Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

.cat no vol dir Catalunya

mirollull | 27 Febrer, 2006 18:10

.cat no és el domini de primer nivell referit a Catalunya ni és imprescindible la vinculació a aquesta comunitat autònoma per tenir un .cat; i fins i tot, no defineix el seu idioma, que no ha de ser, ineludiblement, el català.

.cat és un domini genèric, igual que .com, .org, .net, .mil, .int, .edu, .gov (que foren els set primers en 1980), si bé amb caràcter més restringit, ja que com a domini “esponsoritzat” per la Fundació puntCAT, per contracte amb ICANN (Internet Corporation For Assigned Names and Numbers) està destinat a la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet.

Per tant, el cloqueig que se sent debut al .cat és motivat més per les intencions i pretensions en la sol·licitud de la seva aprovació que per la realitat.

Una altra cosa és que existeixin les ganes d’aconseguir d’ICANN, un domini .ct (de dues lletres, com el que tenen més de 260 països), i que també es pretengui un .gz (Galícia).

S’han manifestat opinions contraposades sobre .cat; és normal que cadascú tengui les seves fílies i fòbies. Una amiga extremenya diu que «ca uno es ca uno, y tiene sus caunás

És una llàstima, però, que per les caunás sempre, a Mallorca, hi hagi gent disposta a marcar les diferències entre els conquistadors i els conquistats o, si voleu, entre els envaïts i els invasors. I tanmateix, pel camí que duim, qualsevol dia, ni dels uns ni dels altres no en cantarà ni gall ni gallina.

Solbes no s’ho creu

mirollull | 24 Febrer, 2006 11:34

Solbes adverteix a Zapatero que la nacionalitat d’OPA no compta. Ell mateix, se creu això que diu?

Jo no entenc molt aquest vitricoll –vull dir que el funcionament de l’abastament energètic del ciutadans sigui manco important que els interessos de negoci i domini del poder.

Tanmateix, en aquest cas me pareix que tota la raó la té el President del Govern: la nacionalitat té importància. No és igual que la cosa tengui nacionalitat alemanya que nacionalitat catalana.

No mesclem ous amb caragols.

Una de tirs

mirollull | 23 Febrer, 2006 21:43

«Deben de dar una de tiros», digué una dona en sentir el renou pel televisor d’un bar en el mercat de Clara del Rey.

La notícia va córrer de pressa. Jo, que feia feina prop de l’estadi Bernabeu, vaig aplegar i vaig partir cap a ca meva.

El tinent coronel Tejero comandava un assalt al Congrés. Seria el “23-F”.

En aparèixer, al cap de varies hores, per televisió, el Rey, amb uniforme de Terra, donant l’ordre de retirada i veient, per les notícies següents, que li feien cas, vaig començar a pensar que qualcú s’havia extralimitat.

Amb el temps, se m’ha reforçat la meva idea: el tinent coronel s’havia cregut protagonista de l’escena i només havia de ser figurant.

Unes setmanes més tard, en un centre hípic, un genet militar li comentà a un genet civil: «¿Viste lo del Congreso? ¡Qué cabrones!» El civil, intentant no definir-se, sols digué: «Sí. Sí.» I el militar afegí: «¡Qué vergüenza! ¡Cómo se echaron atrás!»

Quan pens en aquella feta, igual que en altres succeïts, solc fer-me la clàssica pregunta per cercar el culpable o responsable –tant en singular com en plural– d’una malifeta: Quid prodest? (Quin profit dóna?)

Aquella entrada amb tricorni al Congrés dels Diputats a Madrid fou l’any 1981. L’any 1982, un nou president d’un govern, presumptament d’esquerres, retia homenatge al Rey.

L’amnistia, quan?

mirollull | 21 Febrer, 2006 20:23

Ha quedat molt bé això del Tribunal Suprem sobre l’acumulació de penes i l’acompliment de les condemnes dels acusats d’assassinats terroristes.

Per començar, per qüestió d’hores en l’aplicació legal de la resolució, un altre etarra ja és al carrer; i l’han rebut amb festa, segurament amb palmes i brots d’olivera.

Aquells que segons el Tribunal Suprem –no sé si han dit que uns cent setanta– hauran d’esperar en presó fins 2010 o 2020, ja poden anar fent el bolic. Ben aviat seran amnistiats. El Govern té clar que s’ha d’actuar amb generositat. I si els jutges s’encaparroten, no quedarà altre remei que la bona voluntat política.

Informació malintencionada?

mirollull | 18 Febrer, 2006 20:43

Ahir, dos diaris locals s’atreviren a publicar que el socialista Diéguez desvelava que el Gobern Balear ha pagat a un ens, representat per l’home de la Infanta Cristina, 1 200 000 euros amb l’excusa d’organitzar no sé què de turisme i esports. També deien que el PSOE vol una comissió d’investigació per aclarir-ho.

No sé per quins cinc sous aquests dos diaris es fan eco de la, a primera vista, malintencionada informació.

Possiblement, als dos diaris, els mereixi credibilitat la denúncia del PSOE, que, d’aquests “negocis”, en sap tant o més que el PP i UM junts.

A mi em pareix de molta poca delicadesa, suposant que la retribució sigui certa, escatimar uns quants milions de les antigues pessetes a una part de la família monàrquica; una quantitat, endemés, que sols pot ser una fracció de la que precisa per dur una vida digna, comprar-se una caseta i fer-se un “raconet” per afrontar un futur que ni ells mateixos deuen veure molt clar ni assegurat.

No entenc per quin motiu s’ha de ser ronyós amb uns ducs que enalteixen el nom de Palma; i molt manco, si tenim en compte que, en els àmbits local i nacional, són ingents les quantitats de l’erari públic sostretes i dilapidades; i bastants d’elles sense tenir en compte l’alcurnia dels receptors.

...

Avui, El Mundo/El Día de Baleares afegeix aigua al banyat i dona la raó al PSOE; tanta sort que el conseller de Turisme ha dit que tot són futilitats demagògiques i que els comptes són ben clars.

Vergonya i indignació

mirollull | 18 Febrer, 2006 11:52

En sentir el Sr. Ibarretxe per la televisió m’ha entrat un calfred que s’ha convertit en esgarrifament quan he vist els diaris.

No és fàcil trobar justificació a tanta insània política. Només puc trobar dues interpretacions: que el leendakari és el cabdill d’un exercit que es pretén legal, o que la banda armada té a les ordres el Sr. Ibarretxe i sants companys. Això, del costat basc.

Del costat nacional, la incoherència i la manca de decisió i serietat són tan patents, que només falta que en qualsevol moment el Govern condecori la banda salvadora pel seu persistent valor y honor, i li concedeixi un penó per la lluita victoriosa per la llibertat.

Això ho he escrit, fins aquí, a les dues d’aquesta matinada. Ara, en mirar el diari d’avui, m’he quedat de pedra per les declaracions –he de suposar que amb el suport del govern nacional– del PSOE basc i el PNV. Ho diuen així de clar: «Esta es una organización política que hace uso de las técnicas modernas de lucha de minorías contra mayorías».

Vet aquí el corol·lari: Per recobrar el seny i la dignitat de la vida nacional, hem d’organitzar una minoria armada, amb «tècniques terroristes», que alliberi España d’un govern execrable.

Moncloa, com en temps de Goya, podria tornar a ser imatge de la sang vessada.

Vots a qualsevol preu

mirollull | 11 Febrer, 2006 23:19

El govern nacional o el PSOE –“tanto monta”– ho té facilíssim. Avui, l’oracle de la Moncloa ha parlat: «Una oposició roïna i mesquina, prompta a intentar treure vots a qualsevol preu».

En comparació de la vicepresidenta, l’oracle de Delfos ho tenia molt difícil i havia de recórrer a l’ambigüitat; deia, per exemple: Ibis, redibis, non periebis in bello. Si tot anava bé, cap problema. S’havia complit: “Hi aniràs, tornaràs, no moriràs a la guerra”; si les coses anaven malament i es queixaven del pronòstic, deia que havia passat allò que havia anunciat: Ibis, redibis non, periebis in bello. O sigui, la coma canviava de lloc, i el “tornaràs” es convertia en “no tornaràs” i el “no moriràs a la guerra” en “moriràs”.

A l’oracle de la Moncloa, que no necessita trencar-se el cap, li basta tenir un fitxer de tot quant ha fet i dit el PSOE i, d’una part, enflocar a l’oposició allò que li convé en cada moment.

I he dit d’una part, perquè hi ha excessos dels quals, per ara, el PSOE en té l’exclusiva.

Quan Cort diu no...

mirollull | 09 Febrer, 2006 22:27

Sols mancava que les madones se tornassin ordinàries: la de Mallorca, especialment. Amb tot, que xerrin com a bugaderes no és més que una anècdota.

És més important parlar d’això que diu Cort, que en les actuals condicions no donarà la llicència d’obra per les cases de la sèquia de Can Domenge.

No fa molt, també Cort va dir que de les torres de Son Moix, res de res. Per cert, els expropiats per construir l’estadi demanen la seva part en el negoci que volen fer en un camp de futbol que ara pareix que és propietat d’una societat mercantil de les que figuren com esportives.

Sobre els “no” de Cort, a les hemeroteques hi ha història; solen acabar en un “sí” o deixant fer.

Jo estic esperant veure, qualsevol dia, el projecte definitiu de les torres i l’edificació a punt de començar.

Perquè tot té solució. Fa molts d’anys –la senyora Cirer no sé si havia nascut– la llicència d’obra “dubtosa” se podia arreglar amb uns locals o uns pisos per al regidor; els projectes d’aquell temps no donaven per massa. Després, pels anys vuitanta, les constructores, especialment les grans, començaren a resoldre les qüestions –o era la forma d’evitar qüestions– fent aportacions “voluntàries” a persones i partits relacionats amb la política.

¿Com se fa avui? No ho sé. Per ventura, tanmateix, de maneres molt similars a les que vaig conèixer. O, com que anam avançant, potser que encara pitjor.

La sèquia, el pont i el gat

mirollull | 07 Febrer, 2006 23:09

Mira per on, ara seria un bon moment perquè les dues grans madones, la de Ciutat i la de Mallorca, poguessin fer una cosa ben feta per salvar dues construccions palmesanes que, de cop i volta, han passat a ser importantíssimes.

A l’explanada de Ses Estacions, quan l’adesin una mica, hi podrien posar es tros de la sèquia mora que fa nosa per fer pisos. La podrien col·locar, més o manco, on ara hi ha la via del tren, amb el cap de més enfora una mica més alt, baixant en lleugera pendent cap a la part de l’estàtua del rei cristià. A mitjan camí, podria passar per l’ull del pont del tren d’en Bennàzar, que, com a diadema, es podria reconstruir transversal a la sèquia.

Al cap d’enfora, no hi quedaria malament una de les cares de pedra de les piques de Raixa –allà ningú se’n donaria compte que no hi fos– rajant vi.

Jo crec que el conjunt podria quedar molt bé. I de passada, es llevaria un obstacle a la madona de Mallorca i la madona de Ciutat resoldria la ubicació, amb els afegits que fessin falta, de les pedres que queden del pont.

Em direu: perquè una font amb vi? Ben senzill, així podríem cantar allò de «Baixant de la font del gat»: amb aigua no s’agafen gateres, i no estaria bé haver de cantar «baixant de la font del moix».

La cosa pot plantejar un dubte: que no quedi bé.

Si això passàs, o hi hagués moltes de queixes, seria ben fàcil d’arreglar. Una pala excavadora –o totes les que fossin necessàries: es paguen per hores– i els enderrocs, a la mar per eixamplar el moll!

La Sala, ja hi té pràctica en fer y desfer, sobretot el parc de Ses Estacions, i els ciutadans ja ho prenem com un divertiment municipal.

França, escolta el fiscal general!

mirollull | 03 Febrer, 2006 14:34

Veiam si d’una vegada França se n’assabenta i deixa de donar problemes! Com ja és hora també que la Unió Europea i l’ONU s’aclaresquen i deixin de confondre ous amb caragols.

Sobretot, França. L’UE i l’ONU, potser tenguin una mala informació del govern anterior que el ministeri actual corresponent encara no ha tengut temps ni tranc per corregir. Però França, que és al costat, ben bé es podria preocupa d’estar informada. Si no es que ho faci a posta per molestar: no debades les rivalitats són normals entre veïns.

¿A què treu cap, sinó, que França seguesca cercant i agafant patriotes i dir que són terroristes o assassins?

Voldria poder creure que ara ho entendran. El fiscal general Conde Pumpido ho deixa ben clar, per si mateix i segurament interpretant a dret seny les intencions i els actes del president del Govern, foragitant el senyor Fungairiño.

Quina mania persecutòria contra Batasuna y Eta! Un titular periodístic d’ahir deia: «En sus veinticinco años de trabajo en la Audiencia Nacional, Eduardo Fungairiño ha conseguido la condena de centenares de terroristas». El fiscal Fungairiño s’estava excedint.

Així i tot, pot estar content el senyor Fungairiño. Li varen demanar delicadament que dimitís, i la vicepresidenta de la Vega ho ha dit ben clar: «Es una decisión personal que respeto, lleva 25 años haciendo un trabajo muy importante al frente de un órgano muy difícil en la lucha contra el terrorismo... y si decide presentar su renuncia para pasar a otro puesto creo que es una decisión muy respetable».

El fiscal Fungairiño no es pot queixar. El senyor Gómez de Liaño, similarment per diferències amb el Govern, i perquè també hi havia un “actor” de pes, ho va tenir pitjor.

Flors i cultura

mirollull | 01 Febrer, 2006 20:23

Encara estic enlluernat. L’arbre culturalFa uns dies. Mentre n’Amàlia anava canviant de canal pel televisor, un moment que vaig alçar el cap vaig veure un esplèndid, vistós i capgirat ram de flors que venia cap a mi caminant per la pantalla.

Vaig quedar encisat. La visió em trasbalsà. ¿Em trobava amb un nou personatge d’Alícia en el País de les Meravelles? O és que havia pegat una becada i havia passat A través del mirall?

Encara estic impressionat, però ara sé que en Lewis Carroll no té rés a veure amb l’aparició i que jo no somiava.

Pels diaris he sabut què havia succeït. Quin govern més inefable que tenim! El ram de flors capgirat era la ministre de floricultura. ¿No és per quedar embadalits?

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb