Anotacions més o manco impertinents

Indicació prèvia: Impertinent. - Que diu o fa coses fora de propòsit, molestes, irreverents, etc.

Carta a Maria en tornar de Burundi

mirollull | 29 Desembre, 2005 18:05

Estimada Maria,

has tornat colpida de l’estada breu a Burundi. La vida que has vist allà t’ha deixat impressionada i ben segur que per bastant de temps.

I això, tenint en compte que endemés d’infermera ets monja, o que ets monja i també infermera, com vulguis, i que, per afegitó, coneixes ben bé el món dels malalts i has viscut entre gent amb moltes de carències.

Dius: «el Burundi bell i molt dolorós; no sé com poden viure amb tant poca cosa».

Fixa’t que he escrit: “la vida que has vist allà”. ¿No has trobat vida i fins i tot alegria dins tanta indigència?

Això de “viure amb tant poca cosa” és molt relatiu. Ja sé que entre poc i massa la mesura passa. Tanmateix, ¿no has trobat més esperança i ganes de viure en aquell indret d’Àfrica que en aquest món nostre on les ganes més grosses no són de viure sinó de tenir, de “consumir”?

Ja sé que igualment hauràs trobat desastres i hauràs vist de prop les conseqüències de la irracionalitat, molt cruel per ser directa i rudimentària, però, fins i tot en això, més autèntica que la refinada i mercantil dels països avançats, que fan de l’explotació i de la guerra un bon negoci.

Potser jo mateix, amb quatre eines per bastir habitatges, entallar fusta i esculpir pedra, també podria viure allí. Almanco, hi hagués pogut viure fins que el càncer em foradà la glotis, ja que no hagués tengut ni equip mèdic ni clínic per sortir-ne viu.

Per ventura em diràs que allà els problemes són altres, que la gent de Burundi no arriba a poder tenir un càncer. No ho sé. En podrem parlar.

Humor innocent

mirollull | 27 Desembre, 2005 23:30

"Sense paraules" i "amb les seves".

..............................................................................

Sense paraules - 250

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

Sense paraules – 252 i 253

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

Sense paraules – 256 i 258

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

..............................................................................

Amb les seves - Ya 1982

_______________________________________________________

L’Ase de n’Anselm Turmeda

mirollull | 24 Desembre, 2005 12:54

No em sorprèn que s’estigui descobrint que la diferència del genoma humà sigui mínima, per no dir minúscula, amb la de les moneies i la de les rates. Cada dia en tenim més mostres.

Per tant, trob encertadíssim que en els col·legis s’hagi d’emprar “esser humà” en lloc d’”home”.

¡Quina fina demostració del nivell d’intel·ligència dels polítics!

Han sabut decantar-se per una expressió –no, vocable, com diu un diari– que engloba tota la raça humana sense discriminacions.

Si s’haguessin decidit per “animal racional”, que es sol utilitzar en la biologia, sí, que haurien caigut en la discriminació, que és lo que volien evitar.

És evident que no tots els “essers humans” son “animals racionals” –per exempre, una bona part de la impresentable tropa política, que, dit entre noltros, no surt de la ciutadania més preparada–, i els legisladors ho han sabut entendre perfectament.

L’únic emperò que es podria posar a la utilització d’”animal racional”, és que sense esser discriminatori, això és clar, inclouria qualque altre animal: sense anar més enfora, l’Ase de n’Anselm Turmeda.

Diada Nacionalista

mirollull | 23 Desembre, 2005 17:17

Els Joves d’Esquerra Nacionalista-PSM preparen una canastra nadalenca per tornar al president del Govern de la Nació els productes “fruit de la invasió espanyola”. I diuen que això és part del programa per celebrar el pròxim dia 31 de desembre, que PSM i ERC qualifiquen de Diada Nacionalista.

Pobres, em fan pena! No creia que fossin tan curts.

I em sent culpable.

Fa més de mig segle que crec en la llengua catalana en els països arreu del món. I quan en moltes de les famílies d’ells, als fills els parlaven en castellà perquè feia senyor, jo ja publicava escrits en mallorquí –poètics, no faltaria més!: que eren els que tolerava la censura– i els meus fills, de mare forastera, aprengueren les dues llengües.

Els pobres, volen una barca de reixeta per al “foresterum”; però són ells qui necessiten una gàbia on posar-se a la plaça de Cort. Els altres, hi podríem fer una romeria i dur-los flors cantant “Venid y vamos todos...”

Trist país!

Democràcia de panfonteta

mirollull | 23 Desembre, 2005 12:46

Deixant de banda la intolerable “broma” del mal humorista de la COPE fent-se passar pel President del Govern Espanyol, és una vergonya encara pitjor això que està passant amb la COPE y EL MUNDO.

En temps de la democràcia orgànica, l’assumpte s’hauria resolt ben aviat, sobretot si hi hagués hagut el senyor Fraga Iribarne en el ministeri corresponent.

Ara, en la vigent democràcia de panfonteta, és escandalós que els cappares del Govern, el PSOE i CIU, pretenguin una execució sumària de la llibertat d’expressió, i altres partits i la ciutadania decent, que sens dubte ha d’existir, ens quedem tan tranquils.

A qualque indret ha de quedar un poc de dignitat.

-------

N.B.
Quina sort pel PSOE i CIU la inoportuna actuació del bromista; em recorda l’onze de març.

Entre dos fums

mirollull | 21 Desembre, 2005 22:54

No hi ha bé que per mal no vengui. (Ja ho sé, és al revés, però aquí queda millor així.)

El dia 1 de gener serà un dia gran per començar una època que distregui de qüestions nacionals més importants.

La pesada campanya publicitària de la llei antitabac –el prefix “anti” sempre és pejoratiu i pot dur repercussions nefastes–, ajudada per l’oferta a cigarrets a preu baix, va aconseguint bons resultats: la jovenalla, clientela amb molt de futur, s’està passant al fum i la venda de tabac, diuen, augmenta un trenta per cent.

Fa poc he llegit en el llibre de José Luis Sampedro Escribir es vivir que una campanya periodística per desacreditar l’ús dels anticopceptius la van promoure els fabricants de preservatius. En el cas del tabac, tot l’aldarull alçat ¿té darrere les tabaqueres o la Hisenda Pública?; ¿per ventura unes i l’altra? “Chi lo sa”, que diria un francès que volgués parlar italià.

Bé, i tot això a què treu cap, pensareu. Vos ho diré, és ben senzill. Fa anys, prop de deu, la veu se m’escanyava sovint. L’otorinolaringòleg em va explorar i em mostrà la gravació feta en un monitor. Hi havia una corda vocal retractada que tenia dos pòlips. La recomanació va ser que deixàs de fumar i tornàs a la consulta passades quatre setmanes. Dit i fet, des que vaig sortir del despatx aquell dia, ja no he fumat més. Es repetiren periòdicament les visites. L’afecció va anar baixant, primer per no fumar, llavors ajudada per medicació, però així i tot va ser necessari acabar en el quiròfan. L’anàlisi dels pòlips no va indicar cap malignitat.

Com és lògic vaig seguir sense fumar. A pesar de tot, tanmateix, m’arribà l’hora del càncer. Ara no tenc laringe i respir per l’estoma.

Des de l’operació he pogut evitar els llocs on es fuma. Jo ho podia decidir. Però ara m’ho posen difícil. La quantitat de gent que fuma pel carrer i vora el portal de negocis, oficines i hospitals i clíniques s’està incrementant cada dia.

I ara em trob entre dos fums: el del tabac i el dels cotxes i motocicletes.

Es podria pensar que si no tenc laringe, ja no m’he de preocupar pels fums.

Tanmateix, no és així; ara, l’aire que respir m’entra directament en els pulmons. I després de l’extirpació del càncer de laringe –si m’equivoc hi ha professionals que em llegeixen que em poden corregir– existeixen principalment dos punts susceptibles d’una nova manifestació del mal: els pulmons, on tendria sèries repercussions, i un altre lloc on no sol tenir gaire durada.

________

Aquest article fa referència al meu càncer. En el bloc Aarón Ben Yusef podeu llegir tots els articles sobre “Mi cáncer”, escrits a la clínica i després de tornar a ca nostra.

Santandreu i Belles Arts

mirollull | 16 Desembre, 2005 19:56

Tenc uns condeixebles que no crec que es duguin molt bé amb l’Ajuntament de Ciutat.

Mossèn Llabrés em fa la impressió que es queda sense els dos vitralls i mig que va dir que pagaria, és un dir, la senyora Cirer. Possiblement el canonge s’haurà de conformar aconseguint qualque donatiu per canviar la cortinota negre per una morada, i tenir-la penjada durant tot l’any y no sols, com era tradicional, en temps de Passió.

L’altre, que també podem dir mossèn, encara que un mossèn un poc sortit de botador, que és, emperò, una “persona” com poques, vertaderament excepcional –no he entès mai què fa dins d’una institució regida per bruixots que han organitzat un muntatge impressionant amb l’excusa d’un ajusticiat perquè feia trontollar el poder dels cappares polítics i religiosos del seu temps–, en Jaume Santandreu, dia 14, en El Mundo / El Día de Baleares –per a molts, un diari detestable– ha publicat un article sensat i aclaridor, titulat ”Interesos espurios en el Balaguer” sobre la disputa, comandada pel regidor Araújo, entorn del “Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca”, del qual extreu l’entrefilet següent: «La batalla en el PP para quemar a Cirer no conoce fronteras: ahora llega al Casal».

Un incís: de cop i volta, no se per què, m’ha vengut al cap el títol d’Anselm Turmeda La Disputa de l’Ase La Disputa de l’Ase. ¿Una acció del subconscient?

Bé, continuu. Ara, el President del “Círculo”,CBA, nº 1258 segons la premsa, ha donat l’ultimàtum al regidor senyor Araújo, per fer sortir l’Ajuntament, amb tots els seus trastos, del Casal Balaguer; i el regidor ha contestat: «Mientras que yo sea concejal el Casal Balaguer será un local municipal y que como tal debe ser gestionado como el resto de centros culturales o expositivos con el control efectivo por parte del Ayuntamiento de Palma».

Per saber qui comanda de veres en aquest embolic, podem rellegir unes declaracions del mateix regidor, de dia 15, en el diari mencionat: «Lo más importante es demostrar, poniendo el dinero encima de la mesa, quién es el titular de este espacio». (Si amb això vol dir que comanda ell, és tan incongruent com amb altres afirmacions que fa.)

De totes maneres, donant per bona l’afirmació sobre qui paga, els qui de veres pagam som els ciutadans, i en una petita part els que duim fins i tot devers mig segle de socis del CBA.

Com a soci nº 1258, com a ex secretari, i com a ciutadà, em sent legitimat per dir que el senyor Araújo és una espècie de capdavanter o un estiracordetes d’un dirigisme político-econòmic ben pròxim dels postulats totalitaris.

Rodríguez Zapatero i la lingüística

mirollull | 08 Desembre, 2005 23:51

No hi ha com ser conseqüents i reconèixer els resultats de l’aplicació de normes i directrius.

Una bona mostra la tenim en la progressiva millora de l’evolució dels sistemes educatius. Els successius ministeris s’han esforçat i s’esforcen per simplificar i fer accessible a tots els ciutadans una cultura clara i senzilla, i fer que els estudiants no s’hagin de rompre el cap amb assignatures innecessàries. Qualsevol informació i l’exposició dels assumptes han d’estar a l’abast de tothom: és una bajanada emprar paraules envitricollades, cosa que sols demostra l’ànsia pretensiosa d’obtenir el reconeixement de lletrut de qui les diu.

I endemés el llenguatge ha de ser cortès i polit –el govern espanyol dedica una clara atenció a la lingüística– i ningú s’ha se sentir ofès per una paraula, sigui ‘nació’ o ‘disminuït’; si es necessari es canvia una paraula per una altra o se li poleix el significat.

El senyor Zapatero i tota la tropa política de la seva edat cap avall, ho tenen ben clar, i és que ells ja han passat per aquest ensenyament especialitzat i selectiu.

Ara mateix, amb bon seny, també volen que qualsevol pugui entendre les indicacions dels medicaments i crec que fins i tot diuen que la gent no sap que vol dir prospecte, i molt manco paraules com nebulització, dosificació, posologia i altres, que s’han de substituir per unes més intel·ligibles.

Si hem llevat assignatures inútils com el llatí, és ben natural que no s’entengui el sentit de paraules complicades. Un exemple podria ser el nom hipopòtam, que ve del llatí ‘hippopotamus’, i que es podria canviar pel seu significat original de ‘cavall de riu’, format per ‘hippós’ = cavall i ‘potamós’ = riu, dues paraules que molts no sabran si venen del llatí, del xinès o d’on.

“Sexconsulta”, anques enrere.

mirollull | 05 Desembre, 2005 18:37

Som un mal pensat, què hi puc fer? I de vegades no encert. Com avui, que en agafar el diari –El Mundo / El Día de Baleares, que a mi no m’embruta ni les mans ni el cervell– m’he dit: ja hi tornam esser!, quan a la primera plana he llegit: «El PP exigirá que ningún español pueda ser perseguido por utilizar su lengua».

Però no, havia posat l’arada davant els bous: no era una altra frase "treta del context" com les que ha vengut publicant sobre la guia culinàrio-sexual educativa l’equip cirerià.

Ara el diari n’ha deixat de parlar de la guia, vull pensar que perquè l’ajuntament l’ha retirada, igual que, entre ahir i avui, ha llevat els cartells grossos de les parades de l’EMT i els petits de les vidrieres de les botigues.

¿Com és possible que una cosa útil, ben pensada, i de finalitat educativa oportuna i necessària, i que endemés s’ha llançat amb una costosa campanya publicitària, per quatre crítiques absurdes i retrògrades que rep, el digníssim ajuntament de Palma faci anques enrere?

Jo esperava tenir-ne més clarícies pel diari –a la meva edat ja no és probable que en rebés un exemplar–, per veure si, com sospit, només li podia fer un retret: no ser completa, cosa que és presumible havent llegit les manifestacions de la batlessa sobre la fa poc legislada, la un poc rara, espècie matrimonial.

Em quedaré sense saber si aquesta guia és un poc masclista i si deixa de banda la pertinent referència educadora per a lesbianes i gais.

J. L. Sampedro: impertinent

mirollull | 04 Desembre, 2005 20:56

Avui la meva impertinència és la pertinència de parlar d’un impertinent.

Per bona sort, encara que no molts, n’han existit i n’existeixen d’impertinents.

Jo desitjava conèixer-ne dos personalment. Els llibres que tenc de cadascun, són, en dos grups, al mateix prestatge.

Un no va esser al meu abast, ni pel lloc ni per l’idioma: Bertrand Russell.

De l’altre, en anar-me’n a viure a Madrid, vaig pensar que en podria tenir l’ocasió, però durant anys no vaig gosar d’intentar-ho per creure que seria quasi inaccessible.

Entretant, un bon dia, la meva dona, en una entrevista que li feren per una emissora de Linografiaradio a la qual havia d’acudir varies vegades, va sentir que col·leccionava figures de mussols.

Dit i fet, enllestí una linografia d’un mussol; li vaig escriure a l’emissora dient-li que havia fet un gravat per a ell i demanant-li on li podia donar. La seva resposta, per telèfon, va ser d’agraïment, i afegí que era ell qui l’havia de recollir i preguntà quan ho podia fer.

I així començà l’amistat amb l’escriptor, economista i sots-director del Banc Exterior d’Espanya que jo m’imaginava inaccessible.

L’any 1989, en fer una exposició d’obra gràfica a Palma –fins avui, la meva darrera exposició individual–, ell, en José Luis Sampedro, va escriure el text del catàleg i va venir a Palma amb motiu de la inauguració. Ja que venia, em demanaran que li proposàs donar una conferència a, aleshores, Escola d’Estudis Empresarials. Va acceptar immediatament. Va ser un acte amè, il·lustratiu i clarificador; lògicament, amb certes “impertinències”, relatives a l’aplicació acomodatícia i usual de l’economia. I sempre m’ha sabut greu no haver-la gravat amb el col·loqui subsegüent.

En arribar en Sampedro a Palma –jo ho havia fet uns dies abans– li vaig demanar quina remuneració se li havia de donar. La seva resposta va ser que havia vengut a Palma per mi, que jo li havia proposat la seva conferència, per tant era una qüestió d’amistat amb mi, i amb això quedava satisfet.

D’ençà que el conec –tanmateix, també abans– en José Luis Sampedro ha manifestat de paraula i per escrit el seu pensament savi, clar i independent –que també podríem dir “políticament y socialment incorrecte”– o sigui, “impertinent”; i de tot això en són una bona prova les seves reflexions sobre la inflació, el mercat, la globalització, la invasió d’Iraq, i sobre la manera de esser i viure cada dia amb tota la dignitat possible.

Ara, d’un curs que, dins el cicle «El Autor y su Obra», va donar Sampedro a La Universitad Menéndez Pelayo l’estiu de 2003, amb les gravacions i el treball d’Olga Lucas, la seva dona, n’ha sortit un llibre de profund sentit vital en el qual tampoc manquen les “impertinències”. Vet ací una mostra, parlant del “seu temps”, el d’abans de la guerra (la civil nostra): «Prueba de ello es la carcajada unánime en la que estallaron ustedes ayer cuando les dije que aquél era un país tan diferente a éste que en él, cuando un ministro metía la pata dimitía. Les sorprendió, claro, porque esas cosas ya no ocurren, ¿verdad? Pues sí, esas cosas pasaban y ya no pasan ni en el nuestro ni, en menor medida, tampoco en otros países. [...] Sí, esto es ahora así y se debe, en mi opinión, a la pérdida de algo gravísimo, importantísimo que yo quisiera destacar y que se llama dignidad. Cuando no se tiene sentido de la dignidad, uno no se siente culpable.»

El llibre es titula Escribir es vivir.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb

Warning: Unknown: write failed: No space left on device (28) in Unknown on line 0

Warning: Unknown: Failed to write session data (files). Please verify that the current setting of session.save_path is correct (/tmp) in Unknown on line 0