadre de marbre amb un escut i voreres ben tallades; poc més, si no està una estona intentant treure’s els ulls o no du un binocle.
Entre que està molt amunt i que la neteja s’ha feta ‘a consciència’, la inscripció resulta il·legible.
He tret una detall de la placa, n’he forçat el contrast i, com es pot veure, la placa és l’original de «En esta casa vivió y murió Juan Alcover...».

Detall de la placa de Juan Alcover

Qui m’acompanyava no pogué llegir res i m’assegurà que abans era llegible i l’altura on està era la mateixa.

Potser, ara la trampa de l’OCB és aquesta: si no s’autoritza la traducció a la llengua de la Raquel de n’Alcover, al manco que no es pugui veure què diu.
I més endavant, qualsevol vespre, es canvia. I tal dia farà un any!

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb